ART

Bea Sarrias, l’artista que ha fet el retrat de l’OTAN

Diversos membres del comitè d’art de l’OTAN de seguida es van interessar en fer un retrat de la nova seu de l’organització

Bea Sarrias (Barcelona, 1978) va començar a pintar arquitectura per casualitat. La primera vegada va ser fa 15 anys, amb l’objectiu de documentar un pis de l’Eixample que es quedava buit després d’haver acollit diverses generacions d’una família. Així va començar a interessar-se per acostar-se a l’arquitectura des de l’art, per aprofundir en Sert i en Coderch, i va especialitzar-se en pintar espais domèstics i edificis icònics. “És una excusa per pintar la llum. L’ànima dels edificis és la llum -afirma-. Això ho deia Coderch: «L’arquitectura és llum i ombra»”.

L’any passat Sarrias va participar en un concurs a Brussel·les que li va permetre exposar la seva obra. La van descobrir diversos membres del comitè d’art de l’OTAN, que de seguida es van interessar en fer un retrat de la nova seu de l’organització, que es va inaugurar a principis d’any. “Va anar tot molt de pressa”, diu Sarrias des de Brussel·les. Al desembre es van posar a treballar i van acordar les condicions: l’artista faria un retrat de l’interior d’aquesta impactant seu de ferro i vidre, però el faria en directe, per captar “els canvis de llum i les persones que hi passen”, si bé Sarrias sempre treballa basant-se en una fotografia. “Que la gent em vagi preguntant i vagi opinant influeix bastant en l’obra”, diu, tot i que “al final, l’artista ha de saber fins a quin punt es deixa influir o no”. Sarrias ha tingut accés a un lloc molt restringit per pintar-lo, un hall que anomenen l’Àgora, però només durant aquesta setmana. Divendres va acabar el mural, que fa sis mestres de llarg.

“L’important del projecte era el procés, encara que no sigui un happening. Per a ells ha suposat un gran canvi, una obertura, deixar-se mirar per uns altres ulls”, explica l’artista. Però al final el resultat els ha agradat tant que estan valorant que pugui sortir de gira per mostrar “l’OTAN des de dins a altres públics”.

Més continguts de