L'Escola de Pensament del Lliure analitza l'humor, "el primer camp de batalla del poder"

BarcelonaDes de l'Antiguitat, el teatre ha sigut un vector de reflexió, mirall d'una societat que intenta comprendre i desxifrar per la via de la representació. Això ho saben bé els dos directors de l'Escola de Pensament del Teatre Lliure, Marina Garcés i Albert Lladó, que han dissenyat un programa que acaba el dimarts 9 de juny. La sessió girarà al voltant del paper de l'humor en l'acció ciutadana, una qüestió que pot ser ben reveladora en els temps actuals. Hi participaran la pallassa Pepa Plana, Premio Nacional de cultura i referent internacional del clown amb obres com Paradís Pintat o Veus que no veus, i el compositor Benet Casablancas, autor de l’assaig El humor en la música. La sessió L’humor com a acció directa. Escena i transgressió es podrà seguir en directe a les 18.30 h a la sala online del Lliure per mitjà de YouTube.

Albert Lladó assenyala que l'humor és "el primer camp de batalla del poder", que intenta anul·lar-lo per tots els mitjans, ja que arriba a molta gent i de manera directa: "En l'estat d'alarma, al final no s'hi han atrevit, però van estar a punt de legislar sobre això. Creiem que estem protegits contra l'abús de poder, però la temptació de controlar l'humor sempre torna". L'humor, segons el filòsof, permet transgredir els dogmes i desacralitzar les idees immutables, "és un posicionament que genera pensament i transformacions cognitives, perquè posem en dubte temes que des d'altres disciplines no es qüestionen". En aquest cas, la conversa es generarà entre dos professionals d'horitzons diferents: "Pepa Plana fa un tipus d'humor molt universal, mentre que Benet Casablancas, en el seu assaig El humor en la música, explica que Beethoven fa acudits, però no es pot parlar d'humor universal, perquè no és un codi compartit i no pot arribar a tothom. És com amb la ironia, que per captar-la cal saber que el que està dient l'altre és just el contrari", argumenta Lladó.

La primera Escola de Pensament ha comptat amb set sessions, que s'han fet al llarg de la temporada del Lliure. Les sis anteriors han aplegat 547 espectadors presencials, cosa que representa un 71% d'ocupació mitjana total, i 13.400 visualitzacions de les sessions que s'han penjat a la web del teatre. Unes xifres que fan parlar d'èxit els organitzadors. "El balanç és molt positiu, perquè ha generat molt d'interès per part del públic, no només dels abonats sinó d'un públic molt divers", defensa Garcés. La filòsofa i assagista atribueix aquesta bona acollida al format (una hora de conversa més mitja de debat un cop al mes) i a l'espai, el Lliure de Gràcia, més "proper i assequible" i directament al lloc on està muntada l'escenografia. "Volíem evitar la idea que el pensament es fa a les aules i el teatre a l'escenari i mostrar que tot són escenes on posar-nos a pensar la relació entre el cos i la paraula i assajar-la de diferents formes", explica Garcés.

Els diferents aspectes que s'han abordat al llarg d'aquesta primera edició no han sigut específicament de teatre, però sí que l'implicaven indirectament. "L'Escola reivindica el vincle entre pensament i teatre perquè els dos neixen junts a Grècia com a arts de carrer i amb una clara dimensió d'esfera pública, cosa que implica la necessitat de pensar-nos junts, a l'escena i a l'àgora. A l'Escola volíem ressituar aquest vincle avui, perquè els nostres espais públics estan travessats per moltes formes de privatització, a banda que s'ha produït una multiplicació de les dimensions possibles, aquests dies ho estem veient més que mai", reflexiona Garcés, convençuda que el que és digital mai podrà substituir el que és presencial.

L'Escola de Pensament es va posar en marxa l'any passat al Lliure gràcies a l'impuls de la nova direcció de Juan Carlos Martel, que ja ha confirmat la continuïtat del cicle l'any vinent. Forma part de la branca de la programació &acciódirecta, que engloba les activitats paral·leles i complementàries als espectacles. Els dos directors de l'escola no han volgut avançar res de la pròxima edició. "De moment no mourem agendes, perquè seria perdre el temps", conclou Garcés.