Declaració d’intencions del Ballet de Barcelona

BarcelonaBarreja d’expectació i il·lusió divendres en l’estrena del Ballet de Barcelona a l’Onyric Teatre Condal. La nova companyia, integrada per 14 ballarins, es presentava al públic només dos mesos després que deu ballarins abandonessin el Ballet de Catalunya -fundat fa dos anys i amb seu a Terrassa- per conflictes laborals. I l’inici de l’espectacle ja va ser tota una declaració d’intencions: el vídeo d’Albert Renedo titulat 39 dies, les jornades exactes que han passat des que el Ballet de Barcelona es va constituir fins a la seva presentació, tot un rècord que demostra la ferma resolució dels ballarins i responsables per tirar endavant una formació de ballet clàssic a Catalunya. Es tracta d’una reclamació que fa dècades que dura, com demostren els diferents intents d’establir una companyia fixa a la ciutat, des del mític Joan Magrinyà amb el seu Ballets de Barcelona (1951-1953) fins als efímers Ballet de Barcelona, d’Ángel Corella (2012), i Ballet Ciutat de Barcelona, impulsat per David Campos (1989).

Entre el públic es van veure alguns protagonistes del conflicte, com Marina Quera, exproductora del Ballet de Catalunya i ara col·laboradora del Ballet de Barcelona, que explicava que “tot això ha sigut possible perquè els ballarins volien quedar-se a viure a Catalunya, tot i que molts haurien pogut marxar a l’estranger”. També el director del Centre Cultural Terrassa, Adrià Fornés, que ha trencat el contracte amb el Ballet de Catalunya, i Elías García, director artístic d’aquesta última entitat, que va sorprendre tothom amb la seva presència i va deixar palès que les ferides segueixen obertes.

A la primera part, una mica desigual, els ballarins van oferir clàssics del repertori com L’ocell blau i el pas a tres Jewels de La bella dorment, el final d’ El Corsari, i La mort del cigne, interpretada pel nord-americà Chase Johnsey, director artístic de la companyia i primer ballarí a interpretar un rol femení en un ballet clàssic - La bella dorment - a l’English National Ballet. A la segona part, la companyia va estrenar Together, d’Antonio Carmena, coreògraf i exsolista del New York City Ballet, una peça coral inspirada en el neoclassicisme de Balanchine, estil que escau bé als joves ballarins per la seva frescor, ironia i agilitat.

El Ballet de Barcelona mostra així el seu punt de partida. Johnsey és entusiasta i té clar que el camí s’ha de fer “pas a pas”. “He assumit la direcció completa de la companyia, tant l’artística com la financera, i vull que els ballarins només es preocupin de ballar. Tinc molta paciència i el primer és el treball i la qualitat”, explicava en acabar la funció, mostrant-se il·lusionat per produir un Trencanous modern que inclogui la tradició i la cultura catalana, “com a regal a Barcelona”. De moment, ja han anunciat una actuació a Girona i una altra a França.