Els Evangelis segons sant Matthias (Goerne)

Matthias Goerne, Leif Ove Andsnes

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA | 4, 5 I 7 DE MARÇ

4, 5 I 7 DE MARÇEn aquells dies d’Obertura Spring Festival, Matthias dugué la bona nova schubertiana a un Palau de la Música esdevingut temple dels acòlits del lied. Fou amb els tres cicles del diví Franz que Leif Ove Andsnes acaricià el piano per dur la veu de Goerne a l’amor cap a una bella molinera, al viatge d’hivern d’un poeta i al pòstum cant d’un cigne. I així fou que Matthias esdevingué sant entre sants. I aquest qui us ho explica veié i escoltà tres evangelis i tres miracles. A fe de Schubert que de veritat us dic que fou allò que fou, i que així us ho explico per al sempitern record de noves generacions.

Primer: ‘Die schöne Müllerin’

Així cantà Matthias: “Caminar és el plaer del moliner”. I la llum es feu. Matthias desplegava radiants columnes de so daurat que establien sàvies complicitats amb el piano de Leif Ove Andsnes. I fou així com la música prengué forma, gràcies a frases cisellades amb saviesa i amb coneixement de causa. I fou així com rierols, flors marcides i pluges de llàgrimes cobraren nova vida. Els acòlits, amb emoció continguda, saludaren el mestre amb un silenci mastegat, després de dues vegades deu cants. I després arribà la devoció amb forma d’ovació unànime. I aquest fou el primer dia.

Segon: ‘Winterreise’

Així cantà Matthias: “Com a estrany he arribat, com a estrany jo marxo”. I fou així, després de llàgrimes gelades, de tells amb escorces gravades, de somnis de primavera, de matins tempestuosos i d’hostals amb cementiris al costat, que el viatge d’hivern acabà amb la contenció i l’emoció inexplicables de l’home del manubri. I el mestre, agraït, s’arrecerava en l’abraçada amb Leif Ove Andsnes, també un mestre entre mestres. I així fou com, una nit més, els acòlits vitorejaren el final d’un viatge que havia passat com una exhalació. I aquest fou el segon dia.

Tercer: ‘Schwanengesang’

Així cantà Matthias: “Volen blanament les meves cançons cap a tu, a través de la nit”. I així cantà el cigne pòstum, amb missives dels profetes Rellstab i Heine i amb la imperfecta perfecció de lieds tardorencs. I així fou com Matthias i Leif Ove Andsnes deixaren el millor record de vetllades musicals, en què la música prengué forma. I aquest fou el tercer dia.

I en veritat us dic que hi hagué tres miracles: el primer, plor i sanglots d’un acòlit darrere de qui això us narra, mentre Matthias desgranava l’hivernal Das Wirtshaus ; el segon, la tos sobtadament guarida dels acòlits i que durà tres nits amb els seus dies, i el tercer, que cap mòbil va sonar. Ja sabeu què es va dir: “I serà sant qui propagui la bona nova de l’Evangeli del lied amb perfecció impoluta”. Doncs jo us dic: és així com Matthias fou canonitzat. Adoramus te.