10 curiositats dels ‘bestsellers’

Barcelona“En general, els bestsellers no tenen qualitat literària i divulguen llibres que són grollers i amb una visió estereotipada de la condició humana”. “Qualsevol editor sap que escrivint bé no s’arriba necessàriament a aconseguir un èxit de vendes. Com és lògic, tampoc cal escriure malament per aconseguir-ho: és cert que alguns èxits de vendes estan espantosament mal escrits, però també ho és que n’hi ha de molt ben escrits. La qualitat de l’escriptura, i fins i tot la qualitat del pensament, són irrellevants. És qüestió de tocar o no la fibra del públic lector en la seva amplitud màxima”. Aquestes dues cites, del premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa i de l’editora Diana Athill, respectivament, mostren els dos pols de la consideració dels fenòmens de vendes que Sergio Vila-Sanjuán analitza a Código bestseller: d’una banda hi ha un menyspreu força estès en l’àmbit acadèmic i literari; de l’altra, la constatació del vincle massiu que s’estableix entre determinades obres i els lectors, sigui o no canalitzada a través de campanyes de màrqueting més o menys agressives.

“Quan vaig començar a treballar de periodista, a finals dels 70, em vaig adonar que des de la universitat i el món cultural es veia els bestsellers amb menyspreu -explica l’autor-. Més endavant vaig passar uns anys als Estats Units, on els estudis de la recepció estaven molt més avançats: els llibres s’han d’estudiar no només pel valor literari sinó també per la repercussió que han tingut”.

A Código bestseller condensa en 150 pàgines una breu història dels llibres amb vendes astronòmiques, que complementa amb un cànon de 70 títols: arrenca amb Ivanhoe, de Walter Scott, i arriba fins a la trilogia Millennium, de Stieg Larsson. Els dedica ressenyes d’entre tres i cinc pàgines, tot sovint salpebrades amb sentit de l’humor.

El llibre dels llibres

La Bíblia és el títol més venut de la història

“Els llibres més venuts de tots els temps són doctrines religioses, com és el cas de la Bíblia, l’Alcorà i El llibre de Mormó, o també títols ideològics o polítics”. Vila-Sanjuán cita El llibre roig de Mao, els discursos de Lenin i el Mein Kampf de Hitler: “Eren de lectura obligatòria en estats totalitaris”.

Quan es busquen dades més enrere del segle XIX, la fiabilitat de les vendes es difumina. Vila-Sanjuán s’ha fixat en assajos de Chartier, Escolar, Llanas, Manguel i Sassoon, entre altres. Ha constatat, per exemple, “que El Quixot és un bestseller des del principi, es ven i es tradueix molt ràpid durant el segle XVII”. Les bones vendes de l’ Ulysses de James Joyce, en canvi, no experimenten un augment fins que la novel·la passa a formar part del cànon del segle XX. No és un bestseller, sinó un longseller.

L’èxit d’Agatha Christie

La creadora de Poirot i Miss Marple, l’autora més traduïda

L’ Index Translationum, creat l’any 1932 per la Unesco, recull les dades dels 50 autors més traduïts. El 2014 la llista està encapçalada per Agatha Christie (7.233 traduccions), seguida de Jules Verne (4.751) i William Shakespeare (4.281). “Christie és la reina de la novel·la enigma, que planteja un repte al lector -diu-. Verne és el primer representant de la fantasy mig científica. Té tres característiques fonamentals perquè un llibre sigui bestseller : l’estil clar, els personatges positius i la dosificació del suspens. Shakespeare és, segurament, el millor escriptor de tots els temps”.

La velocitat de la venda

El ‘megaseller’, una tendència en hores baixes

El cicle de novel·les de Harry Potter, publicat entre el 1997 i el 2007, ha aconseguit col·locar més de 400 milions d’exemplars en les 73 llengües en què s’ha publicat. “És amb les novel·les de Rowling que es fa un canvi d’escala en les vendes. Dan Brown, que va esclatar amb El codi Da Vinci, també ha sigut un megaseller, amb més de 200 milions d’exemplars venuts”. El 2008, amb l’inici de la crisi i l’increment progressiu de la pirateria en el camp del llibre digital, es començaria a viure un retrocés en les vendes que Vila-Sanjuán intueix que no es recuperarà fàcilment. De la trilogia 50 ombres d’en Grey (2011-2012) només se n’han venut 70 milions.

La força dels sentiments

Danielle Steel, Barbara Cartland i Corín Tellado, reines de l’amor

La nord-americana Danielle Steel, que publica entre dues i quatre novel·les romàntiques cada any des del 1978, ha despatxat uns 800 milions d’exemplars. Barbara Cartland, que va morir l’any 2000 als 98 anys, va produir més de 700 novel·les i n’ha venut més de 750 milions. Corín Tellado en va col·locar 400: n’havia escrit més de 4.000. “No sóc un gran seguidor de les novel·les sentimentals -reconeix Vila-Sanjuán-. Ara bé, hi ha llibres en què els sentiments tenen un pes molt important i que valen la pena, com Els ponts de Madison County, de R.J. Waller, i Cor, d’Edmondo de Amicis”.

El supervendes català

El secret de ‘Mecanoscrit del segon origen’, de Manuel de Pedrolo

“És una faula amb una visió moral, amb personatges positius i d’extensió curta”. Així descriu Sergio Vila-Sanjuán Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, que amb més d’un milió d’exemplars venuts continua sent el supervendes en català per excel·lència, seguit de noms com Cabré, Calders, Rodoreda i Sánchez Piñol.

El poder de la saga

La serialització, una opció que pot donar molt bons resultats

Sherlock Holmes, el comissari Maigret o Don Camilo han fet fortuna reiteradament. “Si aconsegueixes seduir els lectors amb un personatge, la clientela es manté”: un dels supervendes de la novel·la juvenil -amb el permís de J.K. Rowling- ha sigut la sèrie Pesadillas de R.L. Stine. N’ha venut 300 milions.

El ganxo de l’autor

Truman Capote i Terenci Moix: dos escriptors-personatge

Per Vila-Sanjuán, “els bons bestsellers són genuïns”. I encara que més endavant hagin pogut crear “fórmules” que volen perpetuar l’èxit, poden mostrar temes originals o hibridar gèneres creativament. Si, a més, al darrere hi ha autors propensos a l’espectacle com Capote, Moix i Cela, l’èxit està gairebé assegurat.

L’influx de l’autoajuda

De Dale Carnegie al mètode del doctor Estivill

El pioner dels llibres d’autoajuda va ser el britànic Samuel Smiles amb Self-help, publicat l’any 1859. Sis dècades més tard, Dale Carnegie publicava Cómo ganar amigos e influir sobre las personas i es convertia en un dels noms de referència d’un tipus de llibre que no ha deixat de guanyar adeptes ni autors, des de Jorge Bucay fins al doctor Estivill. “Com més ens americanitzem, més tendim a solucionar els problemes a través de manuals d’autoajuda o de psicòlegs -admet-. Aquesta mena de llibres han substituït els confessionaris de les esglésies”.

Els ‘bestsellers’ literaris

La qualitat també pot ser un bon argument de venda

L’autor de Código bestseller mostra una tipologia tripartida de fenòmens literaris: els que han sigut escrits per autors de gran prestigi, com ara Hemingway, Lampedusa i Salinger; els anomenats bestsellers de qualitat, entre els quals hi hauria El nom de la rosa, d’Umberto Eco, i El perfum, de Patrick Süskind, i els llibres de divulgació de qualitat, entre els quals hi ha la introducció a la filosofia del noruec Jostein Gaarder, El món de Sofia, que ha venut 40 milions d’exemplars.

Vila-Sanjuán, analista del sector editorial

A més de dirigir el suplement Cultura/s de La Vanguardia, des d’on publica reflexions sobre el món del llibre, Sergio Vila-Sanjuán ha publicat diversos assajos sobre el sector. Va començar amb Pasando página (2003), una anàlisi exhaustiva sobre la creació literària i les estructures empresarials que l’han difós des de la represa democràtica, Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats (2007) i Código bestseller (2011).

Si al llibre tria 70 llibres d’èxit canònics, li hem posat una mica més difícil i li hem demanat que en triï deu. Aquests són els bestsellers imprescindibles dels últims dos segles: Los misterios de París, d’Eugène Sue (1842); La cabana de l’oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe (1852); Siddhartha, de Hermann Hesse (1922); Beau geste, de P.C. Wren (1924); Grand Hotel, de Vicki Baum (1929); Cómo ganar amigos..., de Dale Carnegie (1936); Los cipreses creen en Dios, de J.M. Gironella (1953); Los aventureros, de Harold Robbins (1966); Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo (1974), i La firma, de John Grisham (1991).