Llistat de greuges del sector Est: "Som gironins de tercera categoria"

GironaÉs una de les zones més oblidades de Girona: no surt mai a les postals i pocs gironins hi han anat. L’origen de la Font de la Pòlvora, el Mas Ramada, Vila-Roja i el Grup Sant Daniel es remunta segles enrera: antigament era un espai de festes i trobades al voltant dels brolladors d’aigua natural que hi havia. Però la imatge ídilica va fer un tomb de 180 graus a partir de la dècada dels 50 i 60. En diferents fases, el règim franquista va començar a construir-hi blocs d’edificis per allotjar-hi les persones immigrades del sud d’Espanya que malvivien en barraques. La majoria dels nous veïns eren d’origen humil i es dedicaven a la venda ambulant i la ferralla. Tot i que, davant la impossibilitat de guanyar-se la vida de manera legal, alguns van optar pel tràfic de drogues, aprofitant la distància amb la resta de la ciutat (la zona està situat a tres quilòmetres del centre, rodejada de boscos i sense formar part de cap ruta de pas). Tot plegat ha originat que el mal anomenat sector Est s’hagi convertit en un dels barris més vulnerables i marginals de Girona, amb diferències flagrants respecte a altres zones de la ciutat, tal com denuncien els representants des de les quatre associacions de veïns: Pamela Heredia de la Font de la Pólvora, Miquel Àngel Garcia del Mas Ramada, Jorge Ruiz de Vila-Roja i Carmen Martil del Grup Sant Daniel. 

El malson dels talls de llum

Al llarg d’una dècada, els veïns de la Font de la Pólvora han hagut de conviure amb talls de llum diàris que impossibilitaven les tasques més bàsiques com dutxar-se, cuinar, fer els deures o posar la calefacció. El desembre del 2018 un grup de veïns es van unir sota la plataforma Per la Dignitat de la Font de la Pólvora i van començar una sèrie de mobilitzacions per exigir una solució. El 2021 l’Ajuntament de Girona va encarregar una auditoria, els resultats de la qual es van presentar un any després. L’informe concloïa que la xarxa de distribució estava “en un correcte estat de conservació” i, per al tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Lluís Martí, el document confirmava que les incidències eren degudes “majoritàriament al frau elèctric”. Ara bé, també revelava que al barri hi arribava la potència màxima que establia la llei el 1973 i que, amb la normativa actual, hauria de ser més del doble. Unes setmanes abans de la presentació pública de l’auditoria, Endesa va instal·lar un nou centre de transformació per doblar la potència i va destinar més de mig milió d'euros a reparar la xarxa. Des que es van fer aquestes millores, Pamela Heredia confirma que ja gairebé no tenen talls: “Si no fos perquè els veïns ens vam unir per protestar, no ho haguessin solucionat mai. Ara és una bendició comparat amb el que patiem”. 

Impunitat delinqüencial

Un dels problemes més grans del sector és el tràfic de drogues, concentrat principalment a la Font de la Pólvora, on és habitual veure un grup d’homes amb gàbies d’ocells -sense animals a dins- que venen tota mena d’estupefaents. Els veïns lamenten que la policia no actuï i que, per culpa d’uns pocs, es considerin tots els veïns delinqüents. “Vivim en una zona aïllada i allunyada de la ciutat, i això facilita que es cometin delictes amb certa impunitat. Ens trobem en una autocràcia on qui mana realment no és l’autoritat competent, sinó la imposada. Aquí, el que està en aquest món o té certa jerarquia, és qui mana i pot fer el que vol”, lamenta Miquel Àngel Garcia, que posa exemples d’actes incívics com barbacoes o celebracions enmig del carrer, o bretolades sense conseqüències com trencar els vidres del pavelló o els de l’escola de Vila-Roja. “Ara, per Sant Joan, se senten petards durant un mes. I el pitjor és que utilitzen els petards per amagar el soroll de les armes, perquè aprofiten aquesta època per fer pràctiques i ensenyar-les, perquè saben que aquí poden sortir amb una arma, que ningú els dirà res. Si ens hem trobat casquets enmig del parc!”, denuncia un veí que fa anys que demana a l’Ajuntament una patrulla de barri. 

