Cinema
Cultura 29/07/2020

'La caza': milionaris progres busquen pobres trumpistes per a un divertiment macabre

'Thriller' de rerefons satíric amb el segell del guionista de 'Watchmen', Damon Lindelof

Eulàlia Iglesias
2 min
'La caza': Milionaris 'progres' busquen pobres trumpistes per a divertiment macabre

'La caza'

(3 estrelles)

Direcció: Craig Zobel. Guió: Nick Cuse i Damon Lindelof. 90 min. Estats Units (2019). Amb Betty Gilpin, Hilary Swank i Ike Barinholtz. Estrena en cinemes el 31 de juliol

Els atacs terroristes a Dayton i El Paso, l'agost de l'any passat, van posar en pausa la promoció i estrena de La caza, un thriller de rerefons satíric que imagina com un grup de privilegiats progres es desfoguen contra ultres masclistes, racistes i conspiranoics pobres convertint-los en l'objecte d'una cacera humana. Amb guió de Damon Lindelof (The leftovers, Watchmen) i Nick Cuse, direcció de Craig Zobel (molt reivindicable la seva Compliance) i producció del segell de terror indie Blumhouse, La caza es desplega com un thriller amb apunts de terror que burxa amb ironia en la paradoxa d'un escenari sociopolític nord-americà en què les elits defensen posicions d'esquerres com el feminisme i l'ecologia mentre que alguns pobres s'atrinxeren en un front reaccionari que ha trobat en les xarxes socials la millor artilleria. L'atac cruel d'aquests privilegiats contra ”l'escòria blanca” es mostra des d'un humor negre a tocar del gore que s'anuncia potent en l'arrencada però que va perdent empenta a mesura que avança el metratge i s'acaba convertint en quatre acudits desgastats sobre la correcció política.

En paral·lel, la pel·lícula s'encarrila per la via del thriller de supervivència amanit de petites sorpreses i un cert humor macabre. La seqüència climàtica és un enfrontament cos a cos que s'hauria d'haver rodat amb més trempera. A part de la caricatura estripada dels rics liberals, el veritable subtext polític de La caza es concentra en la protagonista “no alineada”, encarnada per una estupenda Betty Gilpin: representa la confiança incòlume del cinema nord-americà en un cert heroi d'acció (aquí heroïna, que també som liberals al cap i a la fi) d'eficàcia garantida, extracció popular, valors humans universals i posat lacònic, sobretot quan es parla d'ideologies.

stats