CÒMIC
Cultura 22/10/2019

Corto Maltès abans de Corto Maltès

‘El dia de Tarowean’ podria ser la preqüela de ‘La balada de la mar salada’, primer àlbum de la sèrie

Xavi Serra
3 min
Vinyetes d’una de les primeres pàgines  d’El dia de Tarowean, la nova aventura de Corto Maltès.

BarcelonaA La balada de la mar salada (Norma), la primera història de Corto Maltès, el personatge es presentava al lector lligat de mans i cames a quatre troncs, flotant a la deriva pel Pacífic. “Maleït bufó! Mira que topar amb tu!”, exclamava quan veia apropar-se el vaixell del seu vell amic Rasputin. Aquesta aparició en escena, digna del carismàtic heroi que arribaria a ser, és el punt de partida del nou còmic de Corto Maltès, El dia de Tarowean (Norma). O més ben dit, el punt d’arribada, ja que és així com acaba l’àlbum de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero -els continuadors oficials de la sèrie creada per Hugo Pratt-, amb un Corto Maltès abandonat a la seva sort enmig de l’oceà. “Se’m va ocórrer que seria interessant saber com havia acabat allà, més enllà del breu comentari que es donava a La balada de la mar salada ”, explica Pellejero.

Salvant les distàncies, és un procés similar al de Rogue one, la preqüela de Star wars sobre la missió per robar els plans de l’Estrella de la Mort: capbussar-se en un episodi mai explorat de la mitologia de la sèrie. “Sabíem que abans de La balada de la mar salada Corto i Rasputin feien de pirates a les ordres del Monjo i poca cosa més -diu el guionista Díaz Canales-. Però això no és un problema a l’hora d’imaginar una història, sinó un avantatge”. Pellejero volia que la connexió amb La balada de la mar salada fos “una sorpresa per al lector”, però Díaz Canales el va convèncer que, en realitat, era un atractiu més per llegir la història. Al final, la portada triada és un dibuix del final del còmic: el Corto nàufrag lligat als troncs. Tota una declaració d’intencions en temps d’histèria antiespòilers.

El dia de Tarowean és el tercer àlbum del Corto Maltès de Pellejero i Díaz Canales, els quals van ressuscitar la sèrie el 2015 amb Sota el sol de mitjanit i la van continuar el 2017 amb Equatoria. La seva relectura del personatge, continuista i respectuosa, ha estat ben rebuda pels lectors, sobretot a França. “El públic francès està acostumat a que personatges clàssics siguin renovats per nous autors -apunta el guionista-. A Itàlia, on són més tifosi, sí que hi ha lectors puristes que es neguen a llegir les noves aventures, però també ha funcionat bé”. A més de publicar El dia de Tarowean en castellà i català (amb traducció d’Ernest Riera), Norma també publica el nou Corto Maltès en doble edició en color i en blanc i negre.

Pellejero reconeix que en aquest volum s’han pres “algunes llicències” respecte a La balada de la mar salada. “En aquella historieta, Pratt no havia acabat de configurar visualment el personatge. A més, aquell Corto Maltès era un canalla i un fanfarró; Pratt, de fet, no pensava en ell com a protagonista de la història”. Al final, el dibuixant va optar per dibuixar un Corto Maltès icònic i definit però respectant que, en l’època que es retrata, encara era un personatge “moralment en construcció”. “Hugo Pratt em va ensenyar que els personatges no han de ser simpàtics -afegeix Díaz Canales-. Corto és un home violent que ha matat centenars de persones. No és un àngel ni un referent moral, però sí que serveix per reflexionar sobre certs conflictes”. No han firmat el contracte per al següent àlbum (“Ambientat a Catalunya? Per què no?”) però guionista i dibuixant ja pensen en noves històries del personatge. “Jo sento el meu Corto Maltès com una obra d’autor”, diu Pellejero.

stats