POLÍTICA CULTURAL

Creix la pobresa cultural: el CoNCA alerta que la cultura és poc accessible

S’estanca la inversió pública als sectors tradicionals, que no surten de la crisi

La cultura està “en un estat de crisi estancada”, sentencia Gemma Sendra, vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). És veritat que des del 2013 la facturació de les indústries culturals i els públics dels diferents àmbits han anat creixent, però tan a poc a poc que no es pot dir que la cultura hagi sortit de la crisi (puja un 0,2% la facturació de llibres, un 0,4% la de cinema i un destacat 15% la de les empreses de videojocs). També està encallada la inversió pública, que es manté en mínims raquítics: la Generalitat destina el 0,7% del pressupost a cultura, mentre que als ajuntaments el percentatge ha pujat fins a prop del 7%.

El CoNCA continua reclamant l’increment del pressupost del departament de Cultura fins al 2%, exigeix el retorn de la taxa de l’audiovisual, la taxa turística, l’1% de les obres públiques i la llei de mecenatge. Però davant el risc que les seves peticions, per reiterades, es converteixin en la cançó de l’enfadós, enguany ha obert el focus i s’ha fixat en l’impacte social de la cultura. A l’ Informe anual de l’estat de la cultura i de les arts 2018 afirmen: “La cultura està infrafinançada, però si no es crea demanda ni es promouen espais de participació l’acció cultural queda segrestada per un reduït grup de població”.

“Des que tenim polítiques culturals s’ha prioritzat el suport a la creació, a la difusió i a la producció, l’ajuda als sectors artístics”, observa Sendra. A generar oferta. Però si es mira la demanda, els resultats encara són sorprenentment minsos: la literatura, el teatre, els museus, només tenen un impacte en el 22% de la població, segons el CoNCA. Tenint en compte que la cultura és clau per a “la cohesió, el reconeixement i el progrés social”, com diu el president del Consell, Carles Duarte, és evident que cal “prioritzar l’accés a la cultura” perquè sigui útil, inclusiva i assequible per a tothom. El lema és “més cultura i per a més gent”. “Cal més equitat d’accés, de capacitació i de participació en la cultura”, diu Sendra. La majoria dels ciutadans saben que tenen a prop un equipament cultural (un 90% coneix la biblioteca, un 70% el cinema o el teatre, un 60% una galeria o museu) però només en fan ús habitual un 16% de la població.

Un dels mitjans per aconseguir-ho és l’educació i la formació artística. Per això demanen la col·laboració interdepartamental. Està demostrat que si el nivell social i cultural dels ciutadans és més alt, es duplica el valor que atorguen a la cultura. Però també és evident que un altre camí és abaratir el cost de la cultura: per al 80% de persones el preu és el principal motiu per no consumir cultura, segons l’enquesta de participació cultural. De fet, en l’últim any ha pujat un 10% la xifra de gent que té un sentiment de pèrdua de capacitat d’accés a la cultura en relació amb el seu entorn. “És el que s’identifica com la pobresa relativa, i que demana implantar preus socials, progressius i proporcionats amb el nivell de renda del ciutadà”, diu el CoNCA.

L’informe es va presentar ahir al sector, i des del públic el president de l’Associació d’Actors i Directors, Àlex Casanovas, va recordar que “els preus actuals no són alts” i que tot just donen per a “sous precaris” als professionals. El president del CoNCA, Carles Duarte, va respondre que l’informe, titulat Dimensió social de la cultura, és un material per a la reflexió perquè l’administració actuï i adopti mesures perquè la cultura sigui “un ascensor social i no un motiu de fractura social”. Es presentarà al Parlament dimecres que ve.

Més continguts de