Habitatge
Comarques Gironines 14/09/2022

Un 80% dels nous compradors d'habitatges a la costa de l'Alt Empordà són francesos

El volum de clients gals ja era molt elevat i ha crescut un 10% des de la postpandèmia

Aniol Costa-Pau
6 min
Immobiliària France-Espagne Immobilier, a Roses.

RosesMilers de turistes provinents de diferents regions de França visiten cada any durant les vacances la costa de l’Alt Empordà. La majoria d’aquests visitants francesos no és la primera vegada que venen a Llançà, Cadaqués, el Port de la Selva o el Golf de Roses, sinó que, enamorats de la bellesa de l’entorn, la qualitat de la gastronomia i els preus competents, converteixen aquesta zona en la seva destinació d’estiueig preferida. És per això que, en comptes d’establir-se cada vegada en hotels o apartaments de lloguer, els turistes recurrents opten finalment per comprar una propietat al nord de la Costa Brava i tenir-hi un habitatge fix.

Aquesta pràctica cada vegada més freqüent ha augmentat notablement en els últims mesos, fins al punt que, ara mateix, 8 de cada 10 nous compradors d’habitatges al litoral de l’Alt Empordà són de nacionalitat francesa. Així ho corroboren les immobiliàries de la zona de Portbou a l’Escala, que atenen de mitjana més d’un 80% dels clients francesos que busquen comprar una casa o apartament a la regió. Els portals immobiliaris també coincideixen a assenyalar que el volum de vendes a clients gals ha crescut aproximadament un 10% des de la reobertura postpandèmia, coincidint amb un descens de compradors catalans en el mateix percentatge. Des de l’abril del 2022, el mercat francès, doncs, ha pujat en detriment dels compradors nacionals, que, arran de la crisi del covid-19, han perdut poder adquisitiu i no poden fer front a aquestes inversions amb la mateixa solvència.

“Abans adquirien més propietats les famílies benestants de Barcelona i ara els han passat al davant els compradors de Tolosa, París, Besiers i Montpeller, que disposen de molt capital per assumir aquests preus”, declaren els responsables de Finques Corcoll & Mora de Cadaqués.

Més poder adquisitiu que els catalans

I és que, evidentment, els preus dels habitatges a la Costa Brava són elevats i exclusius, des dels 300.000 € en apartaments prop de la platja fins a cases amb més de quatre habitacions que superen el milió d’euros. Els terrenys per edificar també són molt preuats i els preus oscil·len entre les mateixes quantitats, en funció de l’extensió de la parcel·la i les vistes al mar. Però, tot i el preu de luxe d’aquests xalets, encara resulten ser aproximadament un 20% més barats que els habitatges amb encant de la costa francesa, amb un llindar de valor més elevat. Així, els possibles clients de Catalunya no poden competir amb les ofertes dels compradors estrangers, que de mitjana reben sous superiors i, a més, acudeixen a les cotitzacions dels mercats veïns més econòmics.

Jubilats i famílies que no necessiten fer hipoteca

A més, les agències immobiliàries també destaquen que aquests compradors amb alt poder adquisitiu, a diferència dels clients catalans, disposen de molta liquidesa, ja que paguen la casa, l’apartament o el terreny directament al comptat, sense necessitat de fer cap hipoteca. “Són famílies amb criatures o parelles de jubilats disposats a pagar grans imports de cop”, expliquen els responsables d’Inmo Costa Brava, agència d’Empuriabrava amb el francès com a llengua dominant en tots els anuncis i transaccions.

La majoria d’adquisicions són, en efecte, habitatges de segona residència, també en el cas de les parelles de jubilats, que, tot i que venen molt sovint i fora de la temporada d’estiu, no es desvinculen de les propietats principals a França. Per això l’increment continuat de venda d’habitatges en els últims mesos no s’ha traduït en cap augment del nombre d’empadronaments municipals, que, a Roses, per exemple, es manté estable al voltant dels 900 ciutadans francesos, que, aquests sí, viuen i treballen durant tot l’any a la població.

Així mateix, com que són segones residències, deshabitades durant algunes èpoques de l’any, els compradors també hi veuen una oportunitat per fer negoci i llogar-les mentre no les utilitzen. “Els estrangers no només compren perquè els agrada la costa catalana, sinó perquè hi troben un negoci rodó per invertir els diners de què disposen sense haver de recórrer a una hipoteca”, reconeixen els agents de Finques Corcoll & Mora. Per tant, la diferència de preus entre el mercat francès i català no és l’únic incentiu econòmic que motiva aquestes operacions, ja que el lloguer temporal, disparat durant la temporada d’estiu, també es veu com una opció per treure rèdit a la inversió.

