LITERATURA

Acompanyar Ramon Llull fins al segle XXI

Durant l’Any Llull es publicaran mig centenar d’obres

Ramon Llull és un dels personatges medievals al qual se li han dedicat més estudis, i l’autor en llengua catalana que genera més bibliografies anuals, sobretot en altres llengües. Té reconeixement internacional i acadèmic, ¿però fins a quin punt ha arribat al gran públic? ¿Com s’adapta el català culte i esmolat amb una gran capacitat expressiva que va crear Llull el segle XIII al català actual? Doncs hi ha diversitat de criteris.

En el marc de celebració de l’Any Lull, set editorials (Barcanova, Barcino, Bromera, Fragmenta, Proa, Santillana i Sembra Llibres) han presentat diferents adaptacions al català modern de quatre obres de Ramon Llull ( Llibre de les bèsties, Accidents d’amor, Blaquerna i Llibre del gentil e dels tres savis ). La majoria d’aquestes publicacions ja van per la segona i tercera edició. “L’Any Llull té molt d’any editorial. De moment s’han publicat 30 volums i crec que quan acabi l’any superarem el mig centenar. És molt més dels 15 volums que es van publicar durant l’Any Espriu”, assegura el comissari de l’Any Llull, Joan Santanach.

Un dels reptes era adaptar Llull perquè el lector contemporani hi pugui accedir sense cap dificultat lingüística: “Llull és l’autor català més publicat però potser hi havia poca varietat de títols. S’han fet moltes adaptacions del Llibre de les bèsties, però hi ha poques adaptacions dels altres textos”, afegeix Santanach. La majoria d’editors estan d’acord que el missatge de Llull continua del tot vigent: parla de les parts més fosques de l’ésser humà, de l’abús de poder, de les maldats de la política, de la marginació, de la luxúria, de la violència... Però no hi ha unanimitat ni en com s’adapta ni en com s’interpreta la seva obra. El Llibre de les bèsties no és innocent ni tendre però les sis adaptacions que s’han fet són per a infants i adolescents: “És un text que sovint no hem entès bé. Parla de la crueltat humana i de la política més bruta que hi pot haver”, destaca Satanach. A Faules del llibre de les bèstie s, l’adaptació que va fer Pere Martí per a infants, amb il·lustracions de Maria Espluga, per a Barcanova, es van obviar algunes de les faules: “En vam adaptar 14 de les 20. Algunes són impossibles d’adaptar. N’hi ha d’una misogínia extraordinària, com la d’un home que apallissa una dona com si fos la cosa més normal del món”, explica Martí. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va adaptar el Llibre de les bèsties, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, per a Santillana: “No ens vam plantejar mai seleccionar les faules. Hi són totes. Crec que és un error col·lectiu pensar que són per a infants. Són consells per a un nou govern. És un zoològic molt humà, i la bèstia més malvada i més falsa és l’ésser humà -assegura Borràs-. Llull no explica la moral de la història però nosaltres sí que la vam explicar”. La dificultat, segons Borràs, no és el contingut, que és del tot vigent, sinó salvar els esculls lingüístics: “L’hem fet accessible però volíem mantenir l’esperit i no violentar ni la sintaxi ni l’estil”, diu Borràs.

Miquel Desclot va adaptar, amb il·lustracions de Perico Pastor, el Llibre de les bèsties per a Proa. La versió de Desclot es presenta al costat de l’original de Llull: “Vaig intervenir de la manera menys intrusiva possible, resolent alguns problemes de sintaxi i lèxic però mantenint l’estil, perquè una de les feines de l’escriptor és proveir el lector de vocabulari i em semblava que no calia estafar patrimoni lingüístic. Crec que el Llibre de les bèsties és l’anti-Maquiavel”, diu Desclot.

Pere Antoni Pons va adaptar Accidents d’amor per a l’editorial Barcino. “Vam triar una obra poc coneguda que forma part de l’Arbre de filosofia d’amor, un text al·legòric sobre l’amor místic escrit per Ramon Llull a París l’any 1298 -explica Carles Duarte-. És un text important que enllaça directament amb el Llibre d’Amic e Amat. Té un contingut místic però al mateix temps s’hi explica una història”.

Fragmenta va escollir un títol poc adaptat per a infants: Llibre del gentil e dels tres savis, que explica com un jueu, un cristià i un musulmà dialoguen sobre religió. El text el va adaptar Ignasi Moreta, fundador de l’editorial. “És responsabilitat dels editors mantenir viva la transmissió textual dels clàssics -defensa-. I no obviar tot tipus de lectors. Hem d’incloure el lector per al qual la llengua pot ser un obstacle i també hem de tenir en compte el lector infantil”. La versió de Fragmenta del Llibre del gentil e dels tres savis es traduirà al francès. També en francès sortirà un recull de dites i màximes de Llull. Hi ha altres traduccions de l’obra de Llull en romanès, hongarès i anglès. Fins i tot un col·lectiu japonès està preparant adaptacions de l’escriptor i filòsof.

Més continguts de