Publicitat
Publicitat

LITERATURA

El filòsof Ferrater Mora, protagonista d’un còmic

El dibuixant Iván García i l’escriptor Josep Pastells són els autors del llibre publicat per la UdG

Josep Ferrater Mora (1912-1991), considerat el filòsof català més important del segle XX i un dels intel·lectuals més destacats que van exiliar-se a causa de la Guerra Civil, protagonitza un còmic que pròximament arribarà a les llibreries. L’obra, publicada per Documenta Universitaria, és el resultat del premi de còmic convocat l’any passat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG). Els guanyadors del concurs, el dibuixant Iván García i l’escriptor Josep Pastells, han creat un llibre que en l’essencial, i deixant de banda les llicències pròpies de qualsevol artefacte literari, “reprodueix fidelment l’extraordinària vida del filòsof”, afirma Joan Vergés, director de la Càtedra Ferrater Mora.

L’objectiu de la càtedra és que, mitjançant el còmic, la vida i l’obra del pensador siguin més conegudes. “Ja ho són en l’àmbit de l’acadèmia, però el cercle de la gent que n’està al cas es pot eixamplar, especialment entre el jovent”, apunta Vergés.

El còmic, editat en rústica i en tapa dura, ressegueix la trajectòria de Ferrater Mora a través d’una entrevista fictícia feta per un becari del també fictici diari Girona i Punt el 2 de novembre del 1989, just el dia que es va inaugurar la càtedra de la UdG que du el seu nom, dirigida fins al 2014 per Josep-Maria Terricabras.

Universitat, guerra i exili

Els estudis de comerç al Collell i les feines d’oficinista de banca i comercial d’automòbils van precedir l’entrada de Ferrater Mora a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on va tenir de mestre Joaquim Xirau, un dels seus grans referents. Tot això queda reflectit en l’obra signada per García i Pastells, com també l’esclat de la Guerra Civil -el protagonista del còmic va participar com a soldat al bàndol republicà abans de posar-se malalt i acabar fent feines administratives a la rereguarda- i l’exili, primer a París i després a Cuba, a Xile i als Estats Units.

A més de fer una aproximació a l’integracionisme ferraterià (“un interès per l’anàlisi de certs conceptes amb el propòsit de mostrar que, en alguns casos bàsics, dos conceptes poden contraposar-se i, al mateix temps, ser complementaris”), l’obra fa referència al llegat del filòsof, en què destaca el Diccionario de filosofía, el més complet que hagi escrit mai una sola persona en aquesta matèria.

La correspondència mantinguda amb diversos personatges -María Zambrano, Pedro Salinas i Jaume Vicens Vives, per exemple-, l’etapa com a docent al Bryn Mawr College (Pennsilvània), la relació amb Priscilla Cohn, una alumna que acabaria sent la seva dona, i les incursions de Ferrater Mora en la fotografia, el cinema i la literatura són altres ingredients d’una obra que també ofereix unes quantes mostres del tarannà del filòsof. “L’excessiva austeritat i retir pot, com la raó solitària, crear monstres”, va dir en jubilar-se al Bryn Mawr College després de trenta-dos anys exercint-hi. En aquella ocasió també va oferir algunes claus del seu estil: “És important defugir el barroquisme i ajustar-se a les matèries tractades. La claredat es pot compaginar amb la gràcia expositiva, i una anàlisi implacable amb uns quants tocs d’ironia”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT