Aragó reclama als jutjats que es declari nul·la la venda de l'art sacre de Sixena a la Generalitat

Aquest divendres s'ha celebrat a Osca la vista prèvia del judici que enfronta el govern d'Aragó i l'ajuntament de Sixena amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya per la propietat de les pintures murals del monestir de Santa Maria d'aquesta localitat conservades a la pinacoteca

La reclamació civil dels béns del Monestir de Sixena venuts a la Generalitat i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha viscut un nou episodi aquest divendres amb la celebració, als jutjats d'Osca, de la vista prèvia del judici que enfrontarà les dues parts.

La demanda del Govern d'Aragó i de l'Ajuntament de Sixena insta la nul·litat dels tres contractes celebrats el 1983, 1992 i 1994 a través dels quals l'orde religiós va vendre a la Generalitat i al MNAC un total de 97 peces del patrimoni històric artístic del cenobi, declarat Monument Nacional el 1923. Els lletrats demandants consideren nul·les les vendes, ja que la de 1983 es va formalitzar sense informar-ne el  ministeri de Cultura, i les dues següents sense informar-ne el govern aragonès, que ostentava llavors les competències en matèria de patrimoni.

La jutge del cas, que ha fixat per al 27 de febrer el judici per dirimir aquests fets abans de la sentència, ha qüestionat en una de les seves intervencions l'interès dels lletrats catalans per circumscriure el plet a una simple qüestió sobre la validesa d'uns contractes. Segons l'opinió de la jutge, es tracta d'un tema "difícil" i "molt més profund" que un debat sobre la naturalesa d'uns contractes en implicar un monestir fundat al segle XIII que acumula "drets històrics molt importants".

El lletrat del municipi de Vilanova de Sixena ha defensat la legitimitat de la seva demanda després de recordar que els béns del cenobi van ser "salvats del foc" durant la Guerra Civil pels veïns de la localitat i han de ser considerats part integrant tant del patrimoni nacional com del local.

Les dues demandes argumenten que els béns venuts formen part d'una "unitat indivisible" vinculada al propi monestir de Sixena i que la venda s'havia de comunicar a les administracions competents perquè afecten béns protegits. La part demandada considera que els contractes formalitzats són de naturalesa personal entre les dues parts que els van subscriure i "legítims" des d'un punt de vista jurídic.

Una de les qüestions sobre la qual més han insistit els lletrats de la Generalitat i del MNAC ha estat la referida a la valoració actual dels béns, que la jutge ha circumscrit en la seva causa al preu establert en els contractes, al voltant de 300.000 euros, i que les parts demandades xifren actualment en 2,4 milions, però la jutge ha inclòs les valoracions en el sumari i ha deixat la porta oberta a fer una nova taxació en l'execució de la sentència.