Alberto San Juan i Víctor Morilla jutgen l'eutanàsia a la Sala Beckett

BarcelonaMarcos Hourmann és l'únic metge de l'estat espanyol condemnat per haver practicat l'eutanàsia a una pacient. Els fets van passar el 2005, però el seu cas va tornar a la tribuna mediàtica fa uns anys amb el programa Salvados de Jordi Évole, en què Hourmann explicava la seva experiència. El metge va ajudar a morir una dona que li va demanar que acabés definitivament amb el seu patiment i va escriure en un informe el que havia passat. Aquella decisió va portar-lo als tribunals: la fiscalia li demanava deu anys de presó per homicidi i la inhabilitació, però finalment va declarar-se culpable i va ser sentenciat a un any de presó.

"No em vaig poder explicar mai, perquè el judici no es va dur a terme", recorda Hourmann. Els directors Alberto San Juan i Víctor Morilla ho esmenen portant el cas a l'escenari i transformant la Sala Beckett en un tribunal. A Celebraré mi muerte, el públic es converteix en el jurat popular que ha de declarar Hourmann innocent o culpable després d'escoltar el seu relat d'aquelles vivències. "L'espectacle no és una justificació d'un acte ja fet, sinó l'explicació d'unes conviccions sobre la vida. Un metge és, per damunt de tot, un ésser humà", explica Hourmann. El muntatge va a càrrec de Teatro del Barrio i Producciones del Barrio (la productora de Jordi Évole) i serà a la Beckett del 15 al 26 de gener. Abans ha estat un any al Teatro del Barrio de Madrid.

Sol a escena, Hourmann relata la seva mirada sobre el patiment humà i la mort. "Posem sobre la taula la hipocresia d'una societat en què estan permeses certes coses que sí que maten. L'espectacle és un cant a la vida i a la llibertat", subratlla el metge. Segons Alberto San Juan, Celebraré mi muerte és "la manera perquè ell [Hourmann] pugui explicar-se davant el públic, que emetrà el seu veredicte". A cada funció, sis espectadors veuran l'obra asseguts a dalt de l'escenari i dictaran les seves sentències de manera anònima, escrivint-les en un paper que el metge llegirà públicament abans d'acabar el muntatge.

Mirar la mort de cara

Celebraré mi muerte està pensada com una peça de teatre documental, i tot el text que hi apareix són converses que Hourmann va mantenir amb l'equip del muntatge. "És una manera de mirar de cara el que ens espanta i desdramatitzar-ho –apunta San Juan–. És important que no es deixi de parlar de la mort per por". L'espectacle combina els arguments del metge amb una sèrie de projeccions en pantalla de les opinions, ja sigui a favor o en contra, de diverses persones sobre l'eutanàsia. Una d'aquestes persones és la filla de la dona a qui Hourmann va ajudar a morir. Ella també va demanar que el metge acabés amb el patiment de la seva mare.

"Res del que apareix a escena està inventat", diu Hourmann, que destaca com, en aquest cas, el teatre té una funció eminentment social. "Serveix per posar damunt la taula temes que són tabú, per prendre consciència de la mort i per entendre per què ho vaig fer", diu el metge. Amb el nou govern espanyol acabat d'estrenar, Hourmann és optimista sobre la llei de l'eutanàsia: "És el moment polític adequat perquè la situació canviï. Si no tenim llei amb aquest govern, no n'hi haurà mai".