Els mateixos turistes que sempre

Ara bé, a banda de les empreses del sector immobiliari, els veïns autòctons de la zona no han notat cap canvi significatiu arran de la venda creixent d’habitatges a ciutadans estrangers. A Cadaqués, per exemple, en Carles manifesta que “el turisme francès ha estat majoritari des de la dècada dels 60 i per als veïns no representa cap canvi rellevant que els visitants s’allotgin en habitacions de lloguer o en una segona residència de la seva propietat”. I continua: “Encara que sigui pesat, discutible i incòmode perquè el poble no està dimensionat per acollir tanta gent, és un fet inqüestionable que aquí tothom viu dels turistes, sobretot francesos, que no venen a ocupar-nos i prendre'ns la feina, sinó a donar-nos-en”. En aquesta mateixa línia s’expressa la Mariane: “És normal que la gent que vingui per primera vegada els pugui estranyar o escandalitzar, però els cadaquesencs ja estem acostumats a acollir tants francesos. Ho acceptem i no ens molesta”, conclou.

A Roses, els veïns tampoc han experimentat cap sorpresa pel que fa a l’augment de compra d’habitatges de segones residències, ja que des de fa anys també estan acostumats a conviure amb estrangers durant les vacances i els caps de setmana. La Pilar, veïna de la població, reconeix que “és innegable que el turisme aporta ocupació a molta gent, però també és veritat que és una feina intensiva i temporal, marcada pel calendari de dies festius, que buida el poble a l’hivern i no consolida habitants fixos durant tot l’any”. “L’interès turístic genera molts beneficis a restauradors, hotelers i comerciants durant l’estiu, però –continua la veïna– no aporta prou ingressos perquè noves famílies puguin establir-se a la zona en primeres residències”. Aquest model turístic que regula l’oferta i la demanda del mercat immobiliari a la costa, doncs, dificulta l’accés a l’habitatge als residents de tot l’any, sobretot als més joves, que, tal com destaca la Gemma, de 21 anys, no poden "tornar a viure al poble després d’anar a estudiar a fora, ja que aquí tota l’oferta laboral és esporàdica, poc qualificada i no permet cobrir les despeses d’un habitatge permanent”.

Fòbia al turisme a Twitter

L’arribada de turistes a l’Alt Empordà també ha causat un cert recel a les xarxes socials, sobretot a Twitter, on durant l’estiu diversos usuaris han emès, amb més o menys repercussió, missatges sobre la presència de francesos al nord de Catalunya. Alguns, amb un to despectiu que voreja la xenofòbia, critiquen la “invasió gavatxa”, pitjor que la “dels pixapins de Can Fanga”, o acusen els visitants d’origen francès de venir expressament per beneficiar-se del descompte estatal del combustible carregant el cotxe de bidons de benzina. També hi ha missatges que, sense voler assenyalar públicament cap local, lamenten que “molts bars i restaurants només atenen els clients en castellà o francès, i no en català”. Altres piulades fan broma sobre el fet que “l’únic defecte de l’Alt Empordà és que està petat de francesos”, o reconeixen: “Jo també voldria tenir un Empordà a 300 km de casa amb preus un 30% més barats”. En tot cas, són opinions anònimes, generalitzades i descontextualitzades, que, malgrat el rebombori que generen a les xarxes, no s’han traduït en cap queixa oficial dels veïns ni en cap reivindicació ciutadana concreta.

El turisme s’acosta a dades prepandèmia

Durant la crisi sanitària del covid-19, el volum de viatges de turistes estrangers va quedar totalment paralitzat. Aquest estiu, però, amb l’aixecament de pràcticament totes les mesures de restricció, la recuperació del sector turístic ja és evident i Catalunya s’acosta a les xifres d’abans de la pandèmia. Així ho confirmen les primeres dades de l’Agència Catalana de Turisme, que recullen les estadístiques de visitants i ingressos del mes de juliol, a l’espera d’incorporar els recomptes de l'agost i de saber els números concrets de cada comarca. De moment, durant el juliol, 2 milions de turistes estrangers han viatjat a Catalunya –un 16% menys que el 2019– i han fet una despesa total de 2.580 milions d’euros, un 13% menys que fa tres anys, però prop del 200% més que el curs anterior. Entre aquests visitants, el país líder en desplaçaments a la destinació catalana continua sent França (23%), seguit de lluny pel turisme britànic, que frega el 10%.

Amb aquestes dades, Catalunya és la principal destinació turística de l’estat espanyol després de les illes Balears, capdavanteres amb més 2.200.000 visitants, el 25% dels quals són de nacionalitat britànica, igual que a Andalusia o al País Valencià. De fet, el turisme francès només és majoritari a Catalunya i, tot i que encara no s’han recollit les dades territorials, sembla evident que, per proximitat i per les sensacions de restauradors i hotelers sobre el terreny, les comarques gironines, i especialment l’Alt Empordà, destaquen com a regions més visitades pels turistes gals, que aquest juliol han gastat més de 360 milions d’euros en destinacions catalanes.

stats