SOCIETAT

Els espais autogestionats, més al marge que mai

A les comarques gironines hi ha almenys dos centres socials ocupats, dos bancs expropiats i una desena d’ateneus

Centres socials i ateneus populars són espais autogestionats i assemblearis, alguns de caire llibertari i d’altres més vinculats a l’esquerra independentista, establerts en cases abandonades, oficines bancàries en desús o locals llogats o cedits pels ajuntaments. Són, en definitiva, el lloc de trobada de diferents moviments socials que es volen mantenir al marge de les institucions i del sistema. Avui, a les comarques gironines hi ha, almenys, dos centres socials ocupats, Kan Kolmo i Kan Rusk, a Girona, i dos més anomenats “bancs expropiats” -locals d’antigues entitats financeres-, com l’Ateneu Popular Salvadora Catà, a Girona, i l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, a Blanes. A més, arreu de la demarcació hi ha més d’una desena d’espais federats a la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans.

Hi ha diversitat ideològica entre aquests col·lectius, però comparteixen una sèrie de divises com l’ecologisme, l’anticapitalisme, l’antifeixisme, el feminisme i la defensa dels col·lectius LGTBI. En una època marcada per la crisi sanitària i la retallada de drets i llibertats que afecta la mobilitat i les mobilitzacions socials, alguns d’aquests espais estan ara mateix a la corda fluixa.

La Catà, cinc anys a Cajasol

Salvadora Catà va ser la primera dona condemnada a mort i afusellada pel règim franquista a Girona, l’abril de 1939. Durant la manifestació anticapitalista de l’1 de maig de 2015, els moviments socials de la ciutat van ocupar l’oficina bancària Cajasol de la plaça Josep Pla, en desús, i van batejar l’espai amb aquest nom: Ateneu Popular Salvadora Catà. El local aplega els col·lectius feministes Hekates i Mala Pècora, la cooperativa de consum Vessana, l’entitat Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS) i moviments ecologistes com Fridays for Future, entre d’altres. L’Ateneu organitza les manifestacions feministes del Dia de la Dona Treballadora, i també va tenir un paper clau en la celebració del referèndum de l’1-O a Girona: des d’aquí els CDR van preparar la defensa de les escoles.

“La situació actual és dramàtica perquè la pandèmia i totes les restriccions estan fent molt de mal als moviments socials. És difícil organitzar-se i hi ha assemblees que s’estan deixant de fer presencialment i que es fan online. S’han tombat molts actes i no et pots ni manifestar”, afirma Isabel Pérez, membre de l’assemblea de l’Ateneu. Aquesta mateixa setmana han llançat la campanya Salvadora Catà Continuem, difosa a les xarxes socials, per donar visibilitat a l’espai. Des del tancament de bars i restaurants ofereixen un menú de dinar per emportar de dimarts a dissabte, amb opcions vegetarianes i veganes.

BuildingCenter, entitat pertanyent a CaixaBank i propietària del local, ha interposat dues demandes a l’Ateneu. L’any 2016 es va arribar a un acord per a la cessió d’ús de l’espai, sense cap càrrega econòmica, durant dos anys. El contracte fa temps que ha caducat i actualment les dues parts tornen a estar en negociacions. Pérez argumenta així per què van decidir asseure’s a parlar amb l’entitat bancària: “Ocupar és indispensable, però l’objectiu principal de l’Ateneu és crear un espai estable per als moviments socials de la ciutat”.

Sa Fera Ferotge, amb la PAHC

L’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge, que duu aquest nom en honor a la cançó d’Ovidi Montllor, és un altre banc expropiat que va obrir les portes l’any 2014 de la mà de la Plataforma d’Activistes per l’Habitatge i contra el Capitalisme (PAHC) de Blanes, una escissió de la PAH. “Ara estem molt enfocats als desnonaments i a la crisi que està colpejant la classe treballadora”, diu Marcos Martín, activista de la PAHC i membre de l’Ateneu. Sa Fera Ferotge acull quatre col·lectius més: Sostre i Dignitat, que atén persones sense llar; Llibres en Lluita, l’entitat que gestiona la llibreria de l’espai, el Casal Cubà i Blanes solidari, que dona suport a migrants i refugiats. També tenen un banc de roba i un banc d’aliments, i el Grup de Recuperació d’Aliments de la PAHC hi reparteix menjar a famílies en situació de vulnerabilitat. La crisi sanitària ha estroncat bona part de la seva activitat i ha aguditzat la pobresa: “Tenim por que hi hagi un contagi a dintre i que ens tanquin el local. Mirem que entrin sis persones com a màxim, però és difícil perquè hi ha necessitat i ens ve molta gent, també gent de tota la vida de Blanes que no t’esperes que vindran”.

Ara per ara, fan un seguiment individual a persones que tenen data de desnonament o que estan en una situació d’emergència, i sempre intenten desmarcar-se de l’assistencialisme: “Si la gent necessita roba o assessorament, no demanem diners però sí la seva participació. La majoria d’activistes de l’Ateneu hem estat afectats per la crisi del 2008”. Com en el cas de l’Ateneu Salvadora Catà, van arribar a un acord amb la propietat de l’immoble, CaixaBank, i van aconseguir un contracte d’ús del local durant 5 anys. La cessió, però, ja no està vigent. “Ens agradaria que l’Ajuntament de Blanes habilités un espai per a les entitats socials”, diu Martín.

Kan Kolmo, compte enrere

“Corroent l’asfixiant normalitat de Girona”. Aquesta és la frase del mural de l’artista Jofre Oliveras que dona la benvinguda a Kan Kolmo, ubicat al carrer del Carme de la ciutat. L’any 2009, el moviment estudiantil contra el pla de Bolonya de la Universitat de Girona va ocupar aquesta fàbrica de taps, de la indústria surera de les Gavarres, abandonada des dels anys vuitanta. Al llarg d’aquesta dècada, els usuaris del centre social han anat adequant les naus de l’antiga fàbrica. En els seus inicis, s’hi van celebrar concerts de punk amb grups de la prolífica escena de Sarrià de Ter i l’Empordà. Més tard s’hi va muntar un espai polivalent per a activitats esportives, un rocòdrom i un taller per a bicicletes. A més d’una botiga de roba gratuïta i una biblioteca, Kan Kolmo també té una kafeta -en argot okupa, un bar o cafeteria destinat a recaptar fons per al manteniment de l’espai i per difondre causes socials-. Durant l’última dècada, aquest centre social ha fet d’altaveu de reivindicacions estudiantils, del cas de la Núria Pòrtulas (l’activista de Sarrià de Ter acusada de terrorisme per l’Audiència Nacional i, finalment, absolta) i de lluites ecologistes contra el fracking o la línia de molt alta tensió (MAT). L’any 2019, denunciats per la propietat de l’immoble, van anar a judici. Després d’una sentència desfavorable, estan a l’espera de ser desallotjats.

Ateneus i casals populars

L’Ateneu 24 de Juny, fundat el 1998, i el Casal Independentista El Forn, impulsat per l’associació juvenil Maulets el 2000, han persistit fins avui a la ciutat de Girona. L’Ateneu Popular La Pioxa de Bordils també ha celebrat aquest any el seu 20è aniversari. Pertanyen, tots, a la Xarxa d’Ateneus i Casals dels Països Catalans i, en l’argot de l’esquerra independentista, se’ls anomena “locals del rotllo”. Mar Masfarré, de l’assemblea de Bordils, explica el funcionament de La Pioxa: “Es fan activitats de tipus formatiu, com xerrades, cinefòrums o debats, es fomenta la cultura popular i es proporciona als joves un espai d’oci i de trobada alternatiu als itineraris de consum capitalista”. Ara per ara, La Pioxa té les portes tancades, tot i que l’assemblea segueix activa: “La pandèmia ha generat que les activitats que teníem programades per a aquests mesos no s’hagin pogut realitzar, i també ha quedat clausurat l’espai obert habitual”.

Fugint de l’institucionalisme

Per la seva banda, l’Ateneu Popular Mala Petja es va estrenar l’any 2018 al nucli antic d’Olot i està dinamitzat per associacions de l’esquerra independentista, col·lectius anarquistes, el grup feminista La Dalla i la Xarxa Autònoma d’Acollida de la Garrotxa: “Tenim un espai obert en el qual s’han fet diverses activitats: xerrades LGTBI, classes d’anglès, tallers d’autodefensa feminista, música per a infants... I, últimament, qui l’ha fet servir més és la Xarxa d’Acollida, que ajuda joves migrants extutelats”, comenta el garrotxí Guillem Picart. Vol ser un espai obert a tothom, segons Picart: “Intentem que, dins de les nostres possibilitats, es facin el màxim d’activitats i mai hem cobrat a ningú per fer cap activitat. Ara la situació és diferent perquè no fem pràcticament res”.

I és que el confinament ha frenat l’activitat dels moviments socials, que han hagut de trobar noves maneres d’organitzar-se: “Els moviments socials sempre han sigut molt actius i últimament han estat força apagats. No han aconseguit que la gent s’apuntés a les seves protestes”. Tot i això, el projecte tira endavant i, de moment, poden mantenir el local de lloguer. Tampoc descarten ocupar algun espai si, en el futur, no es poden permetre l’arrendament perquè, en paraules de Picart, “fugen de l’institucionalisme”: “Molts ajuntaments ens ofereixen bons locals per reunir-nos, però com més autònom siguis més podràs fer la teva”.

Un gimnàs autogestionat

El Gimnàs Popular Estel Roig, de Banyoles, que va néixer a partir del ja desaparegut Casal Popular del Pla de l’Estany, és un altre exemple d’autogestió. Fa cinc anys que rutlla amb aquesta filosofia: “A Banyoles ja hi ha gimnasos, que són d’àmbit privat, i a nosaltres ens agrada la idea de fer l’esport més popular i accessible per a la gent amb pocs recursos, i combinar-lo amb valors com el feminisme o l’antiracisme”, explica Robert Roig, membre de l’assemblea. La quota dels usuaris és de 10 euros al mes, uns ingressos que serveixen per pagar el material i el lloguer del local, ja que els entrenadors no cobren. El gimnàs se centra, sobretot, en les arts marcials i en la pràctica de la boxa: “Fem entrenaments mixtos. Va costar que vinguessin noies, però aquest últim any hi ha hagut un augment de noies inscrites”. Els gimnasos populars, com l’Estel Roig, són freqüents en aquests tipus d’espais. A l’Ateneu Salvadora Catà també n’hi ha un: el Gimnàs Popular Mònica Alonso, en reconeixement a l’activista banyolina que va morir el 2016.

Apaga la Tele, a Sarrià

L’any 1996 un grup de joves de Sarrià de Ter amb inquietuds musicals van constituir l’Associació Cultural Apaga la Tele (ATV) per poder disposar d’un local d’assaig i fomentar un oci nocturn a l’abast de tothom, més enllà de les pantalles. De l’ATV n’han sortit fornades de grups com Fi-Asko, Sota Pressió, Llacuna, Tanó!, Milenrama o l’Orquestra Maribel, i el poble s’ha convertit en un puntal de la música alternativa punk i hardcore, tot i que ara s’estan obrint a altres estils com el reggae, el trap, l’electrònica o el jazz.

D’una banda, l’entitat, que ha passat per quatre generacions, programa concerts al llarg de l’any a l’ATV; d’una altra, ofereix locals d’assaig per als grups musicals que formen part de l’assemblea. “L’Ajuntament ens cedeix els espais, no paguem ni la llum ni l’aigua, i amb els guanys de la barra lloguem els grups i comprem el material de so”, apunta Marina Vallmajó, membre de l’ATV. Estan aturats des del febrer i, enguany, han hagut de suspendre el seu festival de fi de temporada del mes de juny, la Butirock, que hauria arribat a la 24a edició.

El caràcter voluntari d’aquests col·lectius sovint passa factura i desgasta els membres de les assemblees: “És una associació sense ànim de lucre i tots som voluntaris. Fins que no puguem tornar a obrir bé, farem poca cosa. S’ha de fer molt bé, si vols seguir un bon protocol, i tampoc hi ha prou motivació”, indica Vallmajó. Això sí, tenen clar que, tan aviat com es pugui, l’ATV tornarà.

El + vist

El + comentat