Obituari

Una fada, un geni, immortal i la reina del mambo: el comiat d'Ana María Matute

Escriptors com Pere Gimferrer, Vila-Matas, Carme Riera, Rosa Regàs, polítics i editors com Jorge Herralde, J.M. Lara i Emili Rosales recorden l'escriptora morta aquest dimecres

Diferents personalitats de la política i la cultura han lamentat la pèrdua de l'escriptora Ana María Matute (1925–2014), que ha mort aquest dimecres a Barcelona als 88 anys. Matute era autora d'obres com 'Los Abel' (1948), 'Pequeño teatro' (1954) i 'Los hijos muertos' (1958), va estar nominada al Premi Nobel i va ser la tercera dona en ingressar a la Real Academia Española en 300 anys d'història.

  • Ferran Mascarell, el conseller de Cultura, ha destacat de l'escriptora "la sensibilitat que sempre va mostrar i va aportar a les lletres castellanes fetes des de Catalunya". Ha destacat que Matute va ser una de les autores que més ha aportat a la literatura castellana des del Guerra Civil, i n'ha alabat "el valor de la imaginació, de la fantasia per encarar les grandeses i misèries dels éssers humans". Era "una persona entranyable, plena de sentit de l'humor i del talent creatiu que engrandeix l'esperança que els éssers humans traspassem el mirall de la quotidianitat imperfecta que ens envolta".

  • Pere Gimferrer, poeta. "Tenia un estil bàsicament poètic que no compartia amb cap escriptor coetani". Gimferrer n'ha destacat el sentit de la quotidianitat, una de les principals veus de les narratives hispàniques contemporànies. A Matute la va conèixer en un bar durant els anys 60 per mediació de l'escriptora Ana María Moix, també morta aquest any, i des d'aleshores havien coincidit moltes vegades amb motiu d'actes literaris i converses a la casa que l'escriptora tenia al carrer Provença de Barcelona i a Sitges. N'ha destacat que tenia una obra molt basta i es movia entre els somnis i la realitat.

  • Jorge Herralde, editor. "Ana María Matute i Martín Gaite van ser les reines del mambo" de les lletres espanyoles. Herralde ha recordat que fa poc va veure Matute "tan alegre com sempre". "Va ser una gran persona i una gran escriptora", ha dit, de qui ha recordat que "amb Juan Goytisolo van ser dues estrelles emergents de la literatura barcelonina en castellà".

  • Carme Riera, escriptora. És una de les autores més importants de la literatura espanyola, amb una obra "que assoleix el nivell de l'excel·lència". Ha destacat la seva gran capacitat "de descriure el món dels somnis i la imaginació" amb un "llenguatge que arriba a tothom".

  • José Ignacio Wert, ministre de Cultura: La mort d'Ana María Matute és "una enorme pèrdua per a la cultura espanyola". L'ha definit "probablement la figura més emblemàtica d'una generació" emmarcada en la postguerra, la qual cosa la va obligar a "enfrontar-se a enormes dificultats ambientals en la seva feina creativa". A més, "va ser capaç de desenvolupar una literatura d'alta qualitat, fins i tot una certa literatura hermètica amb claus a les quals arribava només el lector entrenat en una línia de realisme narratiu".

  • L'escriptor barceloní Juan Marsé ha destacat la gran admiració que sentia per Ana María Matute i ha reconegut que la seva obra va servir-li de referent i va marcar els seus inicis en literatura. 
  • Rosa Regàs, escriptora. Per Regàs, Matute és una escriptors que va saber lluitar i es va convertir en un personatge extraordinari. En destaca la "innocència real, basada en el coneixement i la llibertat, i la lucidesa". "Aquesta forma de mirar i reflexionar i la seva capacitat de descobrir mons amb tocs de màgia són característiques molt destacades" de l'escriptora.

  • Emili Rosales, exeditor de Destino. "Matute és l'escriptora dels sentiments i dels somnis. El seu estil és penetrant i poètic. És un referent de les lletres espanyoles de les últimes dècades i una de les més destacades de la seva generació. Va renovar la novel·la espanyola de la postguerra, i tenia la virtut de combinar els reconeixements acadèmics i l'amor dels seus lectors".

  • Lucía Etxebarría, escriptora: "Era una fada, un àngel, un ser excepcional en un món d'escriptors extraordinàriament vanitós i competitiu", ha assenyalat. "Més enllà de la seva qualitat literària, era una dona increïblement afectuosa, dolça i enginyosa, i una mare per mi", ha assegurat.

  • Agència Carmen Balcells: "Matute serà immortal com Gabriel García Márquez" i "es convertirà en patrimoni de tots, més enllà de les lletres hispanes", ha dit el director de l'agència literària, Guillem d'Efak Fullana-Ferré. "Tota la seva vida -ha subratllat- va demostrar una creativitat espectacular, capaç de desenvolupar una amplitud de registres i temàtiques, de móns imaginaris únics, espectaculars i densos".
  • Enrique Vila-Matas, escriptor. "Vivia un geni entre nosaltres i molts no se'n van assabentar, o no van voler fer-ho", ha dit l'autor. Ha recordat "la gran impressió" que li va causar 'Primera memoria'. "Tenia tal vocació que als 5 anys ja escrivia contes. No vocacional, això seu va ser el destí, perquè sempre va saber, com els grans, que aquest era el seu camí".

  • Carmen Posadas, escriptora. "Tenia una veu molt reconeixible". Posadas ha recordat amb afecte i admiració a Matute, que una vegada li va dir: "Déu n'hi do com costa mantenir viva la nena que una porta dins". Posadas diu que la va entendre perquè "crec que per escriure és una qualitat molt important poder connectar amb la infància", que "és quan un descobreix el món i té els ulls sorpresos".

  • President del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch. La pèrdua d'Ana María Matute "deixa un gran buit en les lletres espanyoles i en el cor dels seus lectors", entre els quals s'inclou. Destaca que la seva obra "inclou novel·les de caire realista i de caire fantàstic i és una de les més destacades des de la generació de la postguerra". En un comunicat afirma que l'autora "desbordava generositat". "Ana María reunia la doble condició de ser una de les plomes més brillants de la literatura espanyola contemporània i una persona enormement estimada i adorada pels seus nombrosos lectors i lectores".