Publicitat
Publicitat

CELOBERT

Un fons irracional

EL DIA DE LA HISPANITAT, un grup d’unes quaranta persones va baixar de la part alta del meu poble i va anar fins al centre, manifestant-se amb banderes espanyoles. Quan van arribar a l’Ajuntament, un d’ells va enfilar-se al pal amb una estelada que hi ha davant de la porta. Volia despenjar-la i plegar-la i deixar-la a la porta, va dir, però la mateixa persona que havia convocat la manifestació li va demanar que no ho fes, que ells no actuaven així.

Tot això ho he anat llegint al Facebook, explicat per un dels protagonistes, antic votant del PP que, dies abans del referèndum, va fer públic que pensava participar-hi.

Hi ha de tot, esclar. En un contenidor d’escombraries de prop de casa algú ha escrit amb llapis: “ Golpistas ”. Però fa tot l’efecte que la promoció de l’odi que han activat bàsicament els mitjans espanyolistes no ha funcionat, si més no aquí. No van funcionar la sang i les porres el dia del referèndum, ni la màniga ampla amb la ultradreta, ni la violència de la desinformació, tergiversacions i mentides cíniques i reiterades, ni, ara, la humiliació dels empresonaments polítics. Fixem-nos que la violència se centra físicament -dia del referèndum- i verbalment -atacs dels últims dies- en l’escola. Des dels grecs, l’ensenyament és el cor de la civilització. Atacar-lo és atacar la democràcia, i és coherent que Albiol, que va anar a Pineda a animar personalment la policia a fer més ús de la força, ataqui ara l’ensenyament català. Tal com està quedant Espanya, “ españolizar a los niños catalanes ” acabarà volent dir “albiolitzar-los”.

Aquests últims mesos m’he preguntat sovint fins a quin punt el meu catalanisme estaria disposat a transigir amb una certa immoralitat. Ningú se salva de la frase de Roosevelt sobre un dictador -“És un fill de puta, però és el nostre fill de puta”-, i s’entén que fins a cert punt miris cap a una altra banda pel bé de la teva família i pensis que ja vindran temps millors. Tanta uniformitat intel·lectual espanyola també fa dubtar. Des del seu punt de vista, volem arrencar-los una part seva. Però, per més que ho emboliquin i amaguin, negar el dret d’autodeterminació d’un poble és negar-li la democràcia. Ja poden donar-hi les voltes que vulguin.

Aquests dies estan sent molt durs, l’exposició a l’odi a què se’ns sotmet és esgotadora. Per poca experiència que tinguem de la vida sabem que uniformitzar és violentar, i que sotmetre la llibertat d’un altre també sotmet la teva. Aquest fons d’irracionalisme espanta, però també ajuda a entendre la història espanyola.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT