El catàleg d’autors gironins s’amplia en un any excepcional

GironaLa proximitat entre autors i lectors que propicia la festivitat de Sant Jordi fa que els autors gironins tinguin més incidència a la seva demarcació. Les editorials ho saben i potencien aquesta relació. Els mal anomenats “autors locals” no són ni localistes ni inferiors, però estableixen una complicitat que dispara les vendes entre els seus veïns. El món literari gironí ha tingut una bona anyada, amb un epicentre que se situa a la demarcació però que s’expandeix per tot el territori català.

NOVEL·LA

Gaspar Hernàndez. La dona que no sabia plorar (Columna)

Després de l’èxit d’ El silenci, el periodista i escriptor de la Vall d’en Bas narra la vida d’una sexòloga que viu el sexe d’una manera desacomplexada en una època en què encara és un tabú. Un periodista de comarques es convertirà en el seu amant i indagarà el seu passat, que amaga el misteri de no poder plorar.

M. Mercè Cuartiella. Flor salvatge (Empúries)

Una història contemporània en què l’autora, que va guanyar el Premi Llibreter 2012, novel·la amb salts temporals una mort accidental que posa a prova tota una sèrie de personatges de barri.

Jordi Dausà. Lèmmings (Llibres del Delicte)

Aquest mestre i boxejador esporàdic de Cassà de la Selva fa un pas més en la creació d’un món propi amb la història d’un personatge marginal que té una curiosa malaltia: analgèsia congènita, que li impedeix sentir cap mena de dolor físic. El seu objectiu serà la recerca d’alguna mena de dolor que l’ajudi a sentir-se humà.

Jordi Calvet San José. Tras los pasos de Jack (Curbet Edicions / Polar)

Novel·la d’intriga amb tots els elements de la sèrie negra. La trama se situa l’any 1977, quan, entre el setembre i el novembre, cinc dones són brutalment assassinades a Barcelona. Quaranta anys després, l’assassí envia una carta al policia ja jubilat, Manuel León, encarregat llavors de dirigir el cas, per avisar-lo que tornarà a assassinar.

Susanna Rafart. La fugida d’Urània (Ed. Comanegra)

Matar el monstre és un projecte editorial que consisteix a encarregar set novel·les a set autors de diferents edats, generacions i estils que se submergeixen en dos-cents anys d’història de Barcelona al voltant del mite cultural de Frankenstein, creat fa precisament 200 anys per Mary Shelley. Un fil de misteri connecta totes les novel·les, que aniran apareixent al llarg de l’any. Ada Castells o Julià de Jòdar també participen en el projecte.

Prudenci Bertrana. L’impenitent (Edicions de la ela Geminada)

Última novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols, aquesta obra evoca la vida de l’autor a la ciutat de Barcelona entre el 1912 i el 1938. Publicada l’any 1948, L’impenitent és l’única obra de Bertrana que va aparèixer pòstumament. La present edició, basada en la primera, esmena algunes modificacions posteriors i ofereix algunes variants, en especial a l’epíleg.

Marquès de Camps. Cortal Marí (Brau Edicions)

Mort, cacera i aiguamolls són els elements principals d’aquesta novel·la clàssica de principis de segle que ara es reedita. El lector hi trobarà una intriga amorosa i judicial, amarada de costumisme, determinisme i aventura, que es desplega en un cortal de Castelló d’Empúries i desemboca fatalment a Figueres.

Montserrat Segura. El contracte Wong (Pagès Editors)

El llibre, que va obtenir el Premi Recvll de Narració Joaquim Ruyra 2017, narra un món distòpic en el qual els robots conviuen amb els humans. L’escriptora també presenta aquest Sant Jordi El quadern d’Osiris (Cal·lígraf), amb il·lustracions de Dani Torrent.

NOVEL·LA AMB BASE HISTÒRICA

Joan Manuel Soldevilla. L’amic de Praga (Columna)

L’escriptor figuerenc novel·la l’amistat entre dos personatges reals: František Kriegel, metge comunista txec, i Jaume Ministral, escriptor, mestre i pioner de la sitcom en català. Una relació sacsejada per guerres i conflictes de tota mena amb escenaris ben diversos: Xangai, Barcelona, Praga, l’Havana, Moscou i Girona.

Martí Gironell. La força d’un destí (Columna)

El periodista i escriptor de Besalú, guanyador del premi Ramon Llull amb aquesta obra, narra com Ceferino Carrión abandona l’Espanya franquista i amb el nom de Jean Leon acaba obrint un famós restaurant a Hollywood freqüentat per les grans estrelles.

Joaquim Tremoleda. La passió necessària. El pintor Marian Llavanera (Úrsula Llibres)

Marian Llavanera (Lladó, 1890-1927) va exposar sovint a Barcelona, va rebre elogis de crítics i escriptors i és considerat un dels iniciadors de l’escola empordanesa de pintura. Josep Pla li va dedicar un dels seus Homenots. El llibre novel·la la seva vida, amb un final tràgic que sorprèn el lector.

ASSAIG

Anna Costal. Això no és una biografia de Pep Ventura (Editorial Gavarres)

La musicòloga i professora de l’Esmuc revisa el mite de Pep Ventura, modernitzador de la sardana. El llibre contextualitza el compositor i intèrpret en l’Empordà romàntic i revolucionari de la segona meitat del segle XIX, en què la música i el ball van anar més enllà d’un mer entreteniment per convertir-se en el vehicle de l’expressió d’idees i reivindicacions socials.

Josep-Maria Terricabras. Allò que som (Edicions de 1984)

El filòsof i eurodiputat per Esquerra Republicana reprèn el fil dels seus llibres anteriors Atreveix-te a pensar i I a tu què t’importa per ser ell, aquesta vegada, qui pensi en veu alta i reflexioni sobre la condició humana, i en particular sobre el llenguatge.

Eduard Puig Vayreda. El jardí de Dionís (Brau Edicions)

L’enòleg, professor i polític, que va morir sobtadament aquesta setmana, fa una reivindicació àmplia sobre què significa la cultura del vi. El llibre repassa diversos àmbits, des de la tradició al coneixement, des de l’art a l’oci i l’alimentació, i des del disseny a l’arquitectura i el paisatge.

Carles Fages de Climent. Els meus difunts (Brau Edicions)

El poeta empordanès preveia publicar aquest llibre dins una trilogia memorialística. Aplega records escrits en català, però també alguns redactats en castellà. Els records familiars, els retrats dels amics i l’evocació de personatges del món de la política i de les lletres constitueixen un valuós testimoniatge de l’època de l’escriptor empordanès. Del mateix autor, i en el marc de l’Any Fages de Climent, que se celebra al llarg del 2018, ha aparegut també La capsa de música (Brau edicions), amb edició a càrrec de Joan Ferrerós. És una peça teatral en què el destí, la música i la ironia juguen un paper fonamental.

Josep Pastells. Ciutat d’aigua (Llibres del Segle)

L’escriptor i periodista va rebre una beca Kreas de l’Ajuntament de Girona per ordir un llibre emotiu i original, literàriament ambiciós, que és també un homenatge a la ciutat i a la seva essència líquida. Un conjunt de narracions, basades en fets reals i molt ben documentades, configuren un ric calidoscopi de la relació de la ciutat amb els seus rius.

Xavier Barral. Els Banys “Àrabs” de Girona (IEC)

Les memòries de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans publiquen una monografia d’aquests banys, en realitat cristians, que són únics i excepcionals a Occident perquè, a diferència dels d’altres ciutats, a Girona es van poder salvar en integrar-se a les dependències d’un convent de clausura.

Eusebi Ayensa. En los límites del mar: estudios comparativos de folclore griego e hispánico

En el seu últim llibre, l’hel·lenista i estudiós empordanès fa una comparativa entre les cultures populars de Grècia i Xipre i les de l’estat espanyol i Catalunya. Entre els diversos temes que aborda, tracta el mal record que els almogàvers van deixar en la cultura popular grega així com els combats poètics improvisats que es donen a les Balears i les illes de Xipre.

Albert Bassas. Girona: un equip, una afició i una ciutat de Primera (Al Poste)

El periodista i speaker del GironaFC, Albert Bassas, repassa la història recent del club, culminada amb l’ascens històric a Primera Divisió el mes de juny passat, en el partit contra el Reial Saragossa. A través de diferents experiències com a aficionat, veu oficial de l’estadi de Montilivi i comunicador, Bassas comparteix interioritats amb jugadors i cos tècnic relacionades amb la fita aconseguida, el llibre compta amb el pròleg de Jordi Bosch.

POESIA

Francesc Ten. L’hmi (Llibres del Segle)

L’Hmi del títol són les sigles de l’home madur immadur. El llibre és un poema llarg, un poema riu, en què dues veus s’intercalen i s’interpel·len i reflexionen sobre l’alteritat i sobre un mateix.

Irene Tarrés. Rels de veu (Cafè Central Poesia)

En el seu últim poemari, Tarrés hi evoca les veus que li han parlat, i que ho fan, des de les arrels. Amb el seu depurat llenguatge poètic Tarrés parla de ferides, d’esperes, de silencis o de la supervivència.

CONTES

Víctor Català. Tots els contes 1 (Club Editor)

El primer volum dels contes de Caterina Albert recull precisament els últims. Són un festival de la llengua, de la recuperació dels mots, amb narracions plenes de força, gràcia i bellesa. Enric Casasses assegura que, entre altres riqueses, el lector també pot trobar-hi “una crítica despietada a la hipocresia i la crueltat de l’organització social, centrada sobretot en el matrimoni”.

Pilar Prim. Tanta innocència (Ed. Gregal)

Pilar Blasco Prim, que utilitza Prim com a cognom de ploma, va ser alcaldessa de Santa Cristina d’Aro (1995-2001) i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis. Advocada, experta en dret públic i professora d’urbanisme, presenta un conjunt de 21 relats sobre les expectatives i frustracions d’uns personatges femenins de diferents edats i entorns.

INFANTIL i JUVENIL

Tania Van de Casteele. El meu bosc (autoedició)

Arran de l’incendi que el 2013 va arrasar 500 hectàrees de bosc a Vilopriu i municipis pròxims, entre els quals Colomers, la veïna d’aquesta població Tania Van de Casteele, propietària del restaurant La Llúdriga, arran del Ter, ha publicat un llibre infantil amb il·lustracions de Cristina Martín, amb l’objectiu de destinar els guanys de les vendes a reforestar el bosc del Pedró de Colomers.