Art

"Ara es respecta més l''street art' perquè és més necessari que mai"

La jove artista lleidatana Lily Brik lamenta la censura que ha patit Cristina Dejuan a Torrefarrera

Mireia Serra Bernadó, alies Lily Brik, té l'agenda plena fins al 2022. Arran de la pandèmia ha hagut de cancel·lar les cites internacionals, però a Catalunya no ha descansat aquests mesos d'estiu i ha creat uns murals que –defensa– són més necessaris que mai. Originària de Lleida, on va néixer fa 29 anys, Brik és un dels noms més internacionals de l' street art (art de carrer) català, va ser seleccionada per participar al programa de l'Agència Espacial Europea Graffiti without Gravity: Street Art in Space, o bé al prestigiós  Hotel 128 de l’Street Art City de Lurcy-Lévis (França). Va adoptar el nom artístic de Lily Brik, la musa del poeta rus Maiakovski, en la qual es va emmirallar durant l'adolescència, ja marcada per la fascinació per "tota mena d'expressió gràfica". 

En què treballa en aquests moments?

Ara soc a Montoliu dibuixant una al·legoria històrica i després aniré a Benicarló a parlar de la multiculturalitat en un barri obrer on també crearé un mural força gran, i tot seguit a Reus, on tinc previst pintar-ne un sobre la joventut. El fet que no s'hagin pogut celebrar festes majors ha  provocat que molts ajuntaments hagin destinat els diners a un altre  tipus d'activitat cultural, als  murals. Nosaltres treballem dalt d'una grua, sols,  i alguns anem amb mascareta, així que no portem cap mena de problema, ens  resulta senzill continuar treballant com sempre en aquesta situació. Anem  creant i la gent ens mira des de baix. És un entreteniment perfecte!

Com l'ha afectat el coronavirus com a artista?

M'ha afectat emocionalment. La meva obra ha canviat, i ens ha passat a  molts artistes que ens hem vist obligats a fer una aturada. Com a artista estic acostumada a treballar en solitud, però potser he fet un treball m és introspectiu. L'última feina que he fet a Torrefarrera reflexiona sobre com la societat ha viscut la pandèmia del covid. Intento reflectir els sentiments i l'estat d'ànim actual.

Com plasma aquesta realitat produïda pel covid-19?

Acostumo a dibuixar personatges pèl-rojos, aquest és un tret distintiu meu, i també les mirades. Són la meva manera de comunicar-me amb el receptor. Diuen que estan plenes de força, de vida, de convenciment, que són mirades de persones senceres que t'estan  enviant un missatge sense parlar. Aquesta última obra, Abúlia està inspirada en Kikazaru, la llegenda dels tres micos savis xinesos,  i fa 26x6 m. La figura del mig, en comptes de tapar-se la boca amb les mans, se la tapa amb la mascareta. És representatiu de la situació que estem vivint, en què no sabem què dir i les mascaretes ens impedeixen comunicar-nos com voldríem. A banda, no sabem si el que ens diuen als mitjans de comunicació és cert, així que la tercera figura es tapa les orelles  per demanar pau.  Abúlia parla de la falta de decisió, de voluntat,  una sensació que arrosseguem d'abans de la depressió. També he dibuixat al fons moltes portes obertes, però no hi podem accedir perquè ara mateix no sabem com evolucionaran les coses.

Què li sembla el cas de censura d'un mural de Cristina Dejuan a Torrefarrera?

Molt malament. Considero que és dur per a ella passar per aquesta situació. La seva obra té un estil concret i al seu poble tothom el coneix. Quan se li va oferir aquest mur, ella donava per assumit que la resta era conscient del que anava a pintar, ja que ningú de l'ajuntament ni els veïns de l'edifici cedit li deien el contrari. La resta d'artistes de l'esdeveniment la vam animar que fes el que li agrada, a més el festival ens inspirava molta llibertat, ja que a cap de nosaltres ens van demanar el disseny del que pintaríem. Per tant, considero que és greu parar el seu procés creatiu passats 4 dies de feina. A més, va passar una primera censura, i es va adaptar fent una versió menys explícita. Tot i així va rebre la petició que parés el mural, ja que ella, per sobre de tot, només volia deixar la seva empremta.
Esclar que potser estan afectats tant veïns com ajuntament, però crec que a qui menys li toca patir aquest procés és a ella. Nosaltres, com a artistes mai volem arribar a quelcom semblant, només volem pintar i expressar-nos, això és el que més ens agrada.

Què pot aportar l' street art en temps de pandèmia?

L' street art és positiu perquè remou consciències. Necessitem més que mai estímuls perquè anem com zombis pel carrer, amb els ulls tristos i perduts, decebuts. Quan preguntes, la gent et diu que va  fent. Els artistes també anem perduts, però si mes no tenim una manera d'expressar-ho . Amb les nostres obres al carrer la gent hi pot conversar, pensar, sentir i ordenar-se les idees.

¿Els vianants la interpel·len quan treballa?

A Montoliu els va fer  molta il·lusió  venir a veure'm pintar i soc una de les activitats culturals més apreciades, em ve a veure molta gent i els veus la il·lusió als ulls .  Trobo que últimament el meu  art està arribant a més públic, no crec que perquè sigui millor, sinó  perquè estem més receptius.  Fa uns dies tres adolescents es van estar mirant com treballava, fascinades,  i pares que abans no haurien fet  cas ara venen i em pregunten coses sobre la meva feina. Em porten e ls seus fills, a qui els agrada dibuixar i prenen exemple de l'ofici. Ara es respecta més l' street art perquè és més necessari que mai.