Així mateix, tenen problemes amb les ocupacions: n’hi ha que són de famílies en situació vulnerable, però n’hi ha d’altres que són per convertir les cases en plantacions de marihuana. “Van ocupar una casa d’aquí al costat, vam trucar a la policia a les nou del matí i no van venir fins les tres de la tarda. Vam ser els veïns els que vam haver de fer-los fora”, exposa Jorge Ruiz des de Vila-Roja. 

Des de l’Ajuntament indiquen que el tràfic de drogues i les ocupacions són competència dels Mossos d’Esquadra, i que la policia local actua al sector Est “de la mateixa manera que a la resta de la ciutat” quan hi ha un incompliment de les ordenances.

Falta de neteja i mobiliari urbà

La brutícia dels carrers és una altra de les queixes més repetides.. Especialment preocupant és l’estat dels parcs infantils propers al CAP Vila-Roja, on hi ha un punt d’intercanvi de xeringues. “En aquest dispensador pots endur-te tantes xeringues com vulguis. I van els camells, n’agafen 20 i venen les dosis amb la xeringa. Després de comprar-la, al baixar, es punxen pel camí i llencen les xeringues per qualsevol banda, com als parcs infantils”, exposa el president del Mas Ramada. L’ajuntament sosté que l’empresa de neteja fa el recorregut que li pertoca segons el contracte, i que van establir un servei extraordinari els dilluns per millorar la neteja dels carrers.

D'altra banda, des del grup Sant Daniel carreguen contra l’Ajuntament perquè no reposa elements de mobiliari urbà, com un mirall que hi havia en un revolt molt tancat de la pujada del grup Sant Daniel, que és una via de doble sentit. “Uns nanos que no eren del barri van trencar el mirall. Vam demanar que el tornessin a posar, perquè és un revolt molt tancat i és perillós, però ens van dir que com que s’havia trencat dues vegades en un mes ja no el tornarien a posar. Per què tots els veïns hem de pagar la bretolada d’uns nanos?”, es pregunta Carmen Martil.

Fonts del consistori apunten que estan buscant alguna mena de vidre o mirall que sigui "resistent al vandalisme" i afirmen que el reposaran.

Discriminació escolar i laboral

Al sector Est hi ha tres escoles de primària, dues de públiques (la de Vila-Roja i la de la Font de la Pòlvora) i una de concertada, la Sagrada Família. L’Ajuntament i el departament d’Educació van anunciar una nova redistribució educativa: els alumnes d'entre 0 i 5 anys es concentraran al centre de la Font, i Vila-Roja oferirà l’educació primària. El canvi va provocar la queixa de moltes famílies -perquè es va decidir “unilateralment”- i van reclamar més recursos per a aquests centres. “El nivell és més baix, no tenen res a veure amb les escoles de Girona”, certifica Heredia. A més, és l’única zona de la ciutat en la qual reparteixen els alumnes entre els set instituts, quan acaben la primària. “I els altres instituts no volen nens del sector Est, hi ha molta desigualtat”, afegeix Martil, que també recorda que hi ha molt d'abandonament escolar. De fet, segons un estudi de l’Idescat, l’agrupació censal de la Font de la Pólvora i Vila-Roja és la que presenta un percentatge de població jove sense estudis postobligatoris més alts de Catalunya: el 80%, quan la mitjana catalana està situada en el 28%. A més, la mateixa anàlisi establia que aquesta zona de Girona és la que té un percentatge de població ocupada de 20 a 64 anys (el 37%, quan a Catalunya és del 65%) més baix i una renda mitjana més baixa: 6.155 €, menys de la meitat que el conjunt del país (13.634 €). Per a la representant del Grup Sant Daniel, un dels problemes és la discriminació: “En moltes feines, quan al currículum veuen que vius aquí, ja no t’agafen només pel fet que vius aquí”. 

Servei deficient d’autobús

Al sector Est hi arriba la línia 6 del bus urbà i, segons els veïns, falten parades en alguns barris. A la Font de la Pólvora els deixen al pavelló i això suposa que han de fer tota una pujada a peu. “Ho hem demanat en moltíssimes reunions, que ens deixin a la part de dalt. Diuen que no poden perquè sempre hi ha cotxes en doble fila i no poden passar, però si és així, que actui qui hagi d’actuar”, es queixa Heredia. I al Grup Sant Daniel passa una situació semblant: el bus s’atura a la part de baix i han d’enfilar tota la pendent a peu. Per donar resposta a les seves demandes, l’Ajuntament va construir fa uns anys un ascensor, però no puja fins a la zona més elevada. “Nosaltres no vam demanar un ascensor, sinó que l’autobús arribés fins a dalt. ¿Tu creus que la gent gran ha de pujar carregada amb les compres tota aquesta pujada? I hem demanat moltes vegades que almenys ens posin una marquesina a la parada, perquè la gent no es mulli quan plou; però ni això!”, retreu la presidenta de l’entitat veïnal. 

Pel que fa al recorregut de l'autobús, des de l'ajuntament exposen que els vehicles no arriben fins al final dels barris per dos motius. D'una banda, "per seguretat":"hi hagut problemes de robatoris i amenaces, i ho van demanar els mateixos conductors". I, d'altra banda, per problemes de circulació: "Solen haver-hi cotxes mal aparcats, o llocs per on no es pot circular perquè hi ha cotxes mal aparcats,... I s'avisa a la policia, però continua passant. I aquesta barreja dels dos elements ha provocat que la part final de la línia 6 hagi quedat reduïda", precisen.

Una passera “tercermundista”

Un altre símbol de la deixadesa cap a aquests barris és la passera que uneix el Mas Ramada i la Crehueta, entre el pàrquing del Parc Científic i Tecnològic de la UdG i el Cementiri Vell. Fa dècades que els veïns demanen que es faci un pont en condicions, com els que hi ha a la resta de la ciutat: cada cop que plou molt o hi ha un temporal, no poden travessar l’Onyar, ja que el passallís actual no té baranes i l'aigua passa per sobre. El temporal Glòria, fa tres anys, va fer malbé l’últim arrenjament que s’havia fet i, des de llavors, no s’ha reparat. L’Ajuntament va treure a concurs la seva reforma, però cap empresa es va presentar, i ara calculen que a fins a finals d’any no tindran enllestida la nova licitació.

“Vas al centre de Girona i tens ponts cada cinc passes. Però aquí no poden ni arreglar-nos aquesta passera, que és tercermundista, i que és un perill sobretot per a la gent gran i els nens”, recalca Garcia, que recorda que per aquest punt han de creuar els veïns de la Crehueta cada cop que han d’anar a l’escola o al CAP, ja que tenen assignat el centre de Vila-Roja. “Hi ha gent que ha d’anar cada setmana al metge, i si plou una mica, en comptes de caminar deu minuts, ha d’agafar el bus i fer tota la volta”, insisteix el veí, que ha heretat una revindicació històrica de l’associació de veïns. El seu antic president, el desaparegut Eusebio Lavado, es va passar dècades fent la mateixa reclamació, en va. 

Sense repartidors a domicili

Els quatre presidents de les associacions de veïns també recalquen que moltes empreses no els serveixen a domicili. Fins i tot, la Pamela Heredia i en Jorge Ruiz retreuen que ni tan sols Correus els deixa les cartes a les bústies. “Ens hem trobat notificacions per terra o en bústies que no tocaven, quan representa que te les han de donar en mà”, diu Heredia. “Rebem cartes una vegada a la setmana, i hi ha veïns que es queixen que no han rebut coses importants com el carnet de conduir”, afegeix el representant de Vila-Roja. Des de Correus assenyalen que tenen “dificultats de repartiment” en aquests barris per diverses causes: “Difícil accés, mal estat o absència de bústies, rebuig de les notificacions, robatoris dins de les bústies, etc.” “Tot i això Correus treballa per mentenir el repartiment, malgrat les dificultats”, sostenen. Les entitats veïnals també destaquen que hi ha altres empreses que tampoc els porten la compra, com Mercadona, que té un centre al carrer del Carme i que és el supermercat més proper. “Ho hem demanat moltes vegades, perquè la gent gran no pot anar a comprar amb el bus. Però ens diuen que no, que aquí no pugen”, exposa la representant de la Font de la Pólvora, i des del grup Sant Daniel ho corroboren. Tot i això, fonts de Mercadona diuen que “no els consta” que hi hagi problemes de repartiment en aquesta zona. 

Per tot plegat, els veïns del sector Est reclamen una igualtat de tracte: “Paguem els mateixos impostos que tothom, i som gironins igual que la resta, però ens tracten com si fossim de tercera categoria”, lamenten tots.