CREACIÓ

Dos anys de diplomàcia cultural entre muntanyes

La residència Faber atreu a Olot més de 200 creadors i investigadors de primer nivell per difondre i fer cultura

Imagineu que us portessin amb els ulls embenats al hall d’un hotel i, ja sense benes, us trobéssiu envoltats de mobles isabelins, moquetes de tons crema i cortines rosades. I encara més: que al sofà chester de la sala principal hi hagués un parell de catedràtics de teologia; al menjador topéssiu amb un desenvolupador d’eines informàtiques del MIT o de Berkeley i, a la recepció, un reputat coreògraf brasiler fes cua a l’espera d’una habitació. Us podríeu imaginar que sou a París o a Viena, però, mirant per la finestra, us trobaríeu amb una serralada ufanosa, potser sentiríeu la remor d’un riu i les esquelles d’un ramat, i us vindria al cap un paisatge de Vayreda. Aquest és el contrast que ofereix la Residència d’Arts Ciències i Humanitats Faber, que ja ha seduït investigadors d’arreu del món durant dues temporades.

Obre la primera residència d’escriptors de Catalunya

Des del setembre del 2016, el centre ha aplegat a l’Hotel Riu Fluvià, d’Olot, més de 200 residents de disciplines tan diverses com la més recent dedicada a la robòtica i d’altres al voltant del feminisme, l’urbanisme, la dansa, les matemàtiques... La iniciativa va partir de la idea del regidor de Cultura d’Olot, Josep Berga, i la Generalitat se’l va fer seu, aportant-hi el 50% dels 150.000 euros de pressupost anual amb què compten. Al capdavant hi ha l’escriptor Francesc Serés, que té l’experiència d’haver passat per sis residències internacionals. Hi treballa junt amb Gavina Freixa i Pau Àvila. L’equip és limitat i, segons ens explica Serés, al final va ser un encert que tot plegat es fes en un hotel: “Ens amoïnava per si seria un espai massa fred. La idea inicial era arreglar alguna casa, però, imagina’t el 2012, en plena crisi, proposar una reforma com aquesta i el manteniment que suposava. En canvi, aquí la inversió han sigut quatre mobles per al nostre racó de despatx. La resta ha consistit a aprofitar les habitacions en temporada baixa”.

Serés tenia molt clar que, a diferència d’altres residències on havia estat, a la seva volia apostar per la diversitat de disciplines. Dos exemples: a Faber han compartit fuet i excursió el catedràtic emèrit de religió resident a Etiòpia Paul Gifford, el teòleg anglicà Stephen Plant i l’escriptora canadenca Susan Palmer i, amb altres especialistes, han aprofundit en el diàleg entre creences religioses. I Tom Lauwers, fundador de Birdbrain Technologies de Pittsburgh, i la física de la Universitat de Toronto i professora a Nova York Ana Jofre, s’hi han conegut per intercanviar coneixements sobre els nous robots en l’educació.

L’equip d’Olot ja posa fil a l’agulla per acollir els residents de la tardor vinent. La primer tongada treballarà el nou periodisme, en coordinació amb el col·lectiu SomAtents i el Màster de Periodisme de la UAB; després es debatrà sobre dona i ciència, que agafarà el relleu de la trobada sobre feminisme; i, més endavant, els de Linguapax de la Unesco tractaran la diversitat lingüística. Com sempre, entre trobada i trobada s’oferiran estades individuals de creadors i investigadors, que acabaran d’enriquir aquesta voluntat d’intercanvi entre països, disciplines, edats i gèneres diversos.

Projectar el futur

Com tants d’altres, Faber s’està ressentint del temps d’incertesa en la situació política actual. “Necessitem interlocutors a la Generalitat per explicar-los què hem fet i què volem continuar fent. Més que res perquè això també és una eina de diplomàcia cultural. Ve gent de fora i coneix una manera de fer, un interès per la cultura, se’n van i ja hi volen tornar”, explica Serés.

A la llarga la idea és que a la residència també s’hi incorpori l’empresa privada. De fet, ja ha passat, en el sentit que alguns dels grups que hi han vingut s’han pagat ells mateixos l’estada. La resta hi són de franc: “Els matemàtics es van pagar el 60% i amb això vam aprofitar per fer la trobada de dansa”, comenta Serés. Sort que l’intangible del paisatge és gratuït i, reconeix, contribueix a la trobada humana, un dels màxims objectius d’aquest centre de creació i difusió de coneixement internacional al bell mig de la Garrotxa.

Sense maldecaps i amb moltes ganes

Posar en contacte la gent és un dels pilars fonamentals de Faber. Aquest maig, els impulsors del RobOlot van comptar amb l’empenta dels residents; la temporada passada matemàtics internacionals van fer classes magistrals als instituts de la zona; en cada trobada, els participants s’interessen per la feina de col·legues d’aquí. Van teixint projectes. Per experiència, Serés sap que no s’ha de ser gens intrusiu amb el temps dels residents: “L’únic compromís és que cada deu dies participin en una activitat per al retorn social i cultural. El principal objectiu és que puguin treballar, però hi ha un procés natural de seducció de la zona i s’acaben apuntant a les sortides per conèixer la nostra cultura i saber qui som. Aquest també és un aspecte important de diplomàcia, però en un context de llibertat absoluta”.

Més continguts de