Ayensa descobreix per què Riba va traduir Kavafis al català

RiumorsEusebi Ayensa ha fet la troballa decisiva per entendre per què Carles Riba es va interessar pel poeta Konstandinos Kavafis, una incògnita davant la qual durant anys només s’havia especulat. La introducció d’aquest gran poeta grec als lectors i autors en llengua catalana, sobre els quals va exercir una gran influència, és un enigma que ha perdurat durant 50 anys. “Un dia em va trucar un home, Vassilis Iatridis, i em va dir que, si volíem, ens regalava els llibres en castellà de la biblioteca de la seva mare”. La seva mare era Julia Iatridi, una gran hispanista grega que va acabar la traducció d’ El Quixot al grec, que estava inacabada, i que havia traduït diversos autors de les lletres espanyoles com Unamuno o Valle-Inclán. “Vam anar a l’illa d’Egina a buscar els llibres i abans d’acomiadar-nos l’home em va dir que també tenia correspondència de la seva mare amb un escriptor català. «Es deia Carles Riba». Vaig quedar parat, em va ensenyar cinc o sis cartes i de seguida vaig reconèixer la cal·ligrafia de Riba”, explica Ayensa.

L’atzar dels déus

“Resulta que aquesta dona és la que va donar a conèixer Kavafis a Riba. En aquestes cartes Riba li agraeix que li hagués fet conèixer Kavafis i li explica per què li interessava tant”, diu Ayensa. Escriu Riba a Iatridi: “Rarament m’he sentit tan identificat amb el meu poeta. No precisament amb les seves idees, esclar -que al cap i a la fi són el menys important en un autor de versos-, sinó amb la seva posició davant les emocions i amb la manera com les expressa”. “Aquestes cartes ho canvien tot i em van arribar a les mans per pur atzar. Sempre dic que això és la prova que els déus existeixen -indica Ayensa-. Estic convençut que si Riba hagués viscut més temps, s’hauria ocupat de més autors grecs, no només de Kavafis”.

Les cartes, set de Riba i una de Clementina Arderiu -viuda de Riba- a Iatridi es van donar per desaparegudes durant anys, fins a la intervenció d’Ayensa. Ell en va publicar el contingut a l’assaig D’una nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna, que l’any 2011 va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig i que s’acaba de traduir al grec. Ara Ayensa ultima la revisió per a l’editorial Cal·lígraf de les traduccions de Kavafis que va fer Riba, amb un pròleg en què per primer cop s’utilitzen aquestes cartes per contextualitzar les traduccions. A més hi afegirà poemes del poeta alexandrí apareguts anys després i unes notes complementàries. Julia Iatridi era filla del músic basc José Bustinduy, que va ser director de l’Orquestra de la Ràdio Nacional de Grècia i professor de violí. Va estudiar llengua i literatura espanyoles a la Universitat de Barcelona (1947-1949) i va treballar com a professora de llengua espanyola a Atenes. Amb Riba es van conèixer l’estiu del 1956 quan Iatridi va fer un curs a Barcelona.

Incògnita resolta

Riba va morir inesperadament l’estiu del 1959, tres anys abans que es publiqués Poemes de Kavafis, la traducció que va fer de 66 poemes de l’alexandrí, sense temps d’escriure’n el pròleg en què, segurament, hauria explicat com li havia arribat. Des d’aleshores tot havien sigut especulacions. Joan Triadú, en el pròleg del llibre, va instar a prendre’l com un homenatge a Riba i va refusar l’intent de substituir el text que hauria escrit: “Fóra el gest més predestinat possible a esdevenir una audàcia sense fortuna”, va escriure. Després, el poeta Gabriel Ferrater, en una nota publicada a Serra d’Or, va complementar el pròleg de Triadú i va dir que era ell qui havia donat a conèixer Kavafis a Riba a partir de les traduccions de Marguerite Yourcenar. Però l’explicació de Ferrater no va convèncer els estudiosos de Riba. Quinze anys després, Alexis Eudald Solà va admetre, en el pròleg d’un segon llibre de la traducció dels poemes de Kavafis: “He de confessar que, bé que me l’he plantejada sovint, no trobo una resposta satisfactòria a la pregunta del perquè i com Riba s’aproximà a la poesia de Kavafis i es lliurà, molt entusiàsticament, a traduir-la”. La resposta era Julia Iatridi.