‘Chist!’: toquen Les Luthiers
El grup presenta a l'Auditori del Fòrum fins diumenge una antologia dels seus espectacles
BarcelonaCorria l’any 1974 quan Les Luthiers van actuar per primera vegada a Barcelona, al Teatre Poliorama. “Iva ser un fracàs. Va venir poca gent. Vam pensar que mai més tornariem”, recorda Carlos López. Asseguren que l’empresari que els havia portat, Pepe Caturla, es va haver de vendre el cotxe per pagar el xou i encara recorden la crítica destructiva del Tele/eXpres. Ningú coneixia aquell grup argentí de músics que havia nascut com una paròdia de la música clàssica amb instruments improbables i que acabaria inventant un gènere propi entre l'humor, el gest i la música, i convertint-se en una mena de Rolling Stones del teatre (l’any que ve celebraran 50 anys als escenaris).“La nostra música és més bonica i ells no fan humor”. “Nosaltres tenim menys arrugues”. “I no portem agregats químics”, disparen un darrere l’altre quan se’ls fa la comparativa. Van trigar gairebé deu anys a tornar a Barcelona, però des de llavors l’idil·li amb el públic s’ha mantingut –sigui via casset, VHS, CD o ja darrerament, de YouTube.
El nou espectacle que presenten –del 17 al 20 de març a l’Auditori del Fòrum–, '¡Chist!', és en realitat una de les antologies possibles dels seus espectacles. Un compendi d’escenes, algunes de les quals creades fa 20 o 30 anys i que no han tocat gens, i que segueixen fent riure els seus espectadors. No troben cap diferència entre totes les places que visiten: "Els que ens veuen a veure ja saben de què es tracta. El públic s'autoselecciona", afirmen. El truc perquè els gags perdurin és un: "Tenim prohibit fer localismes i evitem l'acudit fàcil d'anomenar un nom o un lloc del moment", diu Marcos Mundstock, el narrador dels espectacles. L'argument que entrellaça els gags de '¡Chist!' és la història de dos polítics corruptes i un músic per canviar l'himne nacional després que el seu partit hagi guanyat les eleccions.
Un sotrac pel grup
L’agost passat Les Luthiers van patir la baixa de Daniel Rabinovich, un dels membres “històrics” –així anomenen ells mateixos els fundadors–. Van decidir continuar i, de fet, ja havien integrat Horacio Turano el 2000 i el 2014 Martin O’Connor. "Els nostres espectacles són com una obra de teatre clàssic, es poden fer encara que sigui amb actors diferents", afirma Mundstock. "Tenim la sospita que les nostres obres estan tan treballades i polides que resisteixen els canvis d'actors", diu Jorge Maronna.
