Crítica de cinema

'Ardara', un puzle emocional i un embull narratiu

Un film que és una reflexió sobre tres joves a la recerca de si mateixos a Irlanda

Direcció: Raimon Fransoy i Xavier Puig. Guió: Raimon Fransoy. 119 minuts. Espanya (2019). Amb Bruna Cusí, Macià Florit Campins i María García Vera.

De les platges de Menorca als penya-segats d'Irlanda, Ardara, el debut en el llargmetratge de ficció de Raimon Fransoy i Xavier Puig, segueix el viatge emocional del Macià, la Bruna i la María, tres personatges a la recerca de si mateixos que, un bon dia, desapareixen sense deixar rastre. O sí, perquè la història que planteja la parella de cineastes, provinents del món del videoclip, utilitza, entre altres estratègies narratives, vídeos, fotografies i material trobat casualment, tot reconstruint aquesta amistat nascuda als confins d'Europa. El dispositiu detectivesc, que també inclou entrevistes amb la gent del poble irlandès on vivien els nois i escenes gratuïtes com ara una insubstancial visita a una comissària dels Mossos, no es desplega en aquesta ocasió amb la perícia adequada i, en última instància, el puzle narratiu d' Ardara, conformat per una multiplicitat de perspectives i de veus, es gira en contra de la mateixa pel·lícula. Fransoy i Puig pretenen reflexionar, en paral·lel al procés de dubtes i anhels dels protagonistes perduts, sobre les dificultats d'explicar una història només des d'un únic punt de vista inequívoc, però l'exercici metacinematogràfic darrere de l'experiment no es conjuga amb èxit per un problema, sobretot, de desmesura. No tot s'hi val, ni tan sols si comptes amb Ricky Falkner en la banda sonora.