Les autonomies tenen 10 anys per tornar el deute

MADRIDUna de freda i una de calenta. Ahir al matí el consell de ministres va acordar collar més les autonomies per garantir que compleixen l'objectiu de dèficit. A la tarda, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, anunciava que a canvi tindrien més diners per fer front als problemes de tresoreria.

L'ampliació a 10 anys del termini per poder abonar els diners de més que l'Estat va avançar a les autonomies és una vella reclamació del PP. De fet, va ser un dels principals cavalls de batalla al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del mes de juliol. En aquell moment, l'executiu socialista s'hi va negar i es va limitar als cinc que preveu la llei (més dos de carència) però, a canvi, va habilitar una línia de crèdit oficial per ajudar en els problemes de liquiditat més immediats. Ara Montoro compleix amb els seu partit.

"Espanya, un sol país a la UE"

Els diners que es deuen voregen els 24.000 milions d'euros. Aquest any se n'havien de tornar 2.400 en total, uns diners que ara es quedaran a les butxaques autonòmiques. Les devolucions són un premi a les comunitats que més depenen de l'Estat. Per exemple, mentre que Catalunya ha de tornar uns 3.000 milions corresponents al 2008 i 2009, Andalusia ja en deu més de 4.600 tan sols comptant el segon any.

Amb aquesta carta de presentació, ben rebuda pels consellers autonòmics, el ministre d'Hisenda es presentarà dimarts al Consell de Política Fiscal i Financera, on s'acabarà de donar forma a l'avantprojecte de la llei d'estabilitat i sostenibilitat pressupostària.

El nou text, que desenvolupa la reforma constitucional de l'estiu passat, marca un camí molt estricte a les autonomies per assegurar que compleixin l'objectiu de dèficit compromès a Brussel·les. "Espanya respon com un sol país davant la UE", va avisar ahir la vicepresidentsa espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

Per això, Madrid aplicarà sancions graduals als territoris que incompleixin el camí marcat "amb reincidència i gravetat". Per als que senzillament se'n desviïn de manera puntual, la llei establirà "mecanismes correctors". Per al conjunt, la principal novetat recau en l'obligatorietat d'aprovar un sostre de despesa (la quantitat màxima que es pot gastar una administració), tant per a les comunitats com per als grans ajuntaments. D'aquesta manera se'ls aplica un procediment que fins ara només feia servir el govern central. L'objectiu és arribar a una situació d'equilibri pressupostari (un màxim del 0,4% del PIB) el 2020 en el conjunt de les administracions.

Aquesta mesura suposa un canvi més formal i temporal que de fons, perquè a la pràctica els governs territorials ja havien de tenir present l'equilibri entre despeses i ingressos a l'hora d'elaborar els pressupostos. El límit de dèficit que s'aprova al si del CPFF ja hi obligava indirectament. A més, fins ara, les comunitats que es desviaven de l'estabilitat havien de presentar a posteriori a Madrid un pla de reequilibri dels comptes.

El límit de deute no podrà superar el 60% del PIB. En la situació actual, és l'Estat qui té l'última paraula a l'hora de decidir si una autonomia pot endeutar-se més. Tant el dèficit estructural com el deute es podrà sobrepassar només en casos de catàstrofe natural, recessió greu o situació d'emergència.

De Guindos perd

Finalment, l'avantprojecte de Rajoy descarta el control previ dels pressupostos, com havia apuntat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en una entrevista al Financial Times . És a dir, que Madrid no intervindrà en la manera com cada govern distribueix els recursos. Ara bé, la llei preveu augmentar les exigències de transparència dels comptes.El nou esquema europeu es trasllada a escala estatal.