Girona expandeix negocis potents en règim de franquícia

GironaLes comarques gironines són un dels principals pols d’atracció a l’Estat per a les franquícies. Les enllamineix la seva situació estratègica (la proximitat amb la frontera atrau molts compradors nord-catalans), la bona renda per càpita i el fet que sigui una àrea geogràfica eminentment turística. Però les comarques gironines són també el punt d’origen de moltes empreses que s’expandeixen a la resta de Catalunya, de l’Estat i del món gràcies a aquest model de negoci. Són empreses molt potents, algunes de les quals han experimentat un creixement exponencial en un període molt curt.

Eurekakids tot l’any

Erik Mayol respon al perfil d’emprenedor que denota tenacitat, imaginació i també bona sort. De treballador d’una botiga de roba infantil, Orchestra, va decidir fer un pas endavant i obrir la primera botiga d’aquesta marca en règim de franquícia a Girona. Però no es va quedar aquí: en menys de deu anys va obrir fins a 70 botigues a Espanya i sis a Portugal. Bregat ja en aquest món de l’expansió empresarial via franquícies, Mayol va crear, juntament amb la seva dona, la marca de joguines educatives Eurekakids, que en pocs anys ha aconseguit ser present en països com Mèxic, Colòmbia, Àustria, Panamà, Luxemburg o Itàlia, entre molts altres. Són 190 punts de venda, un 70% dels quals s’han obert en règim de franquícia i la resta propis, i amb una facturació global de 45 milions d’euros, sense comptar la imminent campanya de Nadal. Un dels èxits d’Eurekakids és desestacionalitzar la venda de les seves joguines. “Volem créixer entre un 15% i un 25% cada any”, diu Mayol.

Citylift, a velocitat d’ascensor

La crisi en el sector immobiliari va agafar l’empresa Citylift just quan es disposava a expandir el negoci arreu de l’Estat. Els tres socis fundadors de la companyia van començar el 2003 amb un petit establiment a Girona, on oferien serveis d’instal·lació, de manteniment i reparació d’ascensors, fossin de la marca que fossin. Aquí van trobar el nínxol de negoci. “Oferíem encarregar-nos del manteniment a un preu més barat del que demanava la marca instal·ladora”, explica Cayetano Pérez, director general de Citylift. El 2007 l’empresa va obrir establiment a Barcelona, i tot i que la instal·lació de nous ascensors va caure en picat, Citylift va decidir emprendre l’expansió. “En un moment difícil com el que patíem, el sistema de franquícia ens va ajudar”, assegura Pérez. Actualment tenen una trentena d’establiments arreu de l’Estat, que sumen una facturació de 10 milions d’euros i més de 250 treballadors. L’objectiu de l’empresa és continuar ampliant-se a un ritme d’entre 6 i 10 nous establiments a l’any. I no descarten buscar mercats estrangers.

Miquel Alimentació

Parlar del Grup Miquel Alimentació, originari de Vilamalla (Alt Empordà), pel que fa al negoci de les franquícies és entrar en la primera divisió mundial del negoci alimentari. Disposa d’una cadena amb més de 500 supermercats franquiciats amb les marques Suma i Spar i és, a més, la primera empresa majorista de distribució alimentària a Espanya. Té un negoci que supera els 900 milions de facturació i té uns 2.500 empleats. La seva activitat és molt diversa: activitat majorista, exportació i importació, venda al major a detallistes, cadenes independents i distribuïdors. Al mes de setembre aquest grup va ser adquirit per un dels principals grups industrials xinesos: Bright Food, un gegant que factura 18.000 milions d’euros. La nova propietat no implicarà, en principi, un canvi en la trajectòria del grup ni en la seva política de franquícies, sinó justament un impuls per incrementar la seva internacionalització.

A Gelatiamo fan bon cafè

Una altra de les firmes gironines que han aconseguit expansió internacional és la marca de gelats artesanals i cafeteria italiana Gelatiamo. Té més de quinze punts de venda, amb establiments propis a Besalú, Girona i Barcelona, i diverses franquícies nacionals i internacionals. Recentment ha obert locals a Casablanca, Panamà i Guatemala. Esperen tancar l’any amb més d’un milió d’euros en vendes i un increment de facturació d’un 30%. L’objectiu és enfortir l’estructura dels establiments a Barcelona i anar consolidant el seu model de franquícia a Espanya i a l’Amèrica Llatina. L’èxit de Gelatiamo resideix en un model que ofereix cafè de qualitat, creps, gofres, focaccias i altres productes italians.

