CIRC

El Circ Raluy, una tradició nadalenca

El mític circ s’instal·la al port de Barcelona amb la seva magnífica carpa i les seves caravanes antigues de fusta

Des de fa uns anys, pels volts de Nadal, el Circ Raluy s’instal·la al port de Barcelona amb la seva magnífica carpa i les seves caravanes antigues de fusta.

L’estrena divendres de l’espectacle Un viatge en el temps davant d’algunes de les autoritats polítiques del país acompanyades de les seves criatures va ser un homenatge discretíssim -potser massa?- a la memòria de Carlos Raluy, creador i director d’aquest circ, recentment traspassat.

L’espectacle, com ja és norma de la casa, té un aire tranquil, familiar i, en alguns casos, poc elaborat, que el fa molt pròxim. Conduït per un presentador amb poca presència escènica -es trobava a faltar el Carlos i els seus “Bravo, bravo!”- i un pallasso, el Sandro -que treballa amb un estil tan naturalista, tan quotidià, que, sobretot al principi, desconcerta-, Un viatge en el temps ofereix alguns números destacables.

N’hi ha de tècnicament extraordinaris, com el de Will Colombaioni, un malabarista italià amb pinta d’oficinista, realment fora de sèrie, rapidíssim. D’altres que miren de recuperar tradicions d’una altra època, com el número de l’home forçut que doblega barres de ferro i atura amb el seu cos una gran bala disparada per un canó. A més, hi ha un número d’equilibris mans a mans, un parell de números aeris, ben elegants, i dues actuacions d’un contorsionista que aixeca “ooohs” i “aaahs” amb els seus nusos impossibles. Però el rei de tot plegat és el més senzill de tot: la funció que munta el pallasso Sandro amb uns quants membres del públic. Els fa representar, sota les seves indicacions, una història d’amor medieval entre un cavaller i una princesa, amb la presència de cavalls imaginaris, la intervenció d’un monarca, d’un botxí i d’un músic fent efectes especials, que va provocar esclats de riallades entre el públic, llàgrimes a l’alcaldessa i que algun polític gairebé caigués de la cadira caragolant-se de riure.

Un viatge en el temps, malgrat un cert desordre i falta de tempo en algunes transicions i salutacions, és una experiència recomanable per a un públic familiar.

Més continguts de