Emergeix el passat d’una Badalona vinícola i exportadora

Descobreixen una gran vil·la dedicada a la producció de vi al solar de l’antiga fàbrica Estrella

S’acumulen les proves arqueològiques que demostren que Baetulo, la Badalona romana, va ser una gran productora i exportadora de vi. L’última troballa és una vil·la romana, dedicada a l’explotació vitivinícola, de 2.633 metres quadrats. Són dimensions força considerables. A més, la producció de vi no devia ser per al consum local, perquè el dipòsit que s’ha desenterrat tenia capacitat per a més de 70.000 litres. És el més gran documentat mai a tot Catalunya. Una altra pista força definitiva sobre la capacitat exportadora d’aquesta vil·la és una inscripció de finals del segle I amb el nom de Marcus Porcius, una firma gens desconeguda de l’època. El seu segell apareix en moltes àmfores que van viatjar carregades de vi des de Baetulo fins a Narbona i d’allà, a través del Garona, el Roina i el Loira, a tot el territori gal i a la Gran Bretanya.

La vil·la no era dins el casc urbà, sinó a uns 500 metres de la ciutat de Baetulo, sota el solar de l’antiga fàbrica coneguda com l’Estrella. No s’han trobat habitacions que indiquin que era també residencial, sinó que totes les restes que han aparegut tenen a veure amb la producció de vi: un camp de dòlia (contenidors ceràmics de gran capacitat que s’utilitzaven per a la fermentació de vi), un gran edifici que servia com a magatzem, sitges per emmagatzemar cereals o llegums i una espectacular llàntia de terracota amb la figura d’un gladiador. “La llàntia és segurament del segle II i n’hi ha molt poques de semblants, és un treball molt fi”, diu l’arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn. La qüestió, però, és què hi feia una llàntia tan sofisticada en una vil·la agrícola: “No hem trobat mosaics ni restes de mosaics, res que indiqui que servís de residència, però podria formar part del despatx del propietari”, diu Forn.

La vil·la va tenir una vida força llarga: va estar activa des del segle I fins al segle V. D’aquesta última època s’ha localitzat vaixella fina de taula de procedència gal·la. No sabrem quin gust tenia aquell vi, que els romans consumien en grans quantitats, però tenim l’opinió de Plini el Vell, que el qualificava de senzill. De fet, l’anomenava vi de tropa. Tanmateix, Forn no descarta que a Baetulo també hi haguessin vins més sofisticats.

Fa un parell d’anys, el febrer del 2017, es va trobar un imponent conjunt de domus, un espectacular mosaic perfectament conservat i més de 200 rases de vinya d’època romana entre l’avinguda de Martí Pujol i l’avinguda del President Companys de Badalona. Aquella troballa va demostrar que Baetulo era més gran del que es pensava i va ser la primera vegada que van emergir tantes rases de vinya juntes. Entre el setembre del 2006 i el maig del 2009 es va excavar el subsol de la plaça de Pompeu Fabra i es va trobar un extens centre terrisser per a la producció a gran escala d’àmfores per al transport de vi. A més, les àmfores de Baetulo s’han trobat en tres vaixells del segle I dC enfonsats a la costa mediterrània. Com passa sovint, la vil·la es documentarà i tornarà a ser enterrada (no es museïtzarà) perquè allà s’hi han de construir 360 habitatges de promoció lliure i privada i una escola. Però són més proves que demostren el passat vinícola de Badalona. Més motius perquè Baetulo tregui pit davant Bàrcino.

Més continguts de