L’arcàdia dels animals de granja compleix cinc anys

CamprodonEl santuari Gaia de Camprodon compleix cinc anys i hi arriba en el millor moment des de la fundació. Plenament consolidat, des de fa sis mesos Ismael López i Coque Fernández, els dos fundadors del santuari, tenen tres treballadors que els ajuden en les tasques de manteniment. “Des que vam obrir el santuari, tant en Coque com jo hi havíem de ser sempre, tot i l’ajuda fonamental dels voluntaris. Però el volum de feina havia arribat a un punt que no podíem continuar només amb voluntaris”, explica López. “A més, haver de ser gairebé sempre aquí ens impedia moure’ns per explicar el santuari i aconseguir més suports. En els últims mesos ens movem molt, anem a fer xerrades a tot arreu, i això ens ajuda a consolidar-lo”, afegeix.

Barcelona, Madrid, Roma i Marsella són algunes de les ciutats on han anat. Fruit d’aquesta feina de formiga d’explicar-se i dels cinc anys d’existència, López defensa que el santuari Gaia és ara el més important dels 40 que hi ha a tot el món d’animals de granja. “La nostra web és la que té més visites i som els que tenim més seguidors a les xarxes. Crec que podem dir, sense por d’equivocar-nos, que segurament és el santuari d’animals de granja més conegut del món”, explica.

De fet, el santuari es manté únicament gràcies als prop de vuit mil padrins, socis i microdonants -se’n pot ser donant a partir d’1 euro al mes- que tenen de tot el món, perquè no reben cap mena d’ajuda de les administracions públiques. Per això mantenen la seva web permanentment actualitzada, amb les històries quotidianes dels animals que hi viuen. Alguns dels vídeos tenen centenars de milers de visites, com per exemple el del retrobament d’una vaca i el seu vedell, ara fa justament un any.

‘Considerats’ de granja

En el seu moment, el santuari Gaia va ser el primer de Catalunya per a animals considerats de granja, segons remarquen els fundadors. “Diem considerats perquè és la consideració que tenen, tant legalment com als ulls de la societat. Però darrere d’aquesta consideració hi ha una connotació pejorativa amb la qual no estem gens d’acord. Sembla que es vulgui fer veure que es tracta d’animals sense sentiments, a diferència d’altres com gossos, gats i cavalls, en què no es posa en dubte que tinguin sentiments”, explica Fernández. “Evidentment, no és així i amb tots els animals que tenim t’adones que agraeixen ser ben tractats i no explotats”, afegeix López. “Els porcs, tot i la fama que tenen de bruts, són els animals més nets del santuari. Mai defequen allà on dormen i són tan intel·ligents com els gossos o més. El que passa amb els porcs de granja és que són animals que acaben parant bojos, per això els tallen els ullals i la cua, perquè no es facin mal entre si”, expliquen.

López, activista animalista que vivia a Mallorca, i Fernández, veterinari que treballava a Mataró, ja tenien al cap obrir un santuari per a animals de granja quan van començar a viure junts a Dosrius i van anar a València a buscar una truja vietnamita. Va ser el primer dels 750 animals que han passat pel santuari. Actualment n’hi ha uns 300 i molts són animals rescatats d’explotacions que estaven en molt mal estat; d’altres, animals que havien d’acabar a l’escorxador i que, per una raó o una altra, se’n van poder escapar, i alguns altres són animals com ara vaquetes que havien estat torejades i maltractades.

Des de fa dos anys i mig el santuari és al terme municipal de Camprodon, en uns terrenys de més de 23 hectàrees i travessats per dos rius. En la primera etapa el santuari era a Ogassa, fins que van haver de traslladar-se per falta d’espai.

Promoció del veganisme

Amb la seva tasca, més enllà d’oferir un refugi per a animals de granja que han tingut la sort d’anar-hi a parar, el santuari busca promoure el veganisme, encara que no és un requisit imprescindible per als voluntaris que els van anar a donar un cop de mà. “Molts dels que hi venen no ho són, però els demanem que mentre siguin aquí tinguin els hàbits vegans. I després veiem que molts se n’acaben fent”, diu López. Afirmen que, a poc a poc, el veganisme va arrelant en la societat i destaquen que algunes grans superfícies per a tots els públics ja ofereixen productes vegans.

Entre els voluntaris que tenen ara al santuari hi ha Ivano Chiracci, un jove veterinari italià que hi ha anat per aprendre a curar els animals amb uns paràmetres diferents dels que tenen els veterinaris que treballen per a explotacions ramaderes. “He vingut a aprendre’n per portar la meva experiència a Itàlia”, diu. “Jo també n’he hagut d’aprendre perquè a la carrera no et preparen per curar els animals de granja si no és per explotar-los de manera intensiva. Només ho aprens per a gossos i gats”, afegeix Fernández. En aquest sentit, Fernández remarca que les vaques tenen una esperança de vida de 25 a 30 anys; per a les de granja és de sis o set, a causa de l’explotació a què se les sotmet.

Una de les queixes que tenen les ànimes fundadores de Gaia és que el santuari té la consideració administrativa d’explotació agrícola, la qual cosa els impedeix agafar tots els animals que voldrien. També aspiren que tots els animals puguin tenir la consideració administrativa d’animals de companyia. Però també són optimistes amb els canvis que han anat veient en només cinc anys en municipis pròxims. “Veure que alcaldes de poblacions com Roses i Olot [que han abolit en un parell d’anys els correbous i l’empaitada d’ànecs], que al principi ens prenien per uns friquis, han acabat introduint transformacions importants a les seves poblacions ens emociona molt”, conclou López.

Repercussió econòmica del santuari

La presència del santuari Gaia al Ripollès també té una certa repercussió econòmica. Tot i que en aquests moments les visites estan suspeses temporalment, quan el santuari era a Ogassa en va rebre moltes i pròximament en tornarà a rebre. Les visites al santuari són gratuïtes i estan pensades per conscienciar els visitants de la realitat dels animals de granja. “Però també són visitants que venen a la comarca, hi pernocten i deixen alguna cosa aquí”, assenyala López, a més de recordar que només per als porcs el santuari compra cada setmana 600 euros de fruita en botigues de Camprodon. La condició de vegans de López i Fernández també va servir a Sant Joan de les Abadesses -on s’estaven quan el santuari era a Ogassa- per generar alguna línia de negoci inesperada, com en el cas de la pastisseria Salvat, que des de fa uns quatre anys elabora productes vegans. “L’Ismael i en Coque eren clients habituals i es trobaven que gairebé no podien menjar res perquè són vegans. Aleshores vaig començar a fer pastisseria apta per a vegans”, explica Juli Salvadó. Així, la pastisseria Salvat ofereix croissants, coca de croissant, pa de pessic, panellets, torrons i qualsevol tipus de pastís fets per a vegans. “També en fem per vendre en botigues veganes de Barcelona i altres poblacions. És una línia de negoci més, relativament petita, però que en dates determinades, com ara les festes de Nadal, té la seva importància”, afegeix el propietari.