BarcelonaEstà sent un bon any per a la música popular al país. El talent continua emergint des de diferents racons, com ara el pop i les músiques urbanes. N’hi ha que tot just estan debutant i d’altres que porten alguns anys de feina però que és ara quan estan arribant el seu millor moment. En triem 10, però són més.
Tarta Relena
El duo de l’any supera totes les expectatives amb el disc ‘Fiat lux’
La veu i l’electrònica són les eines que fan servir Marta Torrella i Helena Ros a Tarta Relena, un duo que remena modernitat i tradició amb una insòlita combinació de compromís amb l’afinació i la llibertat artística. Torrella i Ros ja van sorprendre fa dos anys amb Ora pro nobis (The Indian Runners), però el gran any de Tarta Relena és aquest 2021, pel disc Fiat lux (The Indian Runners & La Castanya), per cançons com El suïcidi i el cant i per un directe espectacular, tal com van demostrar al Festival (A)phònica de Banyoles, al Grec i a la Fira Mediterrània de Manresa. Però és que també han esdevingut imprescindibles en el directe de Maria Arnal & Marcel Bagés i acaben de fer una doble aparició al Sónar: com a coristes de Marina Herlop i participant en la presentació del dispositiu d’intel·ligència artificial Holly+. El 4 de novembre presenten Fiat lux a L'Auditori de Barcelona.
Marialluïsa
Una declaració d’amor a les infinites possibilitats del pop
El grup igualadí Marialluïsa actua l’11 de novembre a l’Apolo 2 de Barcelona i el 19 al Teatre Ateneu d’Igualada. Seran els concert de presentació del disc La vida és curta però ampla (Bankrobber, 2021), un treball que manté certes dinàmiques del pop metafísic del Petit de Cal Eril que hi havia a l’àlbum anterior, És per tu i per mi (2020), però amb menys retòrica metafòrica. De fet, el nou disc de Pau Codina (veu i guitarra), Carles Guilera (guitarra i teclats), Andreu Dalmau (baix) i Pol Mitjans (bateria) inclou cançons de lectura tan evident com Tot és dolç quan fem el que tu saps. Són uns Marialluïsa exultants que a Cauen flors confien plenament en el poder d’una tornada ben posada, que lloen el desig a Que guai com estem bé i que a Veig la sort homenatgen el pop per damunt de totes les coses.
Maria Hein
La més nova meravella de la música mallorquina
Maria Jaume l’any passat i ara Maria Hein demostren com és de fèrtil el talent que sorgeix de Mallorca. Hein, pianista, guitarrista i cantant nascuda a Felanitx el 2003, lliga tradicions mallorquines que van de Maria del Mar Bonet a Antònia Font i les incorpora a un estil propi, lluminós, tot i algunes melancolies. El primer senyal va ser Idò un cafè, tot un bombó mallorquí amb una melodia que podria avalar Joan Miquel Oliver. El següent pas ha sigut un àlbum titulat Continent i contingut (2021), editat pel segell català Hidden Track i produït per Ferran Palau i Jordi Matas. És aquí on la personalitat de Maria Hein preval per damunt dels referents i destaca en cançons com Aquell mes de març i Es teus ulls davant la mar. A l’artista mallorquina la representa Pértiga Music, una agència especialitzada en impulsar el talent femení i que també treballa amb Marta Knight, Carlota Flâneur i Amanda Álvaro, entre d’altres.
Ikram Bouloum
Música de club per explorar els xocs culturals
Ikram Bouloum, nascuda a Torelló el 1993, és una de les creadores catalanes més interessants per la manera com mira d’explicar una realitat en què negar el xoc cultural és fugir d’estudi. Formada com a DJ en sessions que ja oferien diversitat musical, Ikram Bouloum, que forma part del col·lectiu L’Afluent que dirigeix el BAM, ha publicat aquest any Ha-bb5 (So Urgent), un treball amb un fil conceptual: la construcció d’un alter ego a través del qual mostra el conflicte cultural relacionant sonoritats del Magrib amb la música electrònica. I ho fa amb una tria lingüística conseqüent amb la seva realitat cultural multilingüe i que retrata el seu “imaginari de la diàspora”, tal com va explicar a la revista Enderrock. Així, l’amazic, la llegua materna, conviu amb el català i l’anglès en cançons per ballar en un club diferent.
Joa Lwest
Una nova esperança per al pop d’autor amb una cançó candidata a ‘hit’
La tornada de Què hi vols fer? és una promesa carregada de futur. Joa Lwest, el duo de Rubí format per Marc Esteve i Ferran Cortés, acaba d’estrenar-se amb un EP la targeta de presentació del qual és un cançó que ho té tot per convertir-se en un èxit. Camina amb la familiaritat del pop-folk d’autor de línia clara i poètica enigmàtica, i esclata amb una tornada infal·lible: “Uhm-pa pao pao / Pa-pa-uhm-pa pao pao / Pa-pa-uhm-pa pao pao pao”. L’any que La Ludwig Band ha sigut una gran notícia per al pop català, Joa Lwest arriben com a nova esperança que també connecta amb els Manel dels últims discos a La nit, la sort, l’incert, una peça de pop amb detalls electrònics, i amb el pop metafísic de Ferran Palau a Accepto. Atenció a El teu reflex, a la manera com porten una estructura dylaniana cap a un pop més atmosfèric. Per cert, l’origen del nom del duet ve de l’expressió francesa être à l’ouest, badar, viure als llimbs...
