La lluita per sobreviure Més enllà de Sant Jordi

GironaUna flor no fa estiu. Sant Jordi és, amb diferència, la cita anual més important per a les llibreries gironines, però l’any té 364 dies més en què han de lluitar per la seva supervivència en un context cada cop més complicat.

“Ser llibretera és una feina vocacional que t’ha d’apassionar, ja que ara mateix no pots aspirar a gaire res més que a acabar fent les paus”. Carme Ferrer, propietària de la llibreria Empúries i presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, resumeix d’aquesta manera l’estat d’una professió que, segons ella, “sempre ha estat en crisi i sempre ha hagut de lluitar molt per sobreviure”.

Malgrat l’innegable pes específic de Sant Jordi en el negoci, Ferrer remarca: “Per a les llibreries petites la diada sí que pot representar un 80% de les vendes de l’any, però per a les grans suposa entre un 10% i un 15%”.

Berenar literari a El Cucut

“Un dels grans problemes de Sant Jordi és l’intrusisme. Qualsevol entitat pot vendre llibres, i això no pot ser”, lamenta Maria Teresa Calabús, llibretera d’El Cucut, de Torroella de Montgrí. Al Cucut organitzen cada mes d’abril un berenar literari, cada any més multitudinari, que fa de pont entre escriptors i lectors “El llibreter ha de ser animador cultural i, més que vendre, ha de trobar el que el client li demana”, sosté Calabús.

Presentacions diàries a la 22

“Afortunadament, és un no parar. Aquesta setmana estem fent dues presentacions diàries, però la resta de l’any la dinàmica no és gaire diferent”, explica Jordi Gispert, gerent de la Llibreria 22 des que va jubilar-se Guillem Terribas. “Les presentacions són necessàries. Després poden anar més o menys bé, però cal fer-les”, afirma. Gispert veu amb optimisme el futur de la 22. Sobre la situació general del sector, diu: “Tot i que el consum en general està en crisi i hi ha llibreries que han tancat, també se n’han obert d’altres. El que és segur és que de llibres se’n venen”. Al seu parer, però, es pot parlar de l’existència d’una “bombolla literària”: “Es publica molt més del que es llegeix, però també és veritat que hi ha molts lectors pendents de les novetats i, en conjunt, es detecta una inquietud i sensibilitat literàries”. Quant a la incidència de Sant Jordi en les vendes, afirma: “És important, però no vivim del Sant Jordi, venem tot l’any”.

Les Voltes, només en català

Si vendre llibres en plena crisi és difícil, limitar-se a títols en català és una heroïcitat. Així ho sosté Joan Matamala, director de la Fundació Llibreria Les Voltes, situada al costat de l’Ajuntament de Girona. “Malauradament es ven més en castellà, i encara hi ha molts títols interessants que no es troben en català”, lamenta. La llibreria va néixer l’any 63 impulsada per un grup de socis, entre els quals l’activista Feliu Matamala, pare del Joan, que va morir fa sis anys. El fill manté viu l’esperit inicial de la llibreria, que va néixer per defensar la llengua i la cultura catalanes. El Joan reconeix que, excepte el dia de Sant Jordi o per Nadal, la llibreria dóna poc perquè les vendes han baixat per la crisi. Però l’activitat és frenètica tot l’any perquè s’hi organitzen, a través de la Fundació Les Voltes, nombroses activitats culturals i a favor de la independència de Catalunya, en col·laboració amb entitats com l’ANC i Òmnium Cultural. “Per defensar la nostra cultura necessitem un estat propi i no un estat hostil com el que tenim ara”, argumenta Matamala.

La Geli, un fons de 90.000 títols

“Sant Jordi és molt important, però gràcies a Déu no és imprescindible per a nosaltres, ja que les vendes de la diada només ens suposen un 4% de les anuals”, afirma Pere Rodeja, responsable de la històrica llibreria Geli de Girona. Des de fa dos mesos que la llibreria es prepara per al Sant Jordi, i Rodeja dubta que li compensi “tant d’enrenou perquè al final només acabin sortint quatre o cinc títols”. “A mi m’agrada més la campanya de Nadal i Reis, que és menys agressiva”, afegeix Rodeja. Amb un fons de 90.000 llibres (a la ciutat es diu que si no trobes un llibre a la Geli és que no existeix), aquest establiment se sustenta en gran part per les vendes de llibres per a universitaris i estudiants d’institut, i també, segons Rodeja, pels clients de sempre. “Afortunadament hi continua havent bons lectors”, diu. Pere Rodeja, que fa 24 anys que porta el negoci familiar (ara ja sense el seu pare, que va morir fa poc més de cinc anys), admet que la crisi ha reduït les vendes com mai, però assegura que aquest any s’està notant una recuperació. Encara que tímida, aquesta tendència dóna esperança a un sector en hores baixes.

Clubs de lectura a L’Altell

“Molta gent es pensa que per a una llibreria la Diada de Sant Jordi ho és tot, però no és cert”, afirma Irene Tortós, de L’Altell de Banyoles. “La resta de l’any intentem encomanar el plaer per la lectura a través de clubs de lectura per a adults, en català i en anglès; un club de lectura específic per a nens i joves, i tallers d’escriptura creativa. També convidem escriptors i editors a parlar dels seus llibres i expliquem contes a nens i pares”, explica Tortós.

A més, organitzen lectures populars i celebren una gran festa al juliol: la Nit de Narradors, que consisteix en lectures de contes d’adults llegides pels mateixos escriptors. “La llibreria no pot dedicar-se només a vendre llibres d’una manera passiva. Hem d’animar, recomanar, escoltar i acompanyar; és el que vol el lector del segle XXI”, opina Tortós.

Context, llibreria amb cafè-bar

“La nostra llibreria és des del principi atípica perquè va íntimament lligada al nostre cafè-bar-restaurant”, comenten Frederic Streich i Natàlia Quesada, de Context. “Quan vam fer l’estudi de mercat ja fa set anys, vam entendre que una llibreria més a Girona no tenia futur. En primer lloc perquè ja n’hi havia que cobrien amb molta eficàcia la demanda generalista, i en segon lloc perquè ja es començava a preveure la davallada en la venda de llibres en paper. El fons de la llibreria, per tant, el vam orientar a especialitats minoritàries però amb un públic fidel, com la poesia, el teatre, l’assaig filosòfic-polític i la narrativa clàssica, més aquelles novetats que personalment considerem valuoses”.

El seu projecte dinàmic de cafè-llibreria permet que els negocis es retroalimentin mitjançant la programació d’actes interdisciplinaris. “Fem des de les clàssiques presentacions de novetats editorials fins a recitals poètics, concerts musicals, teatre de petit format, projeccions comentades de curtmetratges, xerrades i tertúlies... Amb dificultats, com tothom, però fins ara ens en sortim”, diuen. Amb tot, apunten: “Amb algun tipus de suport institucional dels diferents departaments de cultura el magnífic treball de llibreter, tal com l’entenem els pocs que ens hi dediquem, seria una mica més fàcil”.

Vitel·la omple un buit a l’Escala

Amb una trajectòria curta, ja que va néixer fa només quatre anys, la llibreria Vitel·la de l’Escala és molt més que un simple punt de venda de llibres. També és un centre cultural que pretén fomentar la lectura, amb nombroses activitats, i alhora és una galeria d’art, on exposen artistes vinculats a l’Empordà i pintors relacionats amb el món del llibre. Els fundadors de la llibreria són els propietaris de l’editorial Vitel·la, de Bellcaire d’Empordà, tot i que els dos projectes tenen vida pròpia, segons remarca Gemma Garcia, sòcia fundadora de la llibreria i directora d’Edicions Vitel·la.

Garcia explica que van decidir crear una llibreria a l’Escala quan l’única que hi havia a la població, El Racó dels Contes, va abaixar la persiana per culpa de la crisi. Per a Garcia “un poble sense llibreria és com un poble sense fleca”. Per això, tot i que per la seva condició d’editora coneix “la duresa del món del llibre, que exigeix molt d’esforç i dóna pocs beneficis econòmics”, va embrancar-se a obrir una llibreria. Garcia reconeix que Sant Jordi és un dia intens i bo en vendes, però admet que durant aquesta diada no pot fer el paper de prescriptora de llibres com a ella li agrada: dialogar amb el potencial comprador per no equivocar-se en la recomanació.

Can Gallissà, amb quiosc i estanc

“Tot i que ens agradaria vendre molt durant tot l’any, i no només en un dia concret, els llibreters tenim la sort de tenir un dia com el Sant Jordi. Els sabaters no tenen un dia en què tothom compra sabates, ni gairebé cap altre sector. En aquest sentit som afortunats”, afirma Motserrat Sala, de la llibreria familiar Can Gallissà, de Lloret de Mar. Aquests dies l’establiment està ple de caixes per desempaquetar i carros de llibres per col·locar a les lleixes. “El Sant Jordi arriba a ser angoixant, però també és molt emocionant”, admet Sala.

Malgrat que Lloret de Mar multiplica la seva població durant l’estiu, Sala assegura que pocs turistes compren llibres. Això no obstant, Can Gallissà disposa d’un fons de títols en francès, alemany o italià, entre altres idiomes, que surten bastant en èpoques de vacances. Durant la resta de l’any, la família que està al capdavant de la llibreria Can Gallisà organitza tota mena d’activitats per fomentar la lectura, especialment entre el públic infantil. Can Gallissà també fa la funció de quiosc i estanc, cosa que, segons assegura Sala, ajuda a tirar endavant el negoci dels llibres.