Art

El Botticelli dels Cambó no troba comprador a Londres

Segons el ministre Guirao, el lloc idoni per al quadre és el MNAC

Malgrat l’interès que hi ha hagut a la fira Frieze Masters de Londres, la galeria Trinity Fine Art no ha aconseguit tancar la venda del Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, pintat per Botticelli el 1491 i propietat de la família Cambó des del 1929. “Hi ha hagut ofertes serioses que seran transmeses als propietaris, i ells decidiran”, explicaven ahir fonts de la galeria britànica encarregada per la família Guardans-Cambó per vendre una pintura que va ser taxada pel govern espanyol en 60 milions d’euros però que a Londres tenia fixat un preu de 27,3 milions.

La diferència de preu té una explicació: aquest Botticelli va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) el 1988, la qual cosa el fa inexportable i en dificulta la venda especulativa perquè qualsevol comprador haurà de ser conscient que la pintura no podrà desvincular-se d’Espanya mai i haurà de complir tots els requisits i garanties que la normativa exigeix als BIC. Ara com ara, el permís especial per exhibir-lo a Londres acaba el 15 d’octubre, i el quadre, que va estar al Museu del Prado entre el 2004 i el 2016, haurà de tornar a l’Estat tant si ha sigut venut com si no. Si no tornés, es consideraria una exportació il·lícita.

La importància de ser un BIC
És un quadre “difícil de vendre”, admet el propietari de la galeria Trinity Fine Art, Carlo Orsi, que tanmateix no descarta que la venda pugui concretar-se més endavant perquè “una transacció d’aquesta envergadura pot allargar-se mesos”. Qui no té la intenció de comprar aquest Botticelli és l’estat espanyol. “El ministeri de Cultura no s’ha plantejat comprar-lo, ni tenim previst adquirir-lo”, va dir el ministre de Cultura en funcions, José Guirao, aquest dilluns a Barcelona, unes hores abans d’assistir a la inauguració de la temporada 2019-2020 del Liceu. Segons Guirao, “si el quadre acabés en una col·lecció pública” el lloc “idoni” per acollir-lo seria el Museu Nacional d’Art (MNAC), “perquè és el museu que posseeix bona part de la col·lecció Cambó”. En qualsevol cas, tal com recorda el ministre, “l’obra és un BIC i ha de quedar-se” a l’Estat tot i que “podria continuar en mans privades”. Aquesta és la importància de ser un BIC.

Tampoc la Generalitat s’ha plantejat comprar-lo. De fet, no és fàcil que en moments de retallades i incertesa política cap govern, ni el català ni l’espanyol, decideixi dedicar 27 milions d’euros a l’adquisició del Botticelli, i encara menys quan els pressupostos de Cultura són més minsos que mai. Tanmateix, Guirao assegura que si la Generalitat i el MNAC es plantegen la compra, “la posició del ministeri seria positiva”. Cal recordar que el ministeri també forma part del patronat del museu, i que si la pintura fos venuda, l’Estat podria exercir el dret de tempteig i retracte, amb la qual cosa la família Guardans-Cambó aconseguiria el que pretenia: vendre el Botticelli.

  • Etiquetes

Més continguts de