La xarxa de vies verdes gironines quasi duplicarà la longitud el 2020

GironaL’expansió serà espectacular. Els 140 quilòmetres de vies verdes que actualment hi ha a les comarques gironines creixeran l’any que ve fins a 243 gràcies a les actuacions que es duran a terme amb aportacions del Fons de Desenvolupament Regional Europeu (Feder), el departament de Territori i Sostenibilitat, la Diputació de Girona i els ajuntaments implicats. Les obres que permetran gairebé duplicar la xarxa de camins pedalables -vegeu el mapa que il·lustra l’article- començaran al gener i s’acabaran al llarg del 2020.

“Serà tota una fita”, exclama Àngel Planas, gerent en funcions del Consorci de les Vies Verdes de Girona, un ens creat el 2003 que, per primer cop, emprèn la inversió en nova infraestructura. Segons Planas, l’obertura de nous traçats no només incidirà en la mobilitat quotidiana, sinó que també fomentarà la creació de riquesa. Potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible és un dels grans objectius d’una xarxa que vertebrarà el territori i, a banda dels usos turístics, esportius i de lleure, contribuirà al desenvolupament econòmic.

Rutes actuals i futures

Les actuals vies verdes s’estructuren en set rutes: la del Ferro i del Carbó (Ripoll - Sant Joan de les Abadesses - Ogassa); el camí ral de Campdevànol; les dues del Carrilet (Olot - Girona i Girona - Sant Feliu de Guíxols); la que enllaça Girona amb Sarrià de Ter, que aviat recuperarà la ruta del Tren Pinxo cap a Banyoles; la ruta Termal (Cassà de la Selva - Caldes de Malavella), i la del Tren Petit (Palamós - Palafrugell). El Consorci de les Vies Verdes rebrà gairebé 3,5 milions d’euros del Feder per desenvolupar set actuacions que, en conjunt, suposen un cost aproximat de 6,9 milions d’euros. Els traçats que s’obriran l’any que ve són: Cassà de la Selva - Campllong - Fornells de la Selva - Llambilles; la connexió dels nuclis de la vall d’en Bas; Platja d’Aro - Sant Antoni de Calonge; Aiguaviva - Vilablareix - aeroport de Girona; les rutes de la vall del Ter i la vall de Llémena; la passarel·la entre Bescanó i Sant Gregori; Celrà - Girona i Sant Joan de les Abadesses - Pont del Planàs. S’hi afegiran les sis vies ciclistes promogudes per la Generalitat a les comarques gironines: Sant Joan de les Abadesses - Setcases; Figueres - Verges; Sant Feliu de Guíxols - Palamós; Riudellots de la Selva - Campllong; Breda - estació de tren de Riells-Viabrea i Can Blanch - Santa Pau.

Traçats segurs i agradables

“Hem de procurar no confondre les vies verdes amb els carrils bici”, adverteix Àngel Planas. Segons la Declaració de Lilla de l’any 2000, les vies verdes són “infraestructures de comunicació desenvolupades sobre trams ferroviaris desafectats del trànsit i sobre camins de la natura destinats a usuaris no motoritzats, vianants, ciclistes o persones amb mobilitat reduïda, que es poden utilitzar per a fins recreatius i per a desplaçaments entre centres d’activitat. En general, són corredors de comunicació no motoritzats, fàcils, agradables de recórrer i segurs. El traçat és accessible i integrat en el medi natural”. En un termini d’un any, la demarcació de Girona disposarà de 243 quilòmetres de vies que compliran aquests requisits.

Interacció amb les noves vies

“Després del procés de consolidació dels últims anys vindrà l’expansió, la creació d’una xarxa molt més completa que possibilitarà la interacció amb les noves vies”, destaca Planas. Transformar les vies verdes en una xarxa de camins pedalables que vertebrin el territori és una de les principals línies estratègiques de l’estudi de diagnosi del Consorci de les Vies Verdes, elaborat recentment per l’empresa Focalizza. “Les vies verdes no són ni turisme ni esport ni societat; ho són tot”, afirma Oriol Cesena, director de Focalizza. Segons Ferran Blanch, impulsor de Vision Marqueting i corresponsable de l’estudi, “la xarxa de vies verdes ha de ser un referent en la mobilitat sostenible i saludable intermunicipal”. Per aquest motiu, apunten Cesena i Blanch, cal convertir les rutes pedalables en un eix d’interpretació del territori que contribueixi a dinamitzar-lo.

Impacte econòmic

L’activitat de les vies verdes a les comarques gironines va generar l’any passat un impacte econòmic de quasi 3,5 milions d’euros. La restauració i l’hostaleria són els sectors més beneficiats. Durant el 2018, fins a 277.795 persones van passar per aquestes rutes. Un 58% eren veïns de les comarques gironines i un 17% procedien de Barcelona i la seva àrea metropolitana. El 57% dels usuaris eren vianants i el 43% restant ciclistes. “Les rutes de senderisme i cicloturisme s’han convertit en un motor econòmic important del territori, i encara ho seran més els anys vinents”, afirma Albert Gómez, president del Consorci de les Vies Verdes entre el juliol del 2015 i el maig del 2019.

La despesa mitjana de cada usuari se situa en 13,7 euros per persona i dia, tot i que “hi ha una gran diferència entre els usuaris gironins, que fan una despesa baixa, i els que venen a practicar el cicloturisme, per exemple, des de l’àrea metropolitana, que poden arribar a gastar-se més de 60 euros”, explica Marc Grijalvo, de BIM Consultors. En general, les empreses estan satisfetes amb les vies verdes; consideren que són un “bon aparador” per atraure viatgers, però creuen que se n’hauria de millorar la comunicació.

L’esport, l’oci i la salut són les principals motivacions dels usuaris. Els aspectes més ben valorats són la senyalització i la neteja de les rutes, l’estat de les vies i els serveis d’allotjament i de restauració. En canvi, molts apunten que cal millorar les àrees de descans i els punts d’informació. “Gairebé sempre vaig a les Gavarres, però poder aprofitar aquestes rutes és tot un luxe”, diu el ciclista Àngel Ribas, que almenys un cop a la setmana utilitza la via verda entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. “Entre setmana acostuma a ser molt tranquil i els caps de setmana hi ha molta més gent”, observa. “El paisatge és preciós, té molt d’encant”, opina Pikria Khachidze, veïna de Bescanó que cada dia passeja el gos pel carril bici en direcció a Olot. “Normalment és molt agradable i els ciclistes són educats, però de tant en tant et trobes algun grup que va molt de pressa i has de vigilar que no t’atropellin”, lamenta Conxita Vidal, usuària quotidiana de la via verda entre Llambilles i Cassà de la Selva. “També hi ha gent que porta els gossos deslligats i has d’anar amb compte que no et facin caure”, contraataca el ciclista Pau Martín exposant-li les queixes respecte a alguns vianants. En general, però, les opinions de les rutes i dels seus usuaris són favorables. “És sensacional, i si és veritat que les ampliaran encara ho serà més”, diu el cicloturista holandès Ruud Janssen. “Hi ha pocs llocs al món on puguis trepitjar la neu i tinguis el mar tan a prop”, afegeix.

Interpretació del territori

Volcans, rius, camps i suredes, platges i penya-segats... Del Pirineu a la Costa Brava, les vies verdes de les comarques gironines travessen paisatges, entorns naturals i elements culturals de gran riquesa. Tot plegat les converteix en un interessant eix d’interpretació de la zona que permet descobrir i comparar els elements que donen singularitat a les diferents entitats territorials. Les 54 fitxes didàctiques que formen el dossier pedagògic de les vies verdes de Girona donen a conèixer una bona part d’aquests elements singulars, sovint desconeguts, i esdevenen un interessant recurs educatiu. Consultables a la web www.ddgi.cat, s’adrecen principalment al professorat de secundària, tot i que alguns dels continguts es poden adaptar al cicle superior de primària. Les característiques multidisciplinàries i transversals de les fitxes les converteixen en un bon recurs per treballar de manera conjunta unes quantes matèries curriculars i poden formar part d’un crèdit de síntesi plantejat des del centre educatiu.

Recuperació de la memòria

El llibre Petita història de les vies verdes de Girona (Editorial Mediterrània), il·lustrat per Pilarín Bayés i escrit per Sílvia Marty, tècnica del Consorci de les Vies Verdes, es fa ressò de la història d’aquestes rutes, vinculada a la dels carrilets de Girona. L’obra, publicada l’any passat amb l’ajuda de la Diputació, fa un recorregut des de finals del segle XIX, amb la burgesia industrial, fins a l’actualitat, amb el pas de la via fèrria a la via verda. “El llibre lliga perfectament amb la voluntat que les vies verdes de Girona siguin un espai de lleure per a tots els públics, i també un espai de recuperació de la memòria”, assenyala Albert Gómez abans d’apuntar-ne els objectius: “Divulgar les vies verdes en un llenguatge entenedor, mantenir la memòria històrica i patrimonial de les comarques gironines i potenciar el turisme actiu i saludable”. La recuperació de la memòria dels traçats a través d’aquesta obra, adreçada sobretot a la mainada, sintonitza amb l’intent de preservar la història d’unes vies sempre lligades a les poblacions que les formen, al desenvolupament econòmic, a l’oci i als hàbits de la seva gent.