Albert Serra se’n va de ‘cruising’ al s. XVIII

El cineasta estrena al Museu Reina Sofia una videoinstal·lació sobre el desig carnal i el llibertinatge

Albert Serra diu d’ell mateix que treballa a nivell “performàtic”, amb una barreja molt personal d’actors professionals i uns altres que no ho són, als quals no dona gaires “instruccions”. “No treballo amb idees, sinó amb imatges”, explica el cineasta amb motiu de l’estrena al Museu Reina Sofia del seu últim treball, una videoinstal·lació titulada Personalien i que descriu com “una àrea de cruising del segle XVIII”. Albert Serra reflexiona sobre les seves obres després de fer-les. Aquesta resistència a permetre que les paraules envaeixin les imatges -a Personalien amb prou feines hi ha diàlegs- també es pot fer extensiva a la dificultat de verbalitzar la varietat de jocs eròtics que hi ha en l’obra i alhora fer-los justícia: des de les mirades furtives entre els personatges que hi apareixen fins a una pluja daurada.

Com que la peça es projecta en dues pantalles col·locades als extrems d’una sala a les fosques, el públic queda al mig dels personatges, entre els quals hi ha un actor fetitxe de Serra, Lluís Serrat, i és objecte de les seves mirades. A la porta d’entrada de l’exposició hi ha un rètol que informa que la peça no està recomanada per a menors de 18 anys i que conté imatges que poden ferir sensibilitats, i potser també hauria d’advertir de la força suggestiva de l’obra. El magnetisme de la instal·lació es troba en una manera molt personal de filmar el que és eròtic i en el fet que una mateixa escena està escindida en les dues pantalles. “Tot és acció, repetició i atmosfera. No volíem posar imatges que necessitessin dues o tres imatges més per explicar-se, no volíem posar res que necessités una narrativa, per defugir la cosa didàctica”, diu Serra, obstinat en obrir nous camins, un afany que no deixa de tenir un punt antagònic amb la tasca didàctica que creu que fa el museu. “Sempre hi ha una mena correspondència entre la manera de filmar i el tema que s’està tractant”, subratlla.

Perdre’s i caure en un abisme

“La idea d’una àrea de cruising és que et perds a tu mateix, no hi ha consideracions ni classes socials”, explica Serra sobre l’atmosfera de Personalien. “Malgrat perdre’s ells mateixos, i penetrar dins les tenebres i un petit abisme, els personatges viuen un fet únic contra els costums i la llei social i moral -afegeix el cineasta-. També poden sorgir les idees del vici i l’abjecció, però no jutjo els personatges; sempre fico les idees després de les imatges, perquè les imatges existeixin lliurement i no tinguin cap apriorisme ni ideològic, ni polític, ni estètic, ni res”. El mateix nivell en què es troben els personatges de l’obra es fa extensiu al públic. “No t’estem explicant una història que està per sobre teu, sinó que tu n’has de formar part. Les imatges són nascudes amb la mateixa arbitrarietat que el desig. No aporto idees, en soc un destructor. L’origen és el cos. No hi ha el discurs ni la vanitat”, diu. En contraposició a com actualment les pulsions estan més domesticades i les relacions sexuals de vegades estan lligades a qüestions socials, a Personalien Serra aborda un desig “més pur” i “eternament insatisfet”. També “les fronteres entre el desig, el plaer i el dolor” i “l’arbitrarietat del desig portada fins a les últimes conseqüències”. En aquest sentit, no descarta ni els actes sadomasoquistes ni la mort.

Personalien té l’origen en l’obra de teatre Liberté, que Serra va estrenar l’any passat a la Volksbühne berlinesa, on un grup de nobles francesos reaccionen al puritanisme de Lluís XVI fugint a Alemanya i lliurant-se al llibertinatge poc abans de la Revolució Francesa. En aquest sentit, tant Liberté com Personalien lliguen amb el seu últim llargmetratge, La mort de Lluís XIV. “En una obra de teatre hi ha unitat d’espai i temps i es perdien moltes subtileses. Aquí veus una subtilesa en relació amb els punts de vista i també amb la intimitat, l’exhibicionisme i el voyeurisme que quedava diluïda damunt l’escenari”, diu Serra. En tot cas, no fa cap distinció entre les pel·lícules que fa per al cinema i les instal·lacions per als museus: “El caos sempre és el mateix”. Per al director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, que considera Personalien un treball “rodó”, les creacions de Serra són cabdals per “qüestionar la pròpia mirada”. “L’obra té elements d’enigma que es veuen en la llum, els colors, i l’enigma és una pregunta que es respon amb una altra pregunta”, afirma. Personalien dura 43 minuts i es podrà veure fins al 13 de maig.

El projecte sobre Fassbinder

Albert Serra va rodar Personalien al setembre en un bosc a l’Alentejo (Portugal). Està previst que d’aquell material, a més de Personalien, n’aparegui una pel·lícula que té en procés de muntatge. Com va explicar l’any passat arran del rodatge, en aquesta pel·lícula recrearia la posada en escena del cineasta Rainer W. Fassbinder d’una obra teatral sobre el llibertinatge al segle XVIII i els seus dubtes i frustració creatius. A Portugal, Serra també va rodar Rei Sol (2017), una peça relacionada amb La mort de Lluís XIV que es podrà veure a la Fundació Antoni Tàpies a partir del 17 de març. Com que al Centre Georges Pompidou no li van deixar posar el protagonista del film, Jean-Pierre Léaud, dins una urna i filmar-lo, va fer una versió de la peça a la galeria Graça Brandão de Lisboa amb Lluís Serrat.

Més continguts de