"La Casa Masó de Girona ha rebut fins avui 41.000 visitants"

L’historiador de l’art Jordi Falgàs (la Tallada d’Empordà, 1964) va dedicar la seva tesi doctoral a l’arquitecte Rafael Masó i es va convertir en l’ànima de la Casa Masó de Girona des dels inicis de la institució. En l’era dels excessos i de la massificació, el director de la Fundació Masó, que havia treballat a la Fundació Dalí de Figueres i al Museu d’Art de Cleveland dels Estats Units, dues entitats que reben centenars de milers de visitants, té com a divisa tenir cura del detall i, per sobre de tot, la qualitat.

Si li pregunto per aquests 10 anys, a vostè li toca dir que el balanç és positiu.

— És que és molt positiu. Estic content perquè la Casa Masó ha passat a formar part del teixit de la ciutat. Aquesta casa és de la gent de Girona. En Narcís-Jordi i la Mercè, nebots de l'arquitecte Rafael Masó, la van donar a la ciutat. El més satisfactori és veure que la gent de Girona ve i se l'estima, la casa, i hi porten familiars i visitants.

Quants visitants ha rebut la Casa Masó en la seva primera dècada d'existència?

— La Casa ha rebut fins avui 41.000 visitants. Calculem que sense la pandèmia serien més de 50.000 visitants. Abans de la pandèmia rebíem un 40% de gent de les comarques gironines i el 60% de fora. Sempre han vingut molts francesos i molta gent de Barcelona.

¿L’exposició del desè aniversari descobreix el Masó vitraller?

— Masó, com tot gran artista o gran arquitecte, et permet anar-hi tornant. Queda molt per investigar. Jo faig recerca sobre Masó, però l'obra i la figura de l'arquitecte estimulen també altres investigadors. L'exposició que tenim ara, Els vitralls de Masó, parteix d'una especialista en vitralls, Núria Gil, que descobreix que hi ha tot un món verge per estudiar de vitralls de Masó. D’altra banda, tenim el cicle de conferències del desè aniversari, que es fa precisament a la sala Rafael Masó del Col·legi d’Arquitectes, i ha començat amb una bona participació de públic.

¿Hi ha bones perspectives de visitants estrangers aquest estiu?

— Acabem de tancar el millor mes d’abril d'aquests 10 anys. Hem tingut 600 visitants, que per a nosaltres és molt. Això inclou les visites a l’exposició temporal i a la Casa. Hem tornat a fer visites en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Les perspectives són bones. La intenció és recuperar la línia ascendent que teníem fins al 2019. Esperem reprendre l'any vinent les visites nocturnes i també les visites familiars dels diumenges.

Un museu és viu si organitza activitats. Què té previst, a part de l’aniversari?

— Fem activitats variades, des de concerts de petit format fins a presentacions de llibres. Hem començat a treballar amb els centres cívics i les biblioteques de la ciutat. Estic molt satisfet de l’acord amb el Centre Cívic del Pont Major per difondre el patrimoni arquitectònic modernista i noucentista que hi ha al barri. Tot sovint hi passem pel davant però no en som conscients.

Com es planifiquen la recerca i les exposicions?

— Cada cinc anys, el Patronat aprova les noves línies de recerca. Hem fet bones exposicions sobre els teixits de Masó, comissariada per Josep Casamartina, o sobre la impremta Masó, de Santi Barjau, per citar dos exemples. Aquest és un centre dedicat a la recerca sobre el Noucentisme en general. Hi ha molts projectes. Ara estem executant el segon pla quinquennal, que preveu exposicions dedicades a S'Agaró.

¿Es refereix al primer xalet de la urbanització de S'Agaró, anomenat Senya Blanca, el xalet de Josep Ensesa?

— Sí. L'any 2024 farà cent anys que Rafael Masó va fer el primer xalet de S'Agaró. Treballem en el centenari. També hi ha especialistes treballant en exposicions dedicades a Adolf Fargnoli i Xavier Montsalvatge.

Quin equip de gent té la Casa Masó?

— Som tres persones i a les tardes i els caps de setmana hi ha una empresa externa que assumeix les visites guiades. Cal destacar la importància de l'equip de voluntaris. També tenim estudiants en pràctiques.

Quin és el pressupost anual?

— El pressupost del 2022 és de 244.000 euros. L'Ajuntament de Girona aporta 220.000 euros. La resta són recursos propis i alguna subvenció i ajuda.

Què aporta la Casa Masó a la ciutat?

— Hi aporta un model de protecció i de difusió del patrimoni. En una casa museu, el contenidor, l'edifici, ja és part d'aquest patrimoni i, a més, els objectes de la col·lecció són en el seu lloc original, no s'han tret de context.

Per què és rellevant Rafael Masó?

— Masó és una figura rellevant perquè ajuda a entendre un moment històric i social de l'arquitectura moderna. És un arquitecte que viu molt intensament el seu temps. Té molts paral·lelismes amb el que s'està fent a Europa, encara que no és tan conegut com un Gaudí, un Mies van der Rohe o un Le Corbusier. El Noucentisme és el mateix, un moviment propi de Catalunya amb els seus referents a Europa.

Doni’m un motiu per visitar la Casa Masó.

— Visitar la Casa Masó és fer un viatge en el temps a la Girona de fa cent anys. Una Girona petita, tancada, una ciutat que comença a despertar a la modernitat. Masó fa dues coses importants: per un costat propicia l'obertura i el creixement de la ciutat cap a ponent, cap a l'estació del tren, però, al mateix temps, és el primer que, com a regidor de l'Ajuntament i com a arquitecte, treballa per a la preservació del Barri Vell; perquè en nom del progrés no s'enderroqui el patrimoni històric. Ell ha vist a Europa que el creixement de la ciutat moderna pot respectar la ciutat històrica.

¿La Casa Masó és visible més enllà de Girona?

— Hem aconseguit que arreu de Catalunya se'ns reconegui. La Casa Masó va ser de les promotores de la Xarxa de Cases Icòniques de Catalunya, associació que ara té prop de 15 membres i que té ganes de créixer. Hem parlat de la Casa Masó i de Rafael Masó a l'Institut Cervantes de Moscou, a la Universitat de Colúmbia de Nova York, a la Universitat de Standford de Califòrnia, a la Universitat Queen Mary de Londres... Som presents a les xarxes internacionals de cases museus, a congressos i simposis.

Personalment, es veu aquí molts anys?

— Sí. Encara queda molta feina per fer.