Arquitectura

Canviar la vida d'un vell teatre de Brussel·les confinats a Barcelona

Ricardo Flores i Eva Prats guanyen el concurs per rehabilitar el Théâtre des Variétés

Els arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats han convertit el menjador de casa seva en un bocinet del nucli antic de Brussel·les: des que van començar els dies de confinament hi desenvolupen el projecte de rehabilitació del Théâtre des Variétés per convertir-lo en un laboratori internacional de creació artística, fruit del concurs que van guanyar juntament amb el despatx belga Ouest Architecture. "Malgrat tot, estem en contacte amb la resta del nostre equip a través d'internet", afirma Ricardo Flores, i també fan classes des de casa. El Théâtre des Variétés és un edifici catalogat de l'arquitecte Victor Bourgeois, un pioner del racionalisme a Bèlgica, i està buit i abandonat des del 1983. "L'edifici és en una zona del nucli antic de Brussel·les que recorda el Paral·lel de Barcelona, plena de teatres i de sales de ball", diuen Flores i Eva Prats.

Flores i Prats van convertir la rehabilitació de la Sala Beckett de Barcelona en un manifest de com intervenir en edificis preexistents i ara en aquest teatre amb capacitat per a 2.400 persones tornaran a aplicar el seu talent i la seva sensibilitat per donar nous usos i fer contemporanis un edificis que van caure en l'oblit conservant les capes històriques. "Sí que hi ha una actitud semblant, tot i que aquest projecte és més gran i el Théâtre des Variétés és un edifici patrimonial –explica Prats–. La Sala Beckett no ho era, i la decisió que l'antiga Cooperativa Pau i Justícia continués allà i tingués futur com a teatre va ser una decisió nostra".

La rehabilitació del Variétés està impulsada per l'entitat social Bruxelles Laïque i hi traslladaran una activitat que aquests dies sona a paradís, el Festival des Libertés. Aquest esdeveniment se celebra des de l'any 2000, dura deu dies a la tardor i inclou teatre, música, pel·lícules, exposicions i debats sobre la cultura urbana contemporània. "Aquest festival té molta repercussió i ha fet Bruxelles Laïque molt més visible, mentre que la feina que fan amb persones en risc d'exclusió social ho és menys; i els ha donat les ganes i l'energia de ficar-se en aquest projecte tan ambiciós", explica Prats. El pressupost de la rehabilitació és de 12 milions d'euros. Malgrat l'estat d'alarma pel coronavirus, el projecte no s'atura, i els arquitectes tenen una nova entrega d'aquí tres mesos.

Com la Sala Beckett, el Théâtre des Variétés va tenir moltes vides: durant la Segona Guerra Mundial va estar ocupat pels nazis, després van arribar els britànics i des dels anys 60 fins als 80 va funcionar com a cinerama, una sala de cinema on feien projeccions amb una pantalla amb efecte panoràmic. Més endavant va patir un incendi i va ser ocupat. "Són sorprenents les dimensions que té l'edifici atrapades dins el nucli antic, que és molt compacte. No t'ho esperes quan veus l'edifici des de fora", diu Flores.

Conèixer l'edifici d'una manera molt íntima

La distància no serà un impediment perquè Flores i Prats treballin al Théâtre des Variétés amb la mateixa estima per l'edifici i amb minuciositat, com van fer a la Sala Beckett. A més de la comunicació amb els seus socis belgues, quan puguin tornar a viatjar tenen previstes visites cada dues setmanes, i volen instal·lar un despatx dins el teatre, probablement a l'antic cafè, que portava per nom Bagdad Cafè.

"Abans que comencés el confinament, una persona de l'estudi i una altra d'Ouest Architecture van estar una setmana dibuixant i prenent mides per conèixer al màxim l'estat actual del teatre", diu Flores. "Van trobar detalls i parets antigues", subratlla Prats. Curiosament, el cor del seu projecte és un buit, l'espai de l'antiga sala, que volen conservar al màxim com la van trobar, i les graderies. Tota la resta va desaparèixer. "Al Théâtre des Variétés no hi ha tants objectes com van trobar a la Sala Beckett, però les parets de totxo que hi ha a l'antiga sala són un registre fonamental", assegura Flores.

Flores i Prats converteixen aquest espai en el fòrum que demanava Bruxelles Laïque, i el projecte inclou dues sales més: una és sota rasant i l'altra en una nova planta superior, que fa pensar en com els agraden les alçades i les cobertes a Flores i Prats. El primer projecte de la Sala Beckett incloïa una residència d'artistes damunt la cooperativa, i el terrat del Centre Cultural Casal Balaguer, a Palma, és una entrada de llum natural, cosa que també hi serà a Brussel·les. I, com es pot veure en les recreacions del seu projecte, Flores i Prats han prolongat la làmpada que recorre la façana de Bourgeois en la nova façana de l'ampliació que proposen ells i l'eleven per damunt de l'edifici com si fos un far per atraure els espectadors.

Per respondre a les necessitats més socials de Bruxelles Laïque, el nou programa també inclou uns espais més íntims. "L'edifici tindrà dos programes molt diferents: d'una banda s'hi faran concerts i debats oberts al públic, i a la vegada hem de col·locar una part més discreta dins l'edifici on es faran tallers amb diversos col·lectius de la ciutat", explica Prats. "El programa és molt ambiciós –subratlla Flores–. Ens van demanar el gran fòrum, que és gairebé un espai públic, com si la ciutat pogués entrar dins l'edifici, i dues grans sales, una per a 800 persones i l'altra per a 400, per fer-hi concerts". I el repte principal que van tenir els arquitectes va ser fer-les amb el gran fòrum. "Les sales són peces molt grans i l'esforç del concurs va ser com incorporar-les a l'edifici, i la logística que tenen, com els muntacàrregues, les sortides d'emergència i els camerinos, sense malmetre el gran buit central. Aquest gran espai està intacte, i les sales formen com un terra a sota de les graderies i com un sostre", explica Flores.

Els arquitectes volen mantenir "viva" l'emoció que van experimentar quan van entrar al Théâtre des Variétés i deixaran les parets de totxo en ruïnes que envolten el gran buit central, tal com les van trobar. "Les històries que hi ha a les parets formaran part dels parlaments que es faran en aquest gran buit. La història de l'edifici s'integrarà en les discussions", diu Flores. Una altra de les aportacions de la seva intervenció serà la llum natural que entrarà a l'edifici per les lluernes que hi haurà a la torre escènica. "La llum ho envairà tot", explica Flores.

En definitiva, com la Sala Beckett, Flores i Prats volen que el Théâtre des Variétés sigui un edifici que no s'imposi als seus usuaris. "Durant les converses que vam tenir amb el director de la Sala Beckett, ell sempre deia que volia fugir de la monumentalitat i la solemnitat de la cultura, volia que la sala fos un lloc domèstic i amable, i al Théâtre des Variétés hem aplicat la mateixa idea", explica Flores. "El client –afegeix– vol que sigui un lloc on tothom hi tingui cabuda, que no et faci sentir petit i que doni la benvinguda". Un últim detall que agermana els dos edificis és que algú va pensar que aquelles estructures podien tenir un futur i que volia que seu propi futur hi deixés una nova capa. "És important pensar quin programa pots posar per anar a favor de les qualitats de l'edifici. Això va passar a l'antiga cooperativa i també en aquest teatre que té aquestes dimensions tan enormes per convertir-lo el fòrum que vol Bruxelles Laique ", conclou Prats.