Girona té els boscos més vulnerables a la sequera
Els arbres de la Garrotxa serien els que més patirien la manca d’aigua
GironaQuins són els boscos de Catalunya més vulnerables en cas de sequera? Aquesta és la pregunta que intenta respondre una nova eina, el VulneMap, que analitza i detecta com afectarien diferents episodis de manca d’aigua a les zones forestals del país. Així, segons una primera anàlisi, en cas d’un escenari de sequera greu, la Garrotxa seria la comarca catalana amb els boscos més vulnerables. De fet, totes les zones boscoses de les comarques gironines són especialment sensibles a aquest fenomen. “En casos de sequera més greu sobretot afectaria diversos punts gironins com la Garrotxa, el Ripollès o la Selva”, indica una de les creadores del VulneMap, Mireia Banqué. Per contra, en el pitjor escenari, el Baix Empordà i la Cerdanya mantindrien més del 75% de la seva superfície amb valors baixos de vulnerabilitat.
L’eina, desenvolupada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per encàrrec de la Diputació de Girona, genera sis escenaris per preveure què passaria als boscos sota sis condicions de sequera diferents, de més lleus a més severes. Una predicció estadística basada en les dades del 2012 i el 2016 -els anys més secs- i que es combinen amb variables com la temperatura, les pluges o la radiació.
A més a més, el VulneMap també determina quines espècies d’arbres del conjunt de Catalunya serien les més afectades en cas de manca d’aigua. I, segons aquestes dades, els faigs i els roures són els més sensibles a la sequera; però també les alzines, que, tot i que toleren situacions lleus de manca d’aigua, “mostren símptomes de vulnerabilitat en sequeres moderades i greus”. Tot i això, la creadora de l’eina apunta que les alzines i els roures són espècies rebrotadores que es podrien recuperar si les condicions milloressin.
Una eina per a la gestió forestal
El mapa està a disposició de tothom perquè són dades “especialment rellevants a l’hora de realitzar bones directrius de gestió forestal”, segons Mireia Banqué, que afegeix que “s’ha demostrat que la bona gestió és imprescindible per adaptar els boscos a superar el canvi climàtic”. Una de les conseqüències de tenir boscos secs és que augmenti el risc d’incendi, ja que, en èpoques amb manca de pluges, els arbres no tenen prou aigua, s’assequen i perden el fullatge. Això provoca que es converteixin en material molt perillós per la seva alta probabilitat d’encendre’s o d’avivar un foc en cas d’incendi.
