HISTÒRIA

El mapa de la Catalunya del segle XVII, amb l’ARA

El primer mapa que es va imprimir per encàrrec de la Generalitat es podrà aconseguir amb el diari a partir d'aquest dissabte i fins el dia 16

A principis del segle XVII, Cervantes escrivia El Quixot, Felip III expulsava els moriscos de València i es declarava en fallida -concretament el monarca ho feia públic el 1607-, i a Catalunya començava a haver-hi enrenous per les necessitats econòmiques de la Corona. És en aquest context que la Generalitat va encarregar el primer mapa de Catalunya que es conserva, imprès; no se n’ha localitzat mai cap de manuscrit. Es tracta del Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio,imprès a Anvers a principis del segle XVII per Jan Baptist Vrients. La prova d’impremta original es conserva a la Biblioteca Nacional de França. L’exemplar, que es podrà aconseguir amb l’ARA a partir d'aquest dissabte, 8 de setembre, i fins al dia 16, per 6,95 euros, és una impressió que es va fer el 1612, més reduïda, per poder-lo incloure en una reedició de l’atles Theatrum Orbis Terrarum, d’Abraham Ortelius. Se’n van fer moltes edicions, que es van vendre arreu d’Europa.

“És una impressió en blanc i negre i que després es va pintar. La feina d’il·luminar mapes la feien sobretot dones, perquè deien que tenien més precisió”, explica Carme Montaner, responsable de la cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El mapa és molt acurat, els pobles estan ben situats, la toponímia és en un català molt correcte -hi ha ciutats, pobles, llogarets, muntanyes, rius, rierols, ermites i esglésies, entre altres noms de lloc-, i inclou tota la xarxa hidrogràfica i també els ponts per on es podien travessar els rius. Tot plegat fa pensar que va ser elaborat sobre el terreny i no copiat del mapa d’algun taller de cartògrafs de França. “Molts mapes posteriors que van fer els francesos -la majoria dels autors eren enginyers militars- són menys precisos, estan més deformats, i amb els topònims afrancesats”, explica Montaner.

El mapa és anterior a la Guerra dels Segadors i al Tractat dels Pirineus; per tant, inclou els territoris ultrapirinencs i una petita part de les terres d’Aragó i de València. Al darrere del mapa hi ha una cartel·la redactada en llatí amb una dedicatòria i una descripció dels mecenes que van fer possible el mapa: els diputats de la Generalitat de Catalunya. Hi ha també l’escala en llegües, milles franceses i castellanes, i el nom de l’impressor, Ioannem Baptistam Vrint.

Balenes i combats navals

El dibuixant del mapa va voler deixar alguns testimonis d’aquell moment històric. Per exemple, al mapa original hi ha combats navals entre naus cristianes i turques, i unes balenes més aviat poc realistes que són més fruit de la imaginació que no pas de l’observació directa.

En el mapa original i més gran, que només es conserva a França, Vrients va escriure una dedicatòria en llatí adreçada als diputats de la Generalitat de Catalunya: “Aquesta descripció, que conté les ciutats, fortaleses, muntanyes, camps, llacs i rius de l’eximi Principat de Catalunya, ¿a qui podria haver-se adaptat millor que a vosaltres, que heu estat posats al capdavant d’aquest mateix Principat per la voluntat de Déu?”. I afegeix: “¿Com no us havia de dedicar aquesta descripció, que vaig fer amb la màxima cura en el mateix Principat i que, una vegada feta, us vau preocupar que arribés a les meves mans per tal que fos impresa en la meva tipografia?”.

Com pots aconseguir la promoció al quiosc?

Per adquirir la promoció hauràs de presentar al quiosc el cupó* situat a la part inferior de la contraportada del diari, disponible només els dies de venda.

(*) Si ets subscriptor digital et podràs descarregar el cupó a l’Espai del Subscriptor.

Etiquetes

Més continguts de