La proposta de franquícia de Gelatiamo segueix uns cànons força habituals. La inversió total (mobiliari, decoració, obres) pot anar dels 50.000 euros d’un quiosc de 15 m fins als més de 120.000 euros d’una cafeteria/gelateria/bistrot de 120 m. El cànon de la franquícia oscil·la entre els 14.000 i els 16.000 euros i la durada del contracte és de 10 anys. Els royalties de l’empresa sobre la venda neta són sempre del 2,5%. En la majoria d’ofertes es fa constar el terme ebitda, que podria definir-se com el benefici brut de l’explotació restant-hi les despeses financeres, o el que és el mateix, la capacitat de l’empresa de generar beneficis. Aquest percentatge se situa habitualment entre el 20% i el 30% dels ingressos. La recuperació de la inversió seria entre els tres i els cinc anys.

Llagurt i autoocupació

Ingrid Rahola i Glòria Salomó van obrir el 2010 la seva primera botiga a la Rambla de Girona. En aquests més de cinc anys, Llagurt ha crescut fins a les vuit botigues pròpies i les disset franquícies que té actualment. “En aquests anys devem haver rebut unes 2.000 peticions, però tenim molt clar que hem de ser selectives. Persones que tenen calés i no saben què fer-ne no ens interessen. Hem escollit persones que buscaven una oportunitat i necessitaven autoocupar-se”, explica Rahola, que destaca que en el seu cas, a l’hora de comprar, com que mana la quantitat, sempre es pot aconseguir ajustar més el preu. Entre els inconvenients lamenta que a vegades no es pot decidir tan fàcilment, perquè cal parlar amb més gent. “Però hi ha la satisfacció de veure com el producte agrada a la gent”, afegeix.

New Kids, anglès a partir d’un any

Quan l’any 2002 The New Kids Club va obrir la primera acadèmia d’anglès a Figueres per a nens d’un a dotze anys, no preveien obrir més centres. El 2009, però, va arribar el segon, així com les peticions d’algunes famílies que van marxar de Figueres perquè els seus fills poguessin continuar amb el seu mètode. El 2012 van convertir-se en una central franquiciadora. Actualment tenen dotze franquícies escampades per Espanya i preveuen doblar-les aviat. “Volem créixer a poc a poc. Seria un error obrir centres per obrir-los si no pots garantir la mateixa qualitat a tot arreu i que després n’haguéssim de tancar algun”, explica Eduard Santolaria, copropietari i responsable d’expansió. “Passar de ser només un centre local a franquiciadors no ens ha resultat fàcil. Aquest ha sigut el primer any que tot ha anat bé”, diu Santolaria. Tot es controla des de Figueres. “Des del mètode i el material amb què treballem, que és totalment creat per nosaltres, fins als professors que treballen a la resta de centres, que han de tenir el nostre vistiplau”, afegeix. Tenen ofertes per obrir a França, Sud-amèrica i la Xina. “L’any vinent obrirem a França, que ens anirà bé per adaptar-nos a les lleis franquiciadores internacionals, i d’aquí un parell d’anys algun a Sud-amèrica”. De moment no s’atreveixen amb la Xina.

Cannelonia creix a poc a poc

L’empresa de canelons artesans i pasta fresca Cannelonia va néixer el 2012 a Girona i, a part dels seus punts de venda propis i mitjançant distribuïdor, ja tenen tres franquícies i converses avançades per obrir-ne tres més. “El model ens ajuda a créixer amb menys recursos. Cedim una part dels beneficis però també de les responsabilitats. Ens estalviem les inversions per obrir i ens desentenem del personal de les noves botigues”, explica Gerard Formentí, que és qui està al capdavant de l’empresa. Això, però, també té alguns inconvenients. “Cada botiga té una manera de fer diferent que té a veure amb el que li agrada al franquiciat. Els nostres són persones amb perfils molt tècnics que hi han posat moltes ganes perquè han buscat autoocupar-se, però potser algun no té gaire traça a la cuina”, afegeix. Això, al marge d’una mala experiència a Vic on el franquiciat els ha quedat a deure alguns milers d’euros. “Li vas servint però no paga i no saps quan has de tancar-li l’aixeta. D’aquesta experiència n’hem après a tenir paciència i a dir moltes vegades no abans de dir sí ”.

Kensington, pioners de l’anglès

L’any 1975, quan aprendre idiomes encara era una raresa, es va obrir a Girona la primera acadèmia privada, Kensington School. Lluís Lloret va adquirir-la el 2003, en plena expansió de les escoles d’idiomes, moltes de les quals han desembarcat en els últims anys a la ciutat sota marca franquiciada. Lloret sosté que no han aconseguit fer ombra a la pionera Kensington School. “El nostre logotip s’associa amb la qualitat, hem apostat per un professorat excel·lent, hem innovat i hem fet la feina ben feta. I el boca-orella ha funcionat”, assegura Lloret. Amb més d’un miler d’alumnes (a les aules o a les empreses on els professors es desplacen), Kensington School ara vol expandir-se amb franquícies per poblacions mitjanes de les comarques gironines. Va començar amb Cassà de la Selva i aviat continuarà amb Banyoles.