Fent música amb el cul... o amb el conreu ecològic

Malgrat la colonització progressiva del Sónar+D per les conferències i debats -alguns imperdibles- sobre intel·ligència artificial, xarxes i altres aspectes de la indústria tecnològica, el congrés manté la seva orientació inicial cap a la producció, la distribució i el consum del so, que justifica la vinculació amb el festival de música. En aquesta edició, a la zona d’exposició hi ha noves propostes originals de controladors per interpretar i modificar sons.

N’hi ha d’experimentals que transformen objectes quotidians en instruments musicals: l’habitual piano fet amb plàtans i altres fruites ha deixat pas en aquesta ocasió a les plantes dins de testos que fan sonar un sintetitzador segons com els toques les fulles. L’escola de disseny IED proposa uns tatuatges que produeixen música quan són llegits per una càmera. Al Royal College of Music tenen un quartet virtual que sona amb el cul, literalment: genera l’àudio segons la posició amb què t’asseus en un banc o un tamboret giratori. Un productor argentí de vi ecològic ha connectat els sensors mediambientals de les seves vinyes a una cadena de blocs Ethereum i les dades d’aquesta a un sintetitzador analògic que transforma en sons les condicions del conreu. Altres controladors, en canvi, ja són comercials. Amb l’aplicació britànica Vochlea (300 €) es pot accionar qualsevol generador de so mitjançant MIDI, només taral·lejant la pauta de cada instrument virtual davant del micròfon que inclou.

Sigui quin sigui el seu instrument, els músics ja poden enregistrar les cançons col·laborant amb intèrprets de qualsevol altre lloc del món. Des del Quebec, el servei SkyTracks ofereix una aplicació multipistes a l’estil de Garage Band o Logic Pro, però accessible al núvol només amb el navegador web. Per 4 euros al mes es poden tenir oberts 20 projectes ocupant fins a 20 gigabytes d’espai. Virtual Sound proposa una plataforma per contractar de manera puntual professionals independents de totes les etapes del procés de producció musical, des d’enginyers de so fins a especialistes en efectes o negociadors de drets.

En l’àmbit de l’audició, una idea interessant nascuda aquí: els auriculars de diadema Buoq, que per 150 € sonen prou bé utilitzats de la manera convencional, però a més són reversibles per transformar-los en altaveus portàtils, ja sigui de sobretaula o bé penjats del coll per escoltar música mentre vas, per exemple, amb bicicleta. Un altre projecte local que promet: WindowSight, que vol crear un Netflix d’obres artístiques visuals -pintures, vídeos, fotografies- que el client podrà veure al seu televisor pagant una quota mensual que el servei es repartirà amb els artistes.

Més continguts de