Agrupación Señor Serrano, la singularitat de trencar límits a escena

La companyia s’ha consolidat al Brasil, Holanda i Itàlia

La crisi econòmica del 2008 va marcar un abans i un després en la trajectòria de l’Agrupación Señor Serrano. La companyia teatral barcelonina, creada el 2006 i encapçalada per Àlex Serrano, Barbara Bloin i Pau Palacios, va topar amb el trasbals econòmic global i amb una estratègia conservadora en les polítiques culturals. “El 2010 vam passar de fer una trentena de funcions a l’any a l’Estat a fer-ne 3. I la perspectiva no apuntava a una millora”, recorda Palacios. Davant les minses oportunitats del panorama estatal, l’Agrupación Señor Serrano va decidir mirar cap enfora.

Van fer els primers passos a l’estranger amb Europa i Contra.Natura, que van portar al Festival Hybrides de Montpeller. D’allà van saltar al Centre National des Écritures du Spectacle d’Avinyó i es van obrir a la resta del món. Amb el vídeo en directe com a recurs principal, les creacions d’Agrupación Señor Serrano fusionen performances, maquetes i música en directe per explorar temàtiques com el consumisme, el medi ambient, les catàstrofes naturals i el terror en el segle XXI. La voluntat d’exportar els muntatges va influir directament en la seva manera de crear. “Ens vam adonar que calia ser diferents i en certa manera únics, personals, que l’idioma podia arribar a ser un problema i que una proposta basada en un localisme que no transcendís no tindria futur”, explica Palacios. La companyia es va emmirallar en Bèlgica, França i Alemanya, on es fa el teatre que els interessa, i va arrencar un viatge transatlàntic que venia propulsat per espectacles anteriors, com Artefacte, amb el qual van participar en el cicle Radicals Lliure el 2010.

Vuit anys després les xifres indiquen que treballen més a l’estranger que no pas a casa. De mitjana, fan unes 60 funcions anuals arreu del món. D’aquestes, un 70% són fora d’Espanya. Amb una forta presència al Brasil, a Holanda i a Itàlia, la formació ha rebut ajuts de producció d’institucions com el Home Theatre de Manchester, el Théâtre National Wallonie-Bruxelles i el Grand Theatre de Groningen. De l’Estat han aconseguit el suport del festival Grec, el Teatre Lliure i els madrilenys Teatros del Canal per impulsar el seu últim projecte, Kingdom. “El problema de fons són els ajuts estructurals, que és on ens guanyen per golejada els altres països”, lamenta Palacios.

Rebre el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia del 2015 va ajudar-los a consolidar-se com una de les formacions més singulars i prometedores del panorama internacional. Des de la distància que dona el pas del temps, la companyia no es penedeix d’haver creuat les fronteres: “Sortir a fora ens ha permès entrar en un cert corrent estètic, però també organitzatiu -reflexiona Palacios-. I això ha influït molt en com ens concebem com a empresa i sobretot com a creadors”.

Més continguts de