Enric Ansesa, l'artista dels negres compromesos i introspectius

El museu Can Framis celebra el mig segle de trajectòria de l'artista amb una gran exposició

Enric Ansesa (Girona, 1945) presenta fins al 14 de juny una exposició al museu d'art contemporani de la Fundació Vila Casas, Can Framis. És una de les antologies més importants que li han dedicat. Assisteix a la roda de premsa vestit amb una camisa blava i uns pantalons grocs que hi combinen perfectament. L'americana que porta és més fosca que la camisa. Res en la seva indumentària faria pensar en el negre intens i omnipresent de l'exposició i en la càrrega introspectiva que conté. "És impossible fer alguna cosa sense motivació. Hi ha moments que la motivació és automàtica: això és la fluïdesa. Tot vol dir alguna cosa", afirma Enric Ansesa. En les seves obres es poden trobar elements recurrents, com les cal·ligrafies, els punts, les creus i les sutures, que a vegades es barregen en una mateixa obra. "Soc de la gent que va estudiar en temps difícils. Fèiem cal·ligrafia i ens castigaven fent més cal·ligrafia", diu Ansesa. "Tot i que l'obra d'Enric Ansesa és abstracta, hi ha moltes referències al dia a dia", afirma el comissari de la mostra, Toni Álvarez de Arana.

El mateix Ansesa diu que el conjunt de l'exposició és com "un electrocardiograma o un electroencefalograma" que explica la seva vida i que algunes de les obres remeten als morts, mentre que el director d'art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, afirma que les seves pintures estan amarades de memòria, "de memòria personal, col·lectiva i fins i tot artística". Malgrat totes aquestes referències al passat, la mostra inclou un vídeo molt recent fet amb llum led on es poden veure imatges de les càrregues de l'1-O a Girona. 

Un pintor que fa servir tots els moviments a l'abast

L'exposició porta per títol Persistències. Per a Álvarez de Arana l'obra d'Ansesa és reveladora per molts motius: "És una obra molt singular i un document històric d'un moment viscut, sobretot a Girona". També destaca que fa de pont entre dues generacions d'artistes: "L'Enric és un artista que enllaça el final de les segones avantguardes però que no només parla del que és conceptual, sinó que a l'exposició també hi ha pop art, arte povera, art cinètic, obres fetes amb dibuix, amb matèria... No té cap mena de prejudici a l'hora de fer servir qualsevol estil si li permet mostrar la seva obra com ell vol". "Jo em lligaria molt amb els pintors d'Altamira", matisa Ansesa. "L'obra d'Enric Ansesa requereix calma i que la miris amb tranquil·litat. És un obra que et pregunta. Has d'entrar en el joc", subratlla Álvarez de Arana.  

El recorregut defuig l'organització cronològica d'una retrospectiva i les obres estan organitzades per grups temàtics. Sí que estan organitzades cronològicament una sèrie de petites obres que recorren l'espai com un fris. L'ús intensiu del negre en l'obra d'Ansesa es remunta a l'any 1974. Abans, com diu Álvarez de Arana, hi va haver tota una etapa de formació. En paral·lel a la seva tasca artística, posa en relleu el vessant social i públic de la seva obra, que inclou treballs com la seva participació en l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG) i l'elecció de la gamma de colors en la rehabilitació de les Cases del Riu de Girona. "La seva aportació a la ciutat ha sigut molt important", explica el comissari. Per celebrar el mig segle de la trajectòria d'Ansesa, se li dedicaran quatre exposicions simultànies a Girona a la tardor, al Museu d'Art, al Museu d'Història, a la Casa de Cultura i al Bòlit.