Iris Deco
Serenitat vocal per a un soul electrònic i metafísic
Iris Deco és el nom que ha triat Júlia Collado (Navarcles, 1998) per tirar endavant un projecte al marge del grup Moon Vision. Ha debutat amb Golden (Hidden Track, 2021), un disc produït amb Ferran Palau, Jordi Matas i el duo b1n0. Collado canta amb una veu serena, sense estripades gratuïtes, i això la fa molt adequada per a un soul més elegant que sensual però igualment seductor. Golden és un disc amb vuit cançons cantades en anglès, la majoria sobre un amor viscut o recordat sense melodrama ni tragèdies. La producció de Palau, el geni metafísic, i Matas incorpora amb naturalitat la col·laboració electrònica dels b1n0, i acaba d’arrodonir una proposta que es va veure en directe a Barcelona dins de la programació de la Mercè Música, i que el 22 de gener es podrà gaudir a la Miona de Salt, dins del Neu! Festival. Cançons com How you deserve, She dives into i The moan acrediten el talent d’Iris Deco.
Ginestà
El triomf del pop amb consciència de classe
Els germans Júlia i Pau Serrasolsas, del barri de Sant Andreu de Barcelona, són els responsables d’un dels discos més singulars dels últims anys, Ginestà (Kasba, 2019). Van fer servir el pop per retratar una precarietat laboral que afecta amb especial virulència la seva generació. Aquell pop anticapitalista dels Ginestà, amb la cançó Estimar-te com la terra com a punt culminant, tindrà continuïtat amb un disc que publicarà Kasba el 4 de febrer i que presentaran a la Sala Apolo de Barcelona el 31 de març, dins del Cruïlla de Primavera. Del disc ja n’han avançat un parell de cançons: L’Eva i la Jana i L’últim ball. A la primera, que acumula més de 327.000 reproduccions a YouTube, els germans Serrasolsas vesteixen amb sensibilitat pop una història de descobriment de l’amor a l’adolescència.
Bikôkô
Una gran veu per a un neosoul contemporani
La barcelonina Neï Lydia Bikôkô no s’hi posa per poc. S’emmiralla en grans artistes que van redefinir el soul a finals dels anys noranta com Erykah Badú, D’Angelo i Lauryn Hill, i l’afropop de gegants com Oumou Sangaré. Se’n surt, i de quina manera, seguint l’actitud d’artistes com Solange però amb personalitat pròpia. Filla del contrabaixista camerunès Jules Bikôkô, acaba d’actuar al Sónar de tardor i abans va passar pel Festival BAM. És una gran veu per a un neosoul contemporani. Ho demostra en el disc Aura aura, publicat a principis del 2021 per Cutemobb, el col·lectiu barceloní de músiques urbanes del qual forma part. El títol, per cert, és una expressió en basaa (llengua parlada al Camerun) que es fa servir per cridar l’atenció del públic quan es comença a explicar una història. La història de Bikôkô, que només tenia 19 anys quan va enregistrar Aura aura, acaba de començar i ja mereix tota la nostra atenció.
Beny Jr
El cantant de la Florida que ha fascinat al productor de Rosalía
Beny Jr, nascut el 1998, és un dels artistes que ha convertit el barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, en un dels epicentres del trap. De la mà de Morad, Beny Jr va deixar enrere un passat amb dues condemnes de presó i va confiar el futur a la música. Ho explicava a Chico de la calle, la cançó amb què es va donar a conèixer el 2019. Ha incorporat la mascareta com a imatge, i treballa amb una paleta prou àmplia, del hip-hop més clàssic al drill (l’evolució més dura del trap), però també sap cantar sobre bases d’afrobeat i ser melòdic i romàntic. La versatilitat de Beny Jr, evident en els temes aplegats el 2020 a Trap & love i 30, va cridar l’atenció d’El Guincho, el músic canari que ha produït Rosalía i Bad Gyal, entre d’altres. De l’aliança amb ell n’ha sortit l’àlbum Samurai (2021), publicat per Rico, el nou segell d’El Guincho. A Samurai hi ha tots els Beny Jr, inclòs el que també juga amb el reggaeton. El nou repte per a l’estrella de la Florida serà el directe.
Las Bajas Pasiones
Música urbana, activisme ‘queer’ i ganes de fer ballar
Dani Vera, Edu Libra i Toni Bello són tres indispensables de l’underground barceloní. La Sala Sidecar va ser testimoni de les festes Fúria Queer i de les actuacions de Las Bajas Pasiones, un grup de música urbana LGTBIQ+ que fa activisme amb la mirada posada a la pista de ball en sintonia amb Tremenda Jauría i Putochinomaricón. El trio va debutar amb el disc Rizomas salvajes (2018), publicat pel segell vallesà Delirics, el mateix de 31 Fam i Flashy Ice Cream. Després van arribar l’àlbum Bichx rarx (2019) –amb Zoo entre els col·laboradors– i la cançó Precarie-té (2020), una peça compartida amb Maio Serrasolsas (germana dels Ginestà). Perspectiva queer i consciència de classe treballadora van del bracet en la música de Las Bajas Pasiones, que aquest any han avançat temes d’un tercer àlbum com Te lo contaría i Rebel·lia, i han participat en la banda sonora del documental Art. 490, un film per la llibertat.
