Un segle de la Unió Deportiva Girona

GironaEn el context de l’extensió de la pràctica moderna de l’esport a Catalunya, el futbol va tenir una irrupció pública i esdevingué un fenomen social, una gran diversió de masses que despertà emocions i passions. Girona, que comptava poc més de 17.000 habitants l’any 1920, no podia restar-ne al marge. Així, el dia 1 de març del 1921 va ser fundada la Unió Deportiva Girona, una entitat que inicialment va aprofitar el camp de la Devesa i conservà els colors groc i negre dels clubs precedents –l’Strong i el Centre Gironenc–, els quals aportaren el capital humà de la nova formació. 

L’esport rei, la nova religió laica del segle XX, havia nascut a la Devesa durant el primer decenni de la centúria. De fet, l’Strong Futbol Club, sorgit el 1909, fou la primera marca del futbol gironí, per bé que a la ciutat existiren temptatives anteriors i a Palamós ja s’havia fundat el primer club català el 1898. Llavors futbol equivalia a esport participatiu i a espectacle que enlairava el nivell general de felicitat. Els Jocs Olímpics del 1920, celebrats a Anvers, van ajudar a popularitzar-lo. 

Esports

Un estadi per al futbol

La fita més remarcable de la Unió Deportiva Girona va ser la inauguració de l’estadi de Vista Alegre, el 29 de juny del 1922. L’acte entroncà amb l’aparició dels grans estadis a l’àrea barcelonina: Montjuïc (1921), Sarrià (1922), les Corts (1923). Va ser, precisament, el Barcelona, campió de Catalunya i Espanya, el que inaugurà el nou terreny de joc, amb la presència del president Joan Gamper al capdavant. L’equip gironí el derrotà per a 5 gols a 2.

Des d’aquell moment, els assistents a l’estadi de Vista Alegre, relativament proper al centre de la ciutat, van poder contemplar la desfilada dels primers equips de Catalunya i de conjunts estrangers de França, Anglaterra i l'Uruguai, que hi diputaren encontres amistosos. L’equip local tornà a derrotar el Barça, el 29 de març de 1925, per 3 gols a 1.  

L’entusiasme i el progrés van durar uns anys. La publicació del Llibre d’or del futbol català (1928) i els cromos de la xocolata donaren renom a l’entitat. La seva puixança culminà la temporada 1924-1925, quan va assolir el títol de campió de la província. A partir del 1927, però, els problemes econòmics i esportius es posaren de manifest. El club acabà endeutat i els seus bens foren embargats. La Unió Deportiva Girona es va dissoldre el 24 de juliol del 1930. 

El relleu del Girona FC

Immediatament, però, sorgí el relleu necessari que assegurà el futbol a la ciutat: el 25 de juliol del 1930 va néixer el Girona FC, que, amb uns colors diferents a la samarreta, heretà jugadors de la plantilla del club desaparegut i donà vida a l’estadi de Vista Alegre. Una continuïtat que assolí categories superiors i una trajectòria força més brillant, de manera que el nou equip ascendí a la primera categoria catalana, a la segona divisió del futbol estatal i fins i tot, el 1936, aspirà a pujar a la primera estatal, en una promoció que no va ser exitosa però que assenyalà una fita important. A Vista Alegre, fins al 1970, els aficionats hi van poder presenciar tardes de futbol més o menys afortunades, a la Segona o la Tercera Divisió. El tennis i l’hoquei també van tenir-hi un espai particular.