Disminueixen les excavacions arqueològiques sobre la Guerra Civil a l’Ebre a causa del descens de l’obra pública

BarcelonaLa caiguda del volum d’obra pública a causa de la crisi econòmica ha provocat un retrocés en el nombre d’intervencions arqueològiques al voltant de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre, segons els experts i el departament de Cultura. Alhora, volen fomentar les excavacions impulsades pels ajuntaments i les entitats amb l’objectiu de recuperar la memòria i donar un valor a aquest patrimoni. Un dels eixos fonamentals de la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, que es farà aquest dissabte a Tortosa, és la gestió d'aquests espais per tornar-los a la societat. La jornada també servirà per exposar el resultat de les intervencions arqueològiques al territori durant els últims anys.

Els anys en què es van desplegar projectes com el regadiu de la Terra Alta i la construcció de centrals eòliques van propiciar nombroses intervencions arqueològiques de manera preventiva. Les excavacions es van fer en una zona que va ser un dels escenaris bèl·lics principals del conflicte i on encara descansen les restes abandonades de moltes víctimes de la Guerra Civil i de la posterior repressió franquista. La crisi econòmica va provocar que baixés el volum d’obra pública, i això ha tingut un efecte directe sobre la continuïtat i la quantitat d’aquests tipus d’inversions. "El que resulta interessant és que, aquest cop, tenim un perfil que surt de la iniciativa local i de la iniciativa de recerca, de la universitat, que tant de bo puguin incrementar aquest tipus d’intervenció", constata l’arqueòleg del departament de Cultura de les Terres de l’Ebre, Joan Martínez.

En aquest context i amb la mateixa voluntat, l’empresa Altimetria SL abordarà la gestió dels espais patrimonials sobre el Pla director del Poble Vell de Corbera d’Ebre, a càrrec de Joaquina Bobes. "Si no hi ha una finalitat al darrere, costa finançar aquest tipus d’activitats fora de la recerca. La gestió del patrimoni dona idees perquè recuperem el patrimoni; com el posem en valor i com el retornem a la societat forma part d’aquesta línia de treball. La intervenció no és perquè sí, si no per posar el patrimoni en valor", explica el director tècnic del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre, David Tormo.

La jornada d’aquest dissabte s’obrirà amb una ponència de la doctora de la Universitat de Barcelona Queralt Soler sobre el paper de l’arqueologia en l’estudi de la Guerra Civil. Mireia Romero i Xavier Fernández, del Didpatri de la UB, exposaran el cas de la intervenció arqueològica a un refugi de comandament de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l’Ebre a Corbera d’Ebre. Jordi Ramos i Laia Gallego, de l’empresa Àtics SL, abordaran la intervenció a les trinxeres de la Cota 287, també a Corbera d’Ebre. I Jordi Diloli i Jordi Vila, del GRESEPIA de la UB, parlaran sobre el complex de trinxeres a Xerta. La jornada es tancarà amb ‘L’arqueologia de la Guerra Civil com a mètode de participació ciutadana', per José Albelda, del projecte Camins de la Memòria de l’Ajuntament de Vilavella (Castelló).

La jornada d’enguany redirigeix novament l'atenció cap a les excavacions que s’han fet durant els últims dos anys al territori, ja que s’organitza cada dos anys. En la passada edició, el 2015, es va centrar, de forma més específica, en l’arqueologia forense, la intervenció en fosses comunes i la identificació de restes de les víctimes de la Guerra Civil. En aquella jornada alguns dels especialistes més importants de l’Estat van abordar diversos aspectes sobre aquesta matèria, que han sigut recollits en un llibre i que es podrà adquirir el mateix dissabte i als centres d’interpretació del Comebe.