Deixeu estar la llengua
Ni en teniu cap consciència, ni us dol, ni us importa. Deixeu-la estar. L’Estat no pararà fins que l’elimini, com ha fet històricament amb tants idiomes, però vosaltres no l’estimeu pas més. L’heu segrestat perquè sembli que feu alguna cosa. L’heu convertida en un ostatge perquè sabeu la relació que té amb la llibertat i, doncs, com n’és de valuosa. Veniu a dir-nos que si no us votem la deixarem en mans dels que la volen morta, però és que igualment ho feu vosaltres, només que traient-ne un partit personal. L’aneu desballestant a trossos. Pareu d’explotar una moribunda. No la depredeu més, sisplau. Sentiu-vos còmodes, no cal que la parleu, elimineu-la de les institucions, dels mitjans públics i de l’educació, prohibiu-la si cal, però estalvieu-li aquesta agonia, vosaltres també us sentireu millor.
Deixeu-la sola perquè és l’única oportunitat que li queda. És tard perquè se’n surti, però no li negueu una última pietat. Quan la tracteu de desvalguda la convertiu en desvalguda per poder-la controlar. Ocupeu amb la política més deplorable uns espais que són de la llengua. Pareu d’inocular-li l’estigma del fracàs. Pareu de fer servir els mitjans públics per lligar-la a continguts mediocres i ensenyar-nos a embrutir-la i a canviar d’idioma, a identificar el català amb la retòrica buida i la rendició oficial. Dieu que defenseu la immersió lingüística i fa dècades que no l’apliqueu. Dieu que protegiu l’idioma mentre deixeu els catalanoparlants als peus dels cavalls. Pareu de depredar la llengua i convertir-la en una màscara asfixiant, en un senyal d’hipocresia, exactament en el contrari d’una llengua.
Sortiu del mig. Faciliteu mitjans privats, ja ens els pagarem. Hi ha mercat si no li feu la competència. Si no l’escanyeu, la cultura catalana té arrels fortes i vives, desvinculeu-la de la vostra hipocresia, del vostre funcionariat, del vostre “No és culpa meva, segueixo ordres de dalt.” Si hem de parlar en castellà als mossos, als jutges i als professors no passa res, ho fem cada dia, però no ens refregueu per la cara l’idioma indigne que considereu que tenim, no ens feu agrair un sis per cent.
Tingueu la decència de dir la veritat, que els catalans som un fracàs lingüístic com som un fracàs ecològic. Que moralment som menyspreables. Que ens hem deixat discriminar, que no hem sigut capaços ni de salvar un idioma i que ens l’anem venent a peces. Que ara ja l’estem corcant per dintre i que avui amb prou feines podem dir en català paraules com llibertat, democràcia, dignitat o cultura sense que ens caigui la cara de vergonya.
