TEATRE

Entranyables éssers txekhovians

Què passa amb els personatges quan s'acaba una obra? A molts autors els agradaria donar-los vida altre cop. Això va fer el famós dramaturg nord-irlandès Brian Friel amb dos d'ells, trets d'obres del gran Txékhov: la Sònia, la neboda de L'oncle Vània , ocupada sempre a portar la finca, i Andrei Prozorov, el germà un pèl desgraciat de Les tres germanes . Friel organitza una trobada accidental al bar d'una fonda de Moscou, uns vint anys després. I així és com trobem la Sònia, una dona ja feta, lluny de la joveneta apassionada pel metge, prenent un te entre plànols de la finca. Se li acosta, vestit d'esmòquing, l'Andrei i enceta una conversa.

Friel conserva l'esperit dels fills de Txékhov i de ben segur que, per a l'espectador que els hagi conegut, tindran un aire diferent que per al que els acaba de conèixer. Però això no significa que el passat, que indefectiblement ha conformat el seu destí i que pertany als textos de Txékhov, limiti la comprensió ni esberli l'empatia que ens transmeten. Friel és fidel a l'esperit de l'autor rus, i ho és fins al final perquè aquesta trobada, que podria canviar la vida de dos éssers maltractats pels amors perduts o impossibles, no els servirà de res.

L'interès rau en una conversa que va del trivial pa negre o com guarir els llavis tallats passant per explicacions, records, mitges veritats o mentides que es desvelen a cop de vodka. Al servei d'aquest teatre de la paraula, en què el pas del temps i les gestualitats més mínimes creen el clímax, hi tenim Fina Rius i Pep Ferrer. Imma Colomer els dirigeix amb mà ferma i guant de setí perquè els escoltem, ens interessem per ells i els veiem com el que són: fràgils éssers solitaris. Funció senzilla, delicada, entranyable, per als amants d'escoltar dos molts bons intèrprets amb química.

Més continguts de