Mor als 78 anys el Tarzan d'Argelaguer

ArgelaguerUna aturada cardíaca ha provocat aquest matí la mort de Josep Pujiula, el constructor de les cabanes d’Argelaguer. Pujiula, que tenia 78 anys, va dedicar-ne més de quaranta a crear el Parc de Can Sis Rals, també conegut com el parc d'en Garrell. Li deien 'en Garrell' en honor a la casa del Barri del Pont, on va néixer.

No va llegir mai el conte de Borges 'El jardín de senderos que se bifurcan', però el poblat de fusta d'acàcia que va aixecar i destruir fins a tres vegades a Argelaguer sembla inspirat en la narració de l'escriptor argentí, on cada xarxa es bifurca i cada bifurcació és una xarxa que obre noves possibilitats. Encara ara, quan el poblat només és una lleu ombra del que va ser, els visitants que s'hi endinsen per primer cop en surten amb la certesa d'haver contemplat una creació insòlita i fascinant. Cascades, torres, cabanes, una cova, laberints, passadissos...

“A la gent li agrada, però abans era totalment diferent”, remarcava fa poc més d'un any Pujiula, anomenat també el Tarzan d'Argelaguer perquè als anys noranta va posar-se un tapall de pell de cabra per emular Johnny Weissmuller en tres pel·lícules dirigides per Aleix Oliveras, un adolescent del poble a qui els pares havien regalat una càmera de vídeo. Moltes d'aquelles imatges, on en Garrell apareix corrent, nedant, enfilant-se als arbres i saltant amb lianes, surten al llorejat film 'Sobre la marxa. El inventor de la selva', dirigit per Jordi Morató, amb l'objectiu d'exhibir l'espectacular i titànica obra i, sobretot, retratar un personatge capaç de muntar i desmuntar repetidament, amb les seves pròpies mans, unes estructures inversemblants. Sense pretendre-ho, Josep Pujiula es va convertir en “un dels grans artistes espontanis del segle XX”, tal com se'l defineix al documental 'Garrell. El Tarzan d'Argelaguer', produït per Solanum Films.

Tot va començar sota una penya situada molt a prop del Fluvià. “Anava a pescar al riu i em vaig fer una barraca al costat d'un pollancre per deixar-hi la barca”, explicava Pujiula. Llavors tenia 32 anys, treballava de torner mecànic i va decidir “sobre la marxa” que aquella barraca seria l'embrió d'un poblat que aniria construint en uns terrenys que mai no van ser seus. “Vaig fer més barraques, i també una casa de tres plantes i alguna torre, tot connectat per ponts. També hi vaig dur conills, cabres, burros, faisans... Com que ningú no em deia res, anava fent”.

Aquella primera vegada, va haver de destruir les cabanes per culpa de “macarres” que les desmuntaven per fer foc i, en certa ocasió, van arribar a agredir-lo. “Em vaig emprenyar i ho vaig cremar tot”, explicava ell mateix. Poc després, però, va idear un poblat més ambiciós –amb una presa per banyar-se, vuit cabanes, una casa grossa i set torres, una d'elles de 30 metres d'altura, tot unit per galeries– i un sistema per protegir-lo dels visitants incívics: un laberint de gairebé un quilòmetre que només permetia l'entrada a qui fos capaç de desxifrar-lo. Va funcionar. Les seves creacions, visibles des de la carretera de Girona a Olot, van començar a rebre multitud de visitants ansiosos de perdre's pels laberints.

Tot va anar prou bé fins que les obres de desdoblament de la N-260 entre Sant Jaume de Llierca i Besalú el van obligar a tornar a destruir la seva creació. Ell mateix serrava la fusta i la cremava. Era conscient que arribarien nous objectius: més laberints, escultures de pedra i recreacions oníriques fetes amb ciment per crear cascades amb l'aigua del rec de Can Sis Rals. Però un requeriment emès per l'Agència Catalana de l'Aigua l'obligava a enderrocar les fonts.

Malgrat això, en Garrell no va desanimar-se. I va dir que continuaria cercant “nous motius per continuar fent coses”. De fet, dedicava els matins a estassar herbes i a engrandir una cova que ja té més de vint metres de galeries subterrànies. “Abans feia torres altes, com si pogués volar, i em van tallar les ales. Ara faig una tomba. Si em cremen quan em mori, podrien posar-hi les cendres”, va afirmar fa poc més d'un any. A l'entrada de la cova, excavada a partir d'un petit cau de teixons, s'hi poden llegir dues inscripcions: "Garrell, el més tossut"; "Tomba faraònica d'en Garrell".