Els Farrés Brothers i Vicky Peña fan escarni del poder dels diners

BarcelonaAls Farrés Brothers i Cia. no els fan por els reptes més sensibles: els seus titelles han parlat als més petits de temes com la Guerra Civil i el maltractament infantil i també han fet teatre en llengua de signes perquè prenguessin consciència de la realitat de la sordesa. També fan camí en el terreny del teatre per a adults: després d’ Equilibristes, dijous desembarquen al Lliure de Gràcia amb un nou muntatge de La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt. En qualsevol cas, els Farrés treballen amb la mateixa exigència i les mateixes dosis de creativitat tant en un camp com en l’altre. “Mai hem fet distincions sobre el que fem damunt l’escenari, la diferència és qui hi ha a la platea i el circuit per distribuir l’espectacle”, explica Pep Farrés.

Tampoc els fa por picar a la porta d’una gran dama de l’escena catalana, Vicky Peña, per protagonitzar La visita de la vella dama. I va dir que sí. “Em va contactar a l’abordatge”, bromeja l’actriu, que no va tenir cap dubte a l’hora d’embarcar-se en aquesta aventura amb titelles de mida humana. “Parlo amb ells amb naturalitat, i he intentat donar una certa mascarització a la meva interpretació per empastar els llenguatges”, explica l’actriu. De fet, ha pogut aprofitar que l’autor donés al personatge trets com ara una mà d’ivori per treure més suc més al llenguatge dels titelles.

La visita de la vella dama és una coproducció de la companyia i del festival Temporada Alta i compta amb la col·laboració de La Caldera. Com que només en van fer una funció al Teatre de Salt, els artistes segueixen sense explicar gaires detalls de com han portat a l’escenari la història de Clara Zachanassian i els habitants de la ciutat de Güllen. L’acció de l’obra arrenca quan ella hi torna 45 anys després per passar comptes amb el seu passat, convertida en una milionària. Ben al contrari que ella, la ciutat està en la misèria i el conflicte acaba d’esclatar quan ella ofereix fer un donatiu a canvi d’un intercanvi que el dramaturg i director de l’obra, Jordi Palet, qualifica de “truculent”.

Una tragèdia en clau còmica

Pel que fa al to de l’obra, segons l’actor Ireneu Tranis, que s’encarrega de donar a vida a diversos titelles, és “una tragèdia en clau de comèdia”. A la vista dels temes que aborda, l’obra no ha perdut vigència i l’humor negre de Dürrenmatt por anar molt bé per pair-los. “La venjança és el disparador, però els temes principals són qüestions com la doble moral, el patiment que pot provocar l’especulació i com ens deixem portar pel consum”, diu Xavier Capdet, l’altre protagonista humà de l’obra. “Dürrenmatt va ser un visionari al·lucinant”, subratlla Peña. Fins i tot la mateixa estructura de la peça admet una lectura política, ja que la manipulació dels titelles és una metàfora de la manipulació dels personatges al llarg de l’obra. “Tota la ciutat apareix a l’obra, i es pot veure com es deixa arrossegar per la màgia i la perversió del diner i com es perverteix el significat de paraules com justícia i llibertat”, explica Palet.

La feina de Jordi Palet amb el text ha sigut intensa, per reduir el nombre de personatges damunt l’escenari respecte a la vintena de l’original i per sintetitzar el contingut al màxim. “Brecht tenia l’esperança de canviar la gent amb el teatre, però Dürrenmatt ens deixa per impossibles completament”, explica el director. Al marge d’esporgar el text dels tics excessivament didàctics i repetitius del teatre dels anys 50 i 60 -l’espectacle dura una hora i 40 minuts-, Palet ha tingut el repte d’orquestrar elements molt diversos, ja que La visita de la vella dama és com una obra d’art total en què es fusionen el text, els elements plàstics i la música: els rostres dels titelles són realistes, però els cossos estan fets amb deixalles per evocar la misèria de Güllen. L’escenografia de Xavier Erra representa la ciutat i està tractada com un personatge més que té vida pròpia i que pot arribar a acorralar els intèrprets. I la música, interpretada en directe per Adrià Bonjoch i Pep Coca, també és un altre personatge.