Del mòbil a Hollywood: Breu història de l’art emoji

Les emoticones inspiren artistes a produir obres insòlites i provocadores

L’apoteosi de la tendència de blockbusters consumistes arriba avui als cinemes amb l’estrena de la cinta animada Emoji, on l’ smartphone es converteix en un parc infantil i les companyies tecnològiques llancen els seus productes dins de boles de Nadal brillants per vendre’ls als nens. Al film, tres emojis persegueixen els seus somnis mentre naveguen les descàrregues en streaming de Spotify, escalen un nivell de Candy Crush i pugen al núvol a través de l’aplicació més estimada per tots els nens, Dropbox.

La pel·lícula consolida el lloc que ocupen els emojis com a símbol definitiu del capitalisme global: una forma d’expressió que transcendeix les barreres del llenguatge i imprimeix una aparença d’emoció als nostres freds i insensibles dispositius mòbils. Però abans que els emojis arribessin a Hollywood, artistes electrònics van fer-los servir en els seus treballs per mostrar les seves possibilitats o alertar del perill de l’era digital. Aquestes són algunes de les fites de l’art emoji.

‘Emoji Dick’

El 2010, els emojis japonesos encara no havien arribat als smartphones de la resta del món, però Fred Benenson ja treballava en una traducció a l’emoji de Moby Dick. Emoji Dick es va finançar a través de micromecenatge (a Kickstarter) i es va realitzar de forma col·lectiva, perquè la traducció es va repartir entre centenars de voluntaris reclutats de Mechanical Turk, el mercat laboral online d’Amazon.

Es pot afirmar amb seguretat que Emoji Dick no és rival de l’original. “Digue’m Ishmael” es tradueix amb l’emoji de telèfon, l’emoji d’home, l’emoji de vaixell, l’emoji de balena i, al final, l’emoji de la mà fent el senyal d’OK, com dient “simplement deixa’t endur”. Però la traducció representa un moment culminant dels experiments sobre llenguatge digital. La Biblioteca del Congrés dels EUA la va adquirir el 2013.

‘Book from the ground’

“Fa 20 anys vaig escriure Book from the sky, un llibre de caràcters indesxifrables que ningú podia llegir”, va explicar l’artista Xu Bing el 2012. “Ara he creat Book from the ground, un llibre que tothom pot llegir”. Escrit al llarg d’una dècada, Book from the ground relata un dia en la vida d’un treballador d’oficina, Mr. Black. I ho fa només amb pictogrames. El llibre està escrit en emojis rudimentaris però també amb símbols de mapes online, logos de companyies i composicions musicals.

El resultat se situa a mig camí entre el projecte artístic i la novel·la. Obrir el llibre és un exercici mental transformador, un acte de llegir i alhora de veure. I a diferència d’ Emoji Dick, que té un estil de traducció literal, fins i tot mecànica, Book from the ground evoca una poesia a través dels símbols que és perfectament accessible per a persones d’arreu del món.

‘Boring angel’, d’Oneothrix Point Never

Boring angel, un tema del 2013 del músic d’electrònica experimental Oneothrix Point Never, combina sons generats per ordinador amb la poderosa ressonància emocional de la música de cambra. El videoclip de la cançó, creat per l’artista d’internet John Michael Boling, aconsegueix un efecte semblant fent servir un recordatori digital al servei d’una narració atemporal.

Boling presenta una pantalla blanca buida on apareix un petit emoji que va canviant al llarg del videoclip per transmetre una vida sencera en només quatre minuts. Experimentem un desengany amorós (pauta d’emojis de cor trencat, cara que plora i emojis de vi i de cigarreta); addicció (seqüència de bola 8 màgica, emoji de píndola i xeringa); mort (aparició de l’emoji de calavera), i, finalment, l’esperança en el més enllà (tot acaba amb l’emoji d’unes mans que preguen).

‘El jardí emoji de les delícies’

El jardí de les delícies, el famós tríptic del pintor renaixentista Hieronymus Bosch, representa la humanitat en diferents estats de creació, civilització i condemna. El collage animat de Carla Gannis afegeix una capa de centenars d’emojis per damunt de l’obra de Bosch, actualitzant la narració a l’era digital (i nuclear). Els ja absurds símbols de Bosch són empesos als límits de l’excés consumista: les figures despullades d’Adam i Eva són equipades amb lluminoses cares somrients; Jesús projecta un emoji amb el senyal de la pau; i, cap al final, una bomba nuclear és detonada a l’Edèn (emoji de foc), retornant la civilització al seu estat natural (emoji d’arbre) i congelant l’infern (emoji d’un floc de neu). L’obra està exposada a Bunker, una mostra d’art digital de Sotheby’s.

Els emojis originals

Els emojis són objectes de disseny intrigant, imbuïts de significats de la cultura en què són creats i compartits. L’any passat el Museu d’Art Modern de Nova York va adquirir el primer joc de caràcters emojis. Concebuts per Shigetaka Kurita per a un operador de telefonia mòbil, el joc de 176 emojis -dissenyats en marcs de 12 per 12 píxels i originalment en blanc i negre- va arribar als mòbils per primera vegada el 1999. Els seus dissenys són una combinació de creativitat i consumisme, agafant idees tant del manga com de la publicitat corporativa.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT