Descobreixen que Santa Maria del Mar es va vendre objectes de culte per fer front als danys del 1714

L'Arxiu Diocesà ha localitzat diversos documents on es relaciona tot el que es va haver de posar en venda

Una imatge de Santa Madrona, quatre palmatòries de fullatge, atuells, una corona d'eccehomo (una representació de Jesucrist amb la corona d'espines), un pal·li de plata... Aquests són alguns dels objectes de culte que es va haver de vendre Santa Maria del Mar per poder reparar els danys que va patir el temple després dels bombardejos de les tropes borbòniques durant el setge del 1714 i per recuperar les campanes que van ser requisades pel 'dret de campanes'. A l'època, l'exèrcit vencedor s'emportava les campanes de bronze del bàndol derrotat i les duia a l'artilleria. Abans de fondre-les i convertir-les en cànons, s'oferia a l'altre bàndol l'oportunitat de recuperar-les a canvi d'una considerable quantitat de diners. En el cas de Santa Maria del Mar, l'exèrcit borbònic demanava 2.922 lliures (mil lliures de l'època equivaldrien a un milió d'euros actual).

Aquest episodi de la història era desconegut fins ara, i s'ha descobert perquè s'han localitzat uns documents que eren en un dels llegats que ocupen més de dos quilòmetres i mig de prestatges de l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Entre els documents, hi ha una petició feta el 21 d’octubre de 1714 per la junta de Santa Maria del Mar al bisbat per poder vendre’s els objectes. La resposta del bisbat va ser positiva i les “joies” del temple es van posar a la venta per valor de 3.387 lliures. "Els documents són esplèndids i expliquen amb tot detall tota aquesta operació", diu Josep Maria Martí Bonet, responsable de l'Arxiu Diocesà.  l

Tanmateix, no va ser suficient per arribar a les 7.700 lliures totals que va costar la reconstrucció i es va haver de recórrer a un dipòsit que diferents nobles i prohoms van fer en el seu moment. Hi havia, entre d'altres, Carlos de Llupiá, Pau Dalmases i Ros (ambaixador de la Catalunya austriacista a Londres fins al 1714) i el comerciant Ignasi Fontanet i Martell, que va acabar sent el tresorer de les obres de la Ciutadella.

Al final, Santa Maria del Mar va reparar tots els danys i va poder tornar a fer repicar les campanes i celebrar misses.

Més continguts de