Crònica 22/05/2011

L'anunci de reformes del rei del Marroc no atura les protestes

El Marroc no és immune als aires de canvi que bufen al món àrab. El moviment 20 de Febrer, que crida a manifestar-se avui, no és massiu però ha portat el rei Mohamed VI a anunciar reformes preventives.

Cristina Mas
3 min
Un policia s'enfronta a un  jove que es manifestava el 15 de maig a Rabat, en una protesta del moviment del 20 de Febrer contra un centre de detenció.

BarcelonaEl Marroc viurà avui la cinquena jornada de protestes convocada pel moviment 20 de Febrer que, inspirat en les revolucions de Tunísia i Egipte reclama la democratització del país i millores en les condicions de vida. S'han convocat manifestacions a noranta pobles i ciutats, entre les quals hi ha Rabat, Casablanca i Fes, en un moviment que creix malgrat la repressió i les promeses d'autoreforma del rei Mohamed VI. El rei ha anunciat un referèndum de canvi constitucional la primera setmana de juny.

El moviment del 20 de Febrer, que va néixer a través de Facebook poc després de la caiguda de Ben Ali a Tunísia i que agrupa ja més de 53.000 amics, reclama un canvi constitucional que posi fi a la concentració de poders (executiu, legislatiu, judicial, econòmic i religiós) en la figura del rei i doni pas a una monarquia parlamentària. També demanen la llibertat de presos polítics i la fi de les tortures de què acusen el temut aparell de seguretat del Makhzen (com es coneix popularment l'aparell d'estat): la setmana passada es van manifestar davant del centre de detenció de Temara, on la policia els va reprimir amb contundència i va ferir greument Ossama El-Khlifi, un dels portaveus del moviment.

La vintena d'ONG, sindicats i partits que conformen el 20 de Febrer també lluiten contra l'atur: divendres un grup de llicenciats sense feina (organitzats en una associació que des de fa deu anys reclama un futur per als joves) van sorprendre Mohamed VI a la sortida de la mesquita, en una protesta pacífica que va ser ràpidament censurada en la retransmissió en directe de l'oració a la televisió pública. L'accés universal a l'educació i la sanitat, que va ser privatitzada als anys 80, és un altre dels motors de les protestes. El moviment ha integrat també la reivindicació del reconeixement de la llengua amaziga a les escoles. No hi ha consignes religioses, tot i que hi participen els islamistes de Justícia i Caritat, al costat d'organitzacions d'esquerres.

Els partits del règim, pressionats

Sigui quin sigui el futur de la protesta social al Marroc, el moviment del 20 de Febrer s'ha convertit en un actor que tothom ha de tenir en compte. En això van coincidir tots els responsables dels principals partits parlamentaris marroquins del govern i l'oposició que el Iemed va convidar divendres a Barcelona. "Els joves volen un nou món, perquè en aquest no els han deixat lloc", deia Lahcen Daoudi, del partit Justícia i Desenvolupament. "Veurem si les nostres estructures són permeables a aquesta joventut". "Les joventuts dels nostres partits també hi participen, és una realitat i no hi podem girar l'esquena", rematava Nabil Benabdallah, exministre de Comunicació i secretari general del Partit del Progrés i el Socialisme.

Tots els partits van mostrar el seu acord amb la proposta de reforma constitucional formulada pel rei, i que serà sotmesa a referèndum la primera setmana de juny. Mohamed VI ha promès donar més poder al primer ministre i permetre que sigui elegit directament a les urnes, així com donar més independència a la justícia. "El més important és que coses que eren tabús, com la sacralització de la figura del rei ho han deixat de ser", assenyalava Mohamed Aoujar, del Reagrupament Nacional d'Independents.

En un altre dels temes tabús, el Sàhara Occidental, tot l'arc parlamentari marroquí també tanca files: avalar la proposta d'autonomia formulada pel rei, que s'inscriurà, seguint el model espanyol, en una regionalització de tot el país que podria donar un marge més ampli de funcions a un govern autònom de la regió del Sàhara.

stats