Arnau Puig exposa el seu pensament a La Virreina
La trajectòria del filòsof Arnau Puig ha marcat el panorama artístic català des de la segona meitat del segle XX. Ell mateix ha sigut el motor de l'exposició amb què La Virreina li ret homenatge.
BARCELONA"Per mi la catalanitat és un tap de suro. Al segle XIX i abans de la Guerra Civil, Catalunya era una potència surera. El meu avi era taper, i el meu oncle va haver de marxar a Portugal, una altra potència surera, arran del cantonalisme. Aquesta és la meva visió de la catalanitat dins la universalitat", va dir ahir el filòsof Arnau Puig (Barcelona, 1926) durant la presentació d' Arnau Puig. Pensar la imatge , l'exposició amb què el Centre de la Imatge de Barcelona li ret homenatge. La mostra obre les portes poques setmanes després que Puig fos reconegut amb el Premi Nacional de cultura per la seva trajectòria. A més de ser un dels fundadors de Dau al Set, la seva tasca com a professor universitari, crític d'art i comissari d'exposicions ha marcat el panorama artístic barceloní de la segona meitat del segle XX i la primera dècada del XXI. Segons Llucià Homs, que va gestar l'homenatge "de ciutat" amb el suport dels artistes, galeristes i crítics, Puig és "un referent artístic, cultural i filosòfic".
La mostra, comissariada per la historiadora de l'art Sílvia Muñoz d'Imbert, està formada per llibres documents, cartes, fotos i obres d'art que provenen de l'arxiu de l'autor o són préstecs, i un audiovisual amb una entrevista. Com que la biografia i la trajectòria d'Arnau Puig són àmplies i polièdriques, la mostra s'ha centrat en els seus anys de formació, inicialment autodidacta, que tenen el seu apogeu en la creació de les revistes Algol i Dau al Set (un grup que el va unir amb Brossa, Ponç, Tàpies, Cuixart i Tharrats). Puig va començar a estudiar el batxillerat quan tenia 26 anys després que el doctor Ramon Roquer l'esperonés a sistematitzar els seus coneixements. Una altra etapa decisiva en la seva formació van ser els vuit anys que va passar a París entre el 1954 i el 1962, on va entrar en contacte amb la filosofia marxista, l'existencialisme de Sartre i Camus, la música de Brassens, la Nouvelle Vague i Ionesco.
"Hem treballat molt seriosament. No hi ha res gratuït. Tot el que hi ha és una vivència, una pensada o un fet", va subratllar l'assagista. A més dels materials exposats, la mostra inclou una sala de consulta on es poden llegir més d'un miler d'articles que l'autor ha publicat entre el 1999 i enguany. "Quan es va proclamar la República, jo tenia cinc anys. Recordo, també, els Fets d'Octubre, del 1934. I també les eleccions del febrer del 1936. Tot el govern de la Generalitat era a la presó. Als cartells hi havia la imatge del president Macià. No deia res més que "Catalans!", i van guanyar les eleccions. Quin paral·lelisme amb l'actualitat! Si els catalans no sabem què fer, malament rai", va insistir l'autor. En el discurs de l'exposició s'entrellacen la trajectòria vital de Puig i el seu ideari. La seves reflexions a l'entorn de l'art converteixen La flagel·lació, de Piero della Francesca, que està reproduïda a l'inici del recorregut, en un reflexió de com la crisi actual agredeix la gent corrent mentre els poderosos segueixen maquinant per intervenir en la